Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dissabte

Quan brètol comença per M ( de Mourinho )



A ningú se li escapa a hores d'ara que sóc cule, de "soca i arrel" com deia el pare, d'aquelles que quan perdia el Barça no sopava, de les que de molt joveneta estava pendent de les tertúlies de Jose Luis Fernandez Abajo i el seu "contrast de pareceres" en el qual participava molt assíduament, i aquest Barça, com aquell de llavors sempre va ser molt perseguit tant mes en els despatxos que en el camp.

Aquest Barça d'ara és amb el qual hem somiat sempre els catalans, ple de gent del planter que s' estimen els colors, on els mercenaris no tenen cabuda i son capaços de defensar el que és aquest gran club per al nostre Petit País.

El Barça no té cap problema, el problema el té el Madrid perquè s'esta carregant a passos accelerats d'entitat, prestigi i pundonor que tènia fa anys i que malgrat tot com a Barcelonista sóc capaç de reconèixer.

Mourinho és la xacra del Madrid,i la seva impotència es tradueix en males maneres, falta d'esportivitat i violència, perquè és l'arma a la qual es recorre quan falten arguments.

Des de molt jove Mou prometia formes, assegut com a segon a Can Barça, la seva mirada, i sempre insistiré en les mirades perquè realcen les personalitat i d'elles m'he fiat en el meu passejar per la vida, doncs ben la seva mirada, la seva actitud, fins i tot les seves maneres deixaven al descobert la poca coherència i ambició d'aquest ésser, li ha de doldre en l'ànima veure's en aquestes imatges en el balco de la Generalitat prometent amor etern a l'equip de la seva vida el F.C.Barcelona, i no cal dir allò que en un moment d'eufòria es diu qualsevol cosa, també passa això en ple orgasme i les conseqüències ja sabem poden arribar a ser nefastes.

Estupida comparació direu, doncs si, però és per alló dels impulsos i de que tot és fosc i desequilibrant quan es tracta de parlar d'impulsos o de Mourinho.

Tinc clar que el vestuari del Madrid rep ordres exactes i concises de parar al Barça de qualsevol forma i això implica l'utilitzar qualsevol tipus de violència, perquè aquest home, aquest mal cardat al que tinc qualificat aixi des de fa temps té la fosca teoria que el fi justifica els mitjans.

Ha sabut desquiciar a Casillas, un home sempre esportiu i coherent, avorrir a Cristiano, fe marxar a Guti, convertir en gosset babos a Karanka, i a Pepe... bé aquest ha sortit tarat de fabrica, nomes cal mirar-li la cara per resumir en dues paraules el seu estat natural.

Ha creat un grup d' éssers que fan imposar la violència a l'esport, que protestan falta i falteta al arbitre cada vegada per desestabilitzar-lo i posar-li el public a sobre, un President sense escrupuls que li riu les gracies i les gracietes i el deixa governar perquè es tan obscur i fastigós com ell, i una "central lechera" de periodistes manipuladors i manipulats on la principal consigna es" difama que algo queda"

Peró mireu tot i aixi nosaltres som la nostra forca i davant aquest Barça el mon sencer s' ha tret el barret, podrem guanyar o perdrà, jugar millor o pitjor, però som esportistes, som persones, som un grup de gent que fet un  Barça triomfant com diria en Nuñez, un Barça que no necessita dels demés per fer-se a si mateix,un Barça que es exemple de honestedat, humanitat i pundonor per milers d' infants que s' hi reconeixen , aquest ha se der el nostre emblema, i poder mantenir molts anys mes en Pep, perquè es l' essència del Barcelonista i ha fet del Barça el que tots em somiat des de sempre, perque la mamat, la viscut i l' estimat des de petit.

El Barça és el que és perquè si, i segurament el Madrid ho tornara a ser quan es tregui aquesta "ladilla cojonera", aquest malalt de sobra, aquest florunculu pullos que l' ofega,però per damunt de tot d' uns i altres hi ha l' esport i aquest senyor i tots els que el permeten, estan fent del futbol una vergonya i aixo no parara fins que amb una tarda gris i negra , una de tantes que te el Madrid quan es veu impotent i en Mou ordena,qualsevol desquiciat dels seus s' emporti algun contrari per davant fen-li mal de veritat, desprès serà que tots ho veien venir, tots ploraran però " la gloria de este gran club noble y belico a parir" haurà segat la vida d'un esportista.

Ja s'ho faran pero em sembla que des de directiva galactica, mitjans de comunicació merengues, socis i aficionats blancs haurien d' una punyetera vegada tallar les ales en aquest borinot perque nomes estan conseguint  escampa cada dia una mica mes la merda i que un dia ens esquitxi a tots

12 comentaris:

  1. Sé que és un paral·lelisme molt bèstia; Una de les maneres que van tenir per encendre els ànims a l'ex-iugoslàvia va ser el futbol. Un parell d'anys de que esclatés la guerra en un Partit entre Croats i Servis van arribar a les mans tots, expectadors, jugadors. I mirant la rabia que es respira pel twitter aquests dies fa mitja por. I la impotència del Madrid és la mostra que els diners no ho poden tot, no pots crear un equip a darrera si no hi ha un esperit d'equip, de superació i d'humiltat: Uns valors com els que ensenyen els del Barça d'en Pep cada cop que surten al camp.

    ResponElimina
  2. El Barça no és així perquè sí, és així perquè darrere hi ha humanitat, sentiments, estima, superació i respecte; cosa que ara per ara, aquell femer blanc, com deia el porquet, i per respecte a ell, no esmento la paraula porc, per referir-me als madrilenyos merengues.
    La lluita d'un poble reflectida, majoritàriament, en un equip que va més enllà de l'esport!!!
    Saps que aquesta cançó (on day), la tinc preparada per una nova entrada meva, i que la vaig sentir al blog del Ferran i em va impactar.
    VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA L L I U R E!!!!

    ResponElimina
  3. no poden dir, anava darrere de merengues (parlar d'aquest paios, em fot dels nervis)

    ResponElimina
  4. Molt ben dit.....llàstima que ningú li digui directament això al MOU. Jo fins i tot penso que una mica ens ha anat bé a can barça, doncs tot el que gaudim té molt més bon gust quan podem veure les imatges d'impotència del portuguès. Però ara potser ja n'hi ha prou, ara toca que juguin a futbol que és per el que els paguen.
    Un dia perderen, segur, però mentrestant que "nos quiten lo bailao" que a ells els hi trauran fins i tot això

    ResponElimina
  5. Marta, com sempre la brodes! Com a annècdota, i potser ja fora del tema, recordo la meva superior a l'oficina, una funcionària de quasi 60 anys, una "vaca sagrada" dropa que és la meva pedra a la sabata, convençuda ella que tots els homes se n'enamoren, i que està encegada, penjada i obsessionada amb en Mourinho perquè diu que té una mirada tan sincera i seductora i que és tan "varonil"... Evidentment, tots dos s'assemblen moltíssim de dintre. Mala gent.
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  6. Aquest home és un atavisme de l'home de cromanyó.

    ResponElimina
  7. Mestre, clar i català

    Albert, tenen poca memòria aquesta gent la primera etapa del Florentino va ser nefasta perquè a cop de talonari nomes es aconsegueixen mercenaris sense escrúpols.

    Maria, gràcies

    Roigbalterra, la veritat ens farà lliures

    Dafne, Visca Catalunya lliure sempre i per sempre.Matisyahu es fantàstic i té cançons realment impressionats i ja li vaig dir en Ferran que havíem coincidit.

    Garbi, Mou es un superb, com diu La Mar, un home de cromanyó el pitjor es que no ho sap.

    Montse, creu-me es un mal follat, aquesta cara d' amargat no és d' altra cosa i la seva mirada es de boig aixi que la teva superior s'ho pot anar fent mirar, encara que per ella potser és com mirar-se al mirall no?

    La Mar, perfecta descripció d' aquest paio que es un monument a l' imbecil·litat.

    Gràcies per ser-hi

    ResponElimina
  8. Després d'escoltar aquest matí, una part de la seva roda de premsa, penso que cada vegada te les hores contades. Tot i aixím encara que cada vegada que hem de jugar contra aquest pallasso s'hem remou l'estomac, encara que penso que en el fons sota de la seva indumentaria i porta una samarreta d'aquelles del "Kappa" blau i grana.
    Aviat li tallaran les ales, ell mateix ho provocarà
    Expressions Martona ;o)

    ResponElimina
  9. Toni penso seriosament que li falta un bull, la seva mirada no es normal,i a la foto on es queda esperant a l' arbitre amb aquella carota de sortit es una senyal d' aquest paio no nomes es un amargat també un perill per la societat perquè enverina tot el que esta al voltant.

    Felicitats pel teu bloc nou, i per l' atreviment d' escriure en català, jo tinc el mateix problema pero poc a poc, aixo si, revisa'l perque no em deixa enviar els comentaris.

    ResponElimina