diumenge

Immensament vius



He vist la pel.licula "La insoportable levedad del ser" de Milan Kundera, el llibre em va agradar mes potser per les seves frases cotundents que vaig assaborir profundament.

 "Fer l'amor amb una dona i dormir amb ella són dues passions
 no només diferents sinó gairebé contradictòries".
 L'amor no és el desig d'anar a dormir amb algú ... és el desig de dormir al costat d'algú ...

I jo sé
que no existeix món fora del teu llit
despert o adormit destrueixes tots els límits
obrint totes les portes perquè t'endevini i quan de tant estimar-te em desvetlli...
el meu cos sencer et contemplarà fins a saciar-me'n.

Peró també sé
que puc gaudir de tu
estimar-te sense pressa
tenir-te sense temps
viure't sense pors
colar-me en les teves fantasies i regalar-te un orgasme.
Llepar-te entre les cuixes fins a beure'm glop a glop el teu nom.
Incitar-te amb el rastre que et deixa el meu sexe entregat
Blasfemar-te amb les meves mans
pervertint-te amb els meus llavis
desbordant-te amb la meva llengua.
Embolica't en els meus pecats i submís entre les meves cames
 mostrant-me la teva redempció...

Perque la felicitat es el desig de repetir 

 Com diu la cançó
 Dormir amb tu és conèixer la dimensió que té un vers
 sentir que dormo i alhora conèixer l'univers ...

Una història que podria ser la història de qualsevol altra.


12 comentaris:

  1. El títol d'aquesta obra "La insoportable levedad del ser" sempre m'ha cridat l'atenció, el trobo fascinant. La banda sonora de la pel.lícula és molt bona.

    Bona tarda Marta.

    ResponElimina
  2. I ho és Pere, la història de qualsevol vida, em va agradar el llibre i de la pel.licula també penso com tu, la banda sonora fascinant.
    Gràcies

    ResponElimina
  3. A mi em va agradar més el llibre que la pel·lícula. I quina mala memòria que tinc... hauré de tornar a escoltar la banda sonora... no me'n recordo.

    I el títol, té raó en Pere... impossible no comprar el llibre quan el llegeixes per primer cop.

    ResponElimina
  4. El llibre em va encantar, la pel·lícula també però amb una altre nivell, doncs ja havia posat cara als personatges. I del teu poema, afortunat aquell en que entres en les seves fantasies per regalar-li orgasmes o te li veus el nom. ;-) un somriure i un petó.

    ResponElimina
  5. Sempre es aixi Carme, moltes vegades el llibre deixa a l'ombra a la pel.licula potser perquè sempre son molt mes profunds els continguts quan es llegeixen i les paraules ens envolten d' una forma molt mes sentida e intima, no ho sé es una reflexió meva.

    Albert, repeteixo el llibre fascinant, la pel.licula una mica menys i el meu poema una de tantes declaracions d' intencions quan s'estima.

    Gràcies per ser-hi a tots dos

    ResponElimina
  6. IV





    ARES

    Jo escric o sia visc a la sala del davant, la que dóna a l’estació,
    prop de la via, com sempre, per si cal sortir brunzint
    cap al nord o cap al sud, segons per on vingui la godalla.
    Tanta pau que em dónes, tanta bonança, i aquesta olor
    d’herba i de nens que fas quan dorms, a cops m’extasia i sembla
    que visc a dins d’un diorama, amb un cel de paper blau i estels
    de purpurina i una musiqueta dolça en loop i una font que no para...
    Tant m'és així, que molt sovint escolto un brogir de ganivets al defora
    que em pertorba el costum de viure adeliciat.
    I tu dorms o sia vius, més aviat descanses de la guerra,
    a la cambra del radere, la que no té cap més sortida que la son o l’abraçada.
    I dorms tranquil·la, sense ni un sol mot sobrer - ditxós qui sap fer estalvi de paraules que ens pugui enterbolir el desig de ser aquells que, per la part d’endins,
    ja som de sempre, per a nosaltres i els altres.
    Dec ser ben foll, jo, de creure’m que és possible aquest recer.
    Per l’alè de la casa s’estén de nits, com un llençol molt blanc,
    el teu perfum de son i prat al sol, i dorms. Fas el tou d’humus perfecte,
    la humitat justa, on fer llucar el nostre cos nou, suara un altre Tu i de Mi,
    amb el futur protegit per la pau, tan difícil, que ja ens ha donat
    a temps complet, sobrat, segur, el teu silenci.

    ResponElimina
  7. Gràcies per l'apunt, l'haig de veure.

    ResponElimina
  8. Gemma,val la pena.

    Miquelet sempre seràs un poeta, a veure si et prodiga's una mica mes com a poeta perquè he llegit coses teves realment bones.

    Gràcies per ser-hi a tots dos

    ResponElimina
  9. Marta, confesso que ni he vist la pel·lícula ni he llegit el llibre, però llegint el teu comentari me n'has fet agafar ganes. Normalment sempre prefereixo la novel·la a la pel·lícula, pels mateixos motius que esmenteu. M'ha agradat molt la teva frase: la felicitat és el desig de repetir.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. He trobat el teu blog per casualitat. Al igual que el comentari de dalt de Galionar jo tampoc he llegit el llibre ni vist la peli, però sens dubte o faré :)
    Et seguisc! :D

    ResponElimina
  11. Jo també he trobat el teu lloc per casualitat, és a dir, per estar buscant Egipte a "google".
    M'agrades tu i la teva visió de la vida.

    J. Didac

    ResponElimina
  12. Montse bonica, la felicitat per mi es un estat d' anim, més enllà sempre de qualsevol situació,perque tenir tant que perdre, es bonic.

    Mary benvinguda, val la pena perque es com he dit la vida de qualsevol de nosaltres.

    J. Didac dons endavant que per aqui nomes hi trobaras un grup de gent molt maca.

    Gràcies a tots

    ResponElimina