Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dissabte

L' amarg do de la bellesa



No es tracta d'una de les novel·les del meu admirat Terenci Moix somiada en les eternes runes de "Tell -El -Amarna", és una situació real i una constant en la nostra societat tan polivalent i desenvolupada.

Em comentava una amiga fa dies que als seus gairebé 40 anys havia caigut als encants d'un company nou que treballa amb nosaltres, l'home en qüestió és d' aquells que esta encantat d' haver-se conegut però que considero perd qualsevol tipus d'interes quan obre la boca perquè es un insult a l' intel.ligencia i al sentit comú.

Com em tenia fins la barretina aquest matí m'ho arreglat perquè junts organitzessin uns organigrames d'itineraris on el "Narcís" hi fos present.

Ella encantada de la vida, ell amb denominació d'origen, una especie d' imbecil integral i no es un insult, es un adjectiu qualificatiu.

Al migdia he preguntat que tal? i ella m'ha comentat que mai havia conegut a cap home semblant, la meva resposta amb una risotada ha sigut que pocs homes a conegut quan veu en "aquest pollastre" el concepte del que es un home ideal.

La mateixa pregunta a ell menys directa doncs no sap que és l'actor principal de la comedia i m'ha dit que -"és bona nena" però de bellesa distreta- i que mai podria enamorar-se perquè els seus amics s' en riurien d'ell.

M'ha dit que d'una dona nomes busca que sigui maca, que la intel·ligència nomes serveix per tenir problemes dins la parella, que no s' havia enamorat mai nomes havia tingut aventures perquè havia descobert que es millor deixar que l' estimin que estimar.

M' he quedat sense paraules i he pensat que aixo amb un individuo que passa dels quaranta implica que no te ben col.locades totes les neurones.

El concepte bellesa ve a ser com aquest proverbi africà que diu "existeix la meva veritat, existeix la teva i existeix la veritat." i no hi ha res en la vida mes subjectiu però enfrontar-se a estereotips generalment acceptats, crea inseguretat si cada vegada que es miren al mirall veuen que no estan dins d'aquests rols.

Ahir quan surtia de la feina aquesta meva companya amb deia,li  has vist el culet que rodonet??? i vaig contestar, -dona deu portar aquella marca de slips que tot ho axeca-!!!

Realment la societat i l'autoestima esta exageradament regida pel físic , i els valors sempre seran diferents segons qui els defensi, som una societat acomplexada i plena de pors, no acceptem envellir i no acceptem el pas del temps.

Fa una setmana parlant amb una amiga de la que feia temps que no sabia res, li vaig preguntar que tal tot? i va dir-me menopàusica filla!!! i al preguntar-li i que tal??? la resposta va ser ¡¡¡ufff Marta ja veuràs ja, tot cau, tot.. !!! varem començar a riure amb ganes i recordar vells temps i de fons la complicitat del seu marit que encara reia mes, recordar-nos les animalades de tots plegats quan érem de la mateixa colla.

Sempre ho he dit, un cos espectacular com únic valor i un ànima idiota enlluerna el temps just d'haver-lo fet nostre, per la gana de possessió, de novetat que de vegades tenim les persones, el sexe, l'atracció desapareix i damunt d'un llit tots som iguals nomes vària l'actitud,és una de les coses que també he apres amb alguna que altra patacada.

I al final t'adones que per molt espectacular físicament que sigui la persona amb la que dorms el buit és immens si després no existeixen fonaments que ho ratifiquin.

L'aparença és variant i perible , les persones no, i no tenir-ho en compte és viure d'esquena a la vida sotmesos a llums que enceguen però no deixen veure.

27 comentaris:

  1. Un bon aspecte sens dubte obre portes, però si hem de dormir junts moltes nits hi ha d'haver alguna cosa més....sobretot per quan comencin a caure les coses, esperem que molt tard.

    ResponElimina
  2. Joan, no hi ha res millor que la complicitat en una parella per ser capaços de riure junts de tot allò que forma part del cercle de la vida.

    ResponElimina
  3. Perdó? aquesta conversa i aquests comentaris són reals? de debò? ... I no estem parlant de cap adolescent? seriosament?

    ResponElimina
  4. Aquesta amiga teva s'ha encegat amb aquest home, està enamorada i no s'adona que és un immadur.
    Les relacions que duren temps no poden basar-se només en el físic, hi ha d'haver altres valors perquè amb els anys tot penja ... són coses de la força gravitatòria.

    Bona tarda Marta.

    ResponElimina
  5. A mi m'ha fet gràcia això de la "bellesa distreta"; t'asseguro que no ho havia sentit a dir mai. D'homes com el que esmentes, per desgràcia, n'hi ha uns quants, de totes les edats, perquè és més un tema d'educació que no pas d'edat. I de dones com la teva amiga també, perquè com diu en Pere, quan estàs enamorada no hi veus i tot ho idealitzes... També hi ha aquella gent, homes i dones, que per vida interior entenen un conjunt de vísceres (budells, fetge, etc.), i no cal esperar-ne gran cosa... Sobre les coses que cauen, doncs tot té els seus avantatges: jo de jove no podia dur escots gaire grans perquè de seguida se'm veia el començament dels pits. Ara, en canvi, puc lluir escots esplendorosos sense problemes, perquè la regatera ha abandonat el seu lloc original per viatjar uns centímetres més avall... En fi, Marta, quan estiguis a prop dels 50 descobriràs amb satisfacció que els homes que t'estimin ho faran per tu mateixa i no pel teu físic, i això és una constatació fantàstica.
    Una forta abraçada i gràcies per la bona estona que m'has fet passar amb el teu article!

    ResponElimina
  6. Ferran seriós molt seriós i real, i res d' adolescent , mes de quaranta i sense haver fet el canvi pel que es veu.

    Pere deia la meva mare que hi han ulls que s' enamoren de lleganyes i es ben veritat.

    Ai Montse de "bellesa distreta e intel.ligencia amb retencions". I que vols que et digui bonica amunt o avall en un parell de pits naturals sempre romandran l'essència del que son, perquè si a tot li haguéssim de posar silicona mes d' un no podria asseure's, oi?

    ResponElimina
  7. quina gran reflexió marta i quantes veritats dius
    el que passa és que l'ésser humà en general es deixa endur pels instints més primitius sense calcular les conseqüències, i així passa tot el que passa !!

    una salutació!
    joan

    ResponElimina
  8. Doncs sí, Marta, és ben cert tot el que aqui exposes
    i, com pots comprobar, passar dels quaranta no és garantia de maduresa ni, molt menys, intel·ligència

    salut

    ResponElimina
  9. Collons, aquest tio es digne d'estudi!!! però ella també, eh.

    Espero que se n'adoni :(

    Petonàs

    ResponElimina
  10. Joan hem perdut tots plegats el seny i quan surts d' aquestes quatre pareds que son la nostra societat tan moderna i desenvolupada t' adones on es el veritable sentit de la vida.

    Gregori sempre he pensat que el seny no és questio d' edat i el temps ens converteix amb tot allo que hem sigut o no em sigut abans.

    Dani per mi son un unsult a l' intel.ligencia, pero clar, com deia la mare cada WC te la seva tapa.

    Gràcies per ser-hi

    ResponElimina
  11. Clar es alló que jo em dic de vegades : "I quina culpa en tinc jo de ser tant guapo i que totes les dones me mirin com si veguessin al Roberd Redford?" Això sempre que estigui assegut , quan m'aixeco i agafo les croses llavors aquelles que em miraven amb ullets de peix bullit desvien la mirada i s'en desentenen. Així sé jo: quina dona val la pena ; La que m'aguanta la mirada i em diu: amb els ulls, amb les mans , amb la manera de girar el coll: "amb croses i tot t'em menjaria viu!!"
    Quan a l'home aquest per mi que se li va parar el motor a l'Institut No? A!! i unaltra cosa , a mi no m'agraden les dones massa guapes... per que tots els meus amics em tindrien enveja i me la voldrien fotre ... Serà Capullo!!!!!

    ResponElimina
  12. Apa mestre que no serà per tant, de fet millor que no et mirin amb ullets de peix bullit perquè quin avorriment tu!!!

    Si noi aquest es va quedar amb allò de " tu estudies o treballes?" i segurament tenir vicis per ell seria fumar-se algun que altra porro de pastilles Juanola perquè sincerament és una especie en estudi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Be donc posels-hi ulls de pantera d'ullal afilat, tan se val,que de bledes d'aquestes també n'hi ha moltes he? ho sabre jo!!! tantes com de tios amb el cervell a la punta de la faba...

      Elimina
  13. En conec que et donen la raó per a que al final se t'emportin al llit. I n'hi ha que no te la donen pel sol fet de parlar i passar-s'ho bé fent anar les neurones. Jo, dels primers, en fujo. Ah! I aquestos només se'n riuen dels propis acudits. Ecs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També n'hi ha unaltra classe de tios ...Cantireta: per exemple:Jo. que tinc el lòbul dret hipoactiu i tota la feina la fa l'esquerra i el prefrontal es fot un lio de l'Ostia Beneita i fixa't per a on no puc calcular quantes monedes tinc a la mà si n'hi ha més de cinc. Així que tiro per terra totes les teories sobre els lòbuls cerebrals; CI verbal 142. Els rols i els homes i la testosterona perque tinc el mateix nivell d'androgens que d'estrògens i en cambi no soc pas femení, tinc una barba que s'hi pot encendre un misto a les tres hores d'afeitar-me i m'agraden tan les dones com al masclot mes hispànic que puguis haver conegut . Cosa que no vol pas dir que sia un bestia ,mes aviat sonc tan dolcet que sempre he tingut problemes d'excés d'oferta. Osia que soc l'home del futur.... per un puto accident, però soc un salt evolutiu de dos milions d'anys...Per lu menus.JE eje jooo jaja ji!!!!
      Això si. Sempre m'en ric dels meus propis acudits, algun defecte tenia que tenir....No es pot ser Àngèlicament perfecte.

      Elimina
    2. Vale, m'agrada més encara vostè que un tal Miquel Àngel que es fa passar per cantautor per amenitzar les nits sota el balcó de la cantireta. A quina hora quedem? O millor, quan li va bé fer el vermouth? ;)

      Elimina
    3. Que em vols birlar l'home Cantireta? que d'angels n'hi ha molt pocs i com que volen costa una mica de tenir-los lligats però aquest no t'el penso pas deixar ni per una estona a demes no en veu de Vermout que no li proba ... Je je !! aquest està pìllat xiqueta!!!

      Elimina
    4. Mira que n'es de Gelosa la meva dona que ara em controla "los Lligues" .Si vol que fem un beure podriem quedar a Verdú un dia que anem cap a Balaguer, així de pas ens veiem amb lo Ribera i la feim petar de valent . Això si, hauràs de coneixer a la Roser perqué jo soc molt amic de les dones però ella es la meva concubina preferida i la porto a tot arreu ....

      Elimina
  14. Realment al·lucinant, increïble, però cert!!! Aquest individu viu en la superfície del món, i no entra en el seu propi interior, perquè hi ha una por enorme a veure què hi té. Pobre home!!! Em fa llàstima!!!
    Ap, per cert, genial la imatge, me l'emportaré. I la cançó, què dir-te. Un plaer!!!

    ResponElimina
  15. No es amargo el don de la belleza, si no del uso que se pueda hacer de ella. Todo depende de educación y carácter. Lo sentimientos son endógenos no dependen de factores exógenos, al menos eso pienso yo.
    Un beso Marta...o un montón de ellos.

    ResponElimina
  16. Amb aquest exemple ha quedat més que clar! Encara que ja en venia tenint una idea... Una abraçada, Marta.

    ResponElimina
  17. Si d' alguna cosa serveix la vida es per saborejar-la, tot madurant i creixent com a persona, i llençant tots els "ornaments" que fan perdre l'autenticitat. Amb els anys
    una mirada, una conversa, un horitzó, continua tenint un valor incalculable, però axó, nomes es valora quan ets gran, molt gran,llavors si has segut intel•ligent,comences a ser savi.
    Avet_blau

    ResponElimina
  18. Totalment d' acord amb tots vosaltres, però un incís Xavier, l' edat no és una garantia de res, nomes la de que el temps passa,i es pot ser un brètol al 20,als quaranta i fins i tot mes gran perquè per "els o les" que surten "tarades" de fabrica l' edat poc i te a veure, és qüestió de personalitat, de formes i de maduresa i de viure la vida quan toca i no a destemps.

    Gràcies a tots per compartir

    ResponElimina
  19. Uff, ella està enlluernada; només desitjo que la patacada que li obri els ulls no sigui gaire forta. Ell em recorda una pila de capullus integrals que anat coneixent pel món. Fa temps que vaig descobrir que la bellesa és en l'ull del que mira. I que si no vols buidor a més de fer-hi l'amor has de poder parlar-hi.

    ResponElimina
  20. Totalment d' acord amb tu Albert,l'amor son moltes altres coses i si be el sexe es important la complicitat i el tenir un anima bessona ho son molt mes.Un somriure

    ResponElimina
  21. Quin post més divertit. Real però irreal alhora. He rigut molt!
    Vull deixar la meva opinió de'l tema. A la noia li diria que es posés un paracaigüdes, per aterrar el menys traumàticament possible.
    A ell, que el passar dels dies i la llei de la gravetat és per a tothom. Que és una llàstima triar que t'estimin a estimar. No sap el què és perd! Ho diu una persona que sap de què parla :)
    I a tu Marta, gràcies per aquesta bona estona.

    ResponElimina
  22. Ona hi han ulls que s' enamoren de lleganyes oi?,pero es que a certa edat es realment penos.
    Gràcies per ser-hi

    ResponElimina