divendres

Ahir ...


Ahir per una estona em vaig oblidar dels gairebé cinc milions d'aturats, dels negocis dels bancs a costa dels habitatges embargats, de la cara dura d'alguns empresaris que en nom de la crisi s' en foten dels seus treballadors i els humilien amb acomiadaments, baixades de sou i reduccions de jornada quan ells segueixen incrementant els seus ingressos.

Ahir per un ratet no vaig pensar en les famílies que viuen al carrer aquests dies i la resta de l'any, en els nens que somien el nadal i en els pares que impotents el patiran.

I per un moment em vaig desentendre de les enquestes banals en les que impera l' economia o el físic per damunt del sentiment , on les dones som nomes un objecte sexual i els homes una renda a termini fix.

Ahir no vaig pensar en talibans musulmans, en radicals cristians, o en intolerants jueus,vaig oblidar-me dels bancs que cobren comissions i ens enfonsen encara mes amb les pujades d'hipoteca, als imbecils que condueixen com energúmens i que potser no enfonsen la seva vida però possiblement seguen la d'innocents que circulen correctament.

No vaig reparar tampoc en les models anorèxiques i en el seu mal exemple per als nostres adolescents, als polítics manipuladors que es venen en nom de la unitat nacional, als periodistes mentiders, als violents, als maltractadors, als mafiosos de les pasteres, als corruptes, als personatges que posen preu en les televisions a la seva vida privada, als casos de corrupció en tots els estaments, als esportistes envejosos , als "donjoans" adulterats i als impresentables que pensen que tenen dret a tot per un múscul ben desenvolupat.

Ahir vaig aprendre a desdibuixar absències, a mirar la vida des dels meus peus, recorrent un a un tot aquest món que batega dins del meu i al que potser mai he donat massa importància perquè sé que la melancolia m'engoleix i em vulnera fent-me relliscar cap a penes assumides.

Ahir vaig començar una nova col·lecció de racons plens de paraules que es neguen a morir ofegades, ahir sense veure la cavalcada va ser una veritable nit de reis, una nit màgica, plena de sorpreses, de converses, de mirades, de batecs i retrobaments.

Ahir vaig saber que era possible sense paraules desxifrar abraçades, saber que sempre queda alguna cosa per trobar, i que en la vida ens falten moltes cançons, molts llibres, moltes mirades, moltes paraules, molts moments i som pocs, molt pocs.

Vaig saber que el que realment m'agrada és aixecar-me al mati i que alguna cosa m'importi, escoltar cantar la meva cançó i tararejar-la, acceptar que ja no existeixen anys sense hiverns, ni oblit sense dolor, que encara que la vida sigui una carrera de fons jo trio on parar, a qui petonejar els ulls i cremar la pell amb el meu somriure estúpit d'enamorada.

Ahir a la distància vaig tancar els ulls i vaig veure el desert, el meu desert, i estenent les mans vaig deixar que la sorra es llisqués entre els meus dits com tantes i tantes vegades i em vaig emocionar perquè estava tocant el món, i amb les cames tremoloses vaig somriure perquè sé que no necessito veure per mirar, que tinc altres deserts que m'ajuden a tremolar, que m'ajuden a existir i que m'han fet descobrir a la profunditat a la que estic disposada a arribar.

No ahir no va ser una nit de sexe, ni d'amor, ahir va ser una nit en la que no hi va haver ressaca, ni carrers buits o restes desagradables de nits anteriors en les que es perd el nord a cop de bons propòsits i campanades.

Ahir no vaig necessitar rebuscar a les butxaques foradades tots els moments feliços, totes les promeses i les il·lusions arrugades en un racó, ahir vaig descobrir que potser la vida escriu la història amb renglons rectes i que possiblement siguin els de la meva les que son torts ...pero tot i aixi ahir vaig saber que encara ho tinc tot per fer.

17 comentaris:

  1. I és que ahir ... era nit de Reis.

    Que tinguis moltes nits com la d'ahir Marta.

    ResponElimina
  2. Que tinguis moltes nits com aquesta! Tots necessitem tenir, de tant en tant, alguna nit meravellosa i diferent.
    Un peto!

    ResponElimina
  3. Cuanto me alegro joven amiga, que dure.
    Que bien nos lo cuentas.

    ResponElimina
  4. Doncs no esborris mai l'ahir del teu pensament, perquè vares aprendre moltes coses esencials per viure plenament

    ResponElimina
  5. Ahir va ser una nit de rialles, i d'ironies, i de ball, i de comentaris sincers. I avui, també, per sort.

    ResponElimina
  6. Qui no ha somiat una nit màgica?
    qui no ha somiat un dia amb la seva nit inclosa de món perfecte?,
    qui quan comença el any, no ha desitjat cambiar-lo tot, per noves maneres de viure?.
    Qui no ha fet un canvi per petit que fos?

    Encara estem a temps per fer-ho possible,
    tan sols cal el nostre granet de sorra.

    Salut.

    ResponElimina
  7. Moltes nits màgiques d'ara endavant!

    ResponElimina
  8. Felicitats per una nit màgica!

    ResponElimina
  9. Pere cert ahir era nit de Reis.

    Exorcista, aquestes nits passen un cop a la vida per sort sino ens destrossarien l' anima.

    Roigbalterra, así sucedio.

    Joan, va ser tota una lliço.

    Cantireta, una nit plena de tot

    Xarnego, un canvi tan important com aixo.

    Ferran, molts moments sempre

    Peuet, gràcies.

    Gràcies a tots,va ser una nit diferent de la qual possiblement poques coses positives en podria treure però jo sóc com sóc i a hores d'ara i en aquestes alçades de la vida no puc permetre'm preocupar-me per totes aquelles coses que no tenen remei.

    Va ser la meva nit especial perquè em vaig donar de cara amb la realitat on per fi vaig entendre que era el moment de passar pagina, que els meus ídols sempre havien estat de fang i jo fins llavors havia cregut en el que mai havia existit.

    Pero va ser una decepció consentida pero aixo les meves paraules sonen magiques, tot pot ser màgic quan parla el cor.

    Gràcies

    ResponElimina
  10. Marta: Molt bonic el que escrius i com ho escrius perquè d'alguna manera ens fas partícips de la teva vida no sempre màgica. Però, vida, que és el que importa.
    Bon any i seguirem llegint-nos.

    ResponElimina
  11. Que no n'has pogut treure coses positives, dius, Martona? I el fet de poder constatar que has arribat fins aquí havent sobreviscut a totes les experiències viscudes fins ara, sentir que estàs VIVA, que ets l'única mestressa de la teva vida, i haver tingut el valor de posar clarament i conscientment el nom de DECEPCIÓ acceptada a tantes coses...? Em sembla que ha estat una de les nits més positives i profitoses que potser has viscut mai. Sí, la màgia d'una nit de Reis; tot un regal, no et sembla, bonica?
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  12. Tant de bo que aquesta encesa que ahir vas viure, perduri, i segueixes delectant-nos amb les teves paraules, i ens emocionis amb el que tu vius.
    Aquesta màgia ha de mantenir-se amb menor o major intensitat tot l'any perquè així gaudirem de tot, fins i tot dels més petits moments!!!
    Bon any Marta!!!

    ResponElimina
  13. Guarda-la en un racó del cor, per a poder-la tornar a mirar quan tinguis una nit dolenta. Per poder dir-te a tu mateixa jo vaig tenir una nit màgica. Un somriure.

    ResponElimina
  14. Ahir doncs vas tornar-te una miqueta més sàvia si cap, perqu+e jo ja se que la saviesa et ronda de molt d'aprop i per tant també la llibertat...Tu ves fent que vas be...

    ResponElimina
  15. Atrapa aquests moments perquè a vegades jo tinc la sensació que tan com vénen, també marxen... Em d'aprendre a viure, i tu en una nit ho has après...
    A mi m'encanta el nom del teu bloc i és que mentre esperem, no vivim com hauríem.
    Petons!

    ResponElimina
  16. Diuen que els reis eran 4, que el darrer rei el varen agafar pressoner (Artaban),i potser portava un tresor mes valuos: paraules,cançons i sentiments; i aquests presents donen mes joia i felicitat que mil regals.
    A vegades en aquesta marxa de fons,
    paro i reposo, perqùé en el cami es on hi ha els colors i les cançons, les mirades i les emocions; el camí es la vida.
    Bon Any!
    Avet_blau

    ResponElimina
  17. Gràcies a tots per ser-hi,Jaume cert la meva vida no és magica, de fet no ho ha sigut mai pero al menys jo sóc la que decideixo com viure-la sense pors ni arrepentiments de cap mena.

    Montse guapa, estic viva i plena de ganes i tan és tot el que es va deixant pel cami cert, queda molt per viure encara.

    Dafne, bon any per tu també

    Albert, no en vull masses de nits com aquesta pero tot i aixi tot serveix.

    Mestre, mes savia no sé pero mes burra una miqueta mes cada dia.

    Alba tens raó la vida es curta e ingrata per aixo hem d' aprofitar tots els moments perque potser no tornaran mes.

    Xavier, aixi es la vida una carrera de fons on a vegades ens oblidem del mes senzill, viure.

    Gràcies i bon any a tots

    ResponElimina