dijous

"Cuando no hablo yo, me aburro", deia ell ...

`

" Perdió el respeto a los señoritos de la finca y no soporto que los infames, los crueles, los estúpidos, los indeseables, los intransigentes, los enemigos de la libertad que braman desde los medios fachas y algunas instituciones, se permitieran la desfachatez de dirigir nuestras vidas, como ya hicieran en otro tiempo a tiros."
(El Gran Wyoming )

M''agradava molt aquest gallec establert a Catalunya, xarraire i cara dura, provocador amb incontinència verbal i irònic al que com ell mateix deia mai li va agradar l'Espanya que va matar a Lorca, va expulsar a Machado i va ficar a la presó a Miguel Hernández, la de la "agressió constant" a Catalunya, que va triomfar en el teatre parlant castellà i que com a "fill de l'immigració" mai va tenir cap problema amb l'idioma.

Vaig tenir el plaer de veure algun dels seus monòlegs i de conèixer-li en persona coincidint en un viatge per la nostra estimada Àfrica treballant per a la reinserció de nens, un home molt timit en les distàncies curtes, que va buscar com tots els que alguna vegada hem fugit al país on mai es posa el sol, l'abraçada de les grans absències.

Va trobar a Àfrica la llum per escapar de la foscor de caminar sol a la vida, reescrivint pagines noves que li obrien nous horitzons i li feien reneixr l'ànima ferida.

Un home qualificat de "transgressor" per a molts, que no agradava a aquests aprenents de Déu i de Franco que es passegen pel present amb les sabates plenes de la merda del passat i s'atorguen el dret d'apallissar verbalment i vetar físicament als que no són com ells.

Corruptes, manipuladors, fantasmes, fexistes disfressats, nenes de l' exorcista, tots serien un bon cultiu per el nostre Rubianes.

Allà on sigui segur que s'estará enfotent d' aquest país de pandereta on cada vegada hi ha mes merda que surt de sota les catifes, fent riure a tots els que hi té al voltant, mentre aquí a la terra tots esquitxats trobem a faltar la seva llengua contundent i prodigiosa que ens parli en colors del futur negra i desolador al que un grup d'imbecils descerebrats s' empenyen en abocar-nos.

23 comentaris:

  1. m'agradava molt aquest paio.....i quasi et dic que m'agradava més com a entrevistat o entrevistador que en alguna de les seves obres. Era molt autèntic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenia monòlegs molt bons, realment quotidians amb el llenguatge que parla la gent del carrer, i com a persona un home fascinant.

      Elimina
  2. Totalment d´acord amb tu i amb ell,
    amb cara de la innocència no trencada dels nens,
    pero amb les idees molt clares i
    el cor sempre obert a un somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Lluna, un home trempat, un home del carrer, una forma de somriure a la vida malgrat tot.

      Elimina
  3. Jo sóc una fan d'en Rubianes. El trobava una persona molt més sensible de com ell es manifestava.
    I sí, allà a on estigui s'estarà enfotent de tot el que passa per aquí.
    En Rubianes serà recordat sempre...pels que estaven a favor i pels que estaven en contra...com deia ell "lo importante es que te recuerden" Una abraçada allà a on estigui.

    Un post preciós, felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ona molt sensible i humà i el poc que el vaig conèixer va servir per assabentar-me de la gran persona que era.

      Elimina
  4. Ring ring !! Siii....Hola en Flavia??, si diguis que dormia,( veu de son empremyada, alarma general) -Home hem sap greu... hever-ho pensat abans que treballo de nits jo...Qui ets? Res... Soc Lo miquel de Salseta que neccesitem lo telefon del Pepe per que ens ha sortit un bolo per a ell... Hostiputa! a veure... ara te'l dono!!- un minut- 93......... Bueno gracies he?.- Si, pero unaltra vegada demanau a un altre, homeee !!! Que passa Flavià...??? A Tu que et Sembla Nen!!!, a Tu que et sembla !!! que passaaaa??? que li acabo de fotre la dona. Home!!! que no t'enteres de res - Tu he? ?he?? . Que ho sap tot Barcelona collons!!! Otiputa no ho sabia!! -Igual tampoc el trobes , se n'anat a l'Africa... ( transcripció quasi literal d'una conversa professional de fa uns tretze anys amb en carles Flavià , intim amic d'en Pepe Rubianes , que en aquell moment s'havia quedat "viudo" Perque en les coses del amor fins i tot els amics son traidors....

    Molt bon escrit Marta cada dia afines més i millor!!! Gracies per fer-mos record d'un home bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho sabia, però Mestre no sé que dir-te eh? entre en Flavià i Rubianes, sempre Rubianes, però una cosa si et diré la que estava compromesa era la dona d' en Rubianes no? de "tasta olletes" en aquesta vida a mils, la qüestió està en deixar-los passar de llarg i quan no es deixen passar ningú li fot la parella a ningú, senzillament marxa sola.

      Bé es la meva opinió

      Elimina
    2. Jo ni flowers m'ho vaig trobar de morros .Ja s'ho fara---

      Elimina
    3. tanmateix completament d'acord mil vegades el Rubianes

      Elimina
    4. Ei jo tampoc ni fava del tema ,però en general es una conclusió meva que sempre he tingut molt clara, ningú fot a ningú si tot va bé entre una parella.

      Elimina
  5. Quin plaer haver-lo conegut en persona. Jo sempre l'havia gaudit com espectador cada cop que s'acostava a fer algun dels seus espectacles aprop de Girona! Era genial!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Albert molt poc i per casualitat, pero des de llavors m' agrada molt mes.

      Elimina
  6. Jo el vaig conèixer un dia que va venir a Valls. Va ser talment com ell era, encantador, i ens van fer un tip de riure.
    De vegades, els que semblen ser, són realment ànimes tímides que exterioritzen amb humor les seves pròpies misèries.
    El dia 1 de març farà 2 anys que se´n va anar; però crec que perdurà viu per molt temps,
    Sovint penso, què diria de tot el que està passant ara; Rajoy, Urdangarín, Lluís Vives.... i tota la merda que cau cada dia.
    Un post molt bo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era molt intel.ligent i ens feia veure la vida de colors, era sincer i atipic,sense mascares ni caretes, una gran persona realment.

      Elimina
  7. Un altre que se'n confessa fan, molt fan, tot i que no vaig tenir la sort de l'Alyebard o la Dafne, d'haver-lo conegut. Un paio que... al pan, pan y al vino, vino; com ha de ser. Trobo a faltar les seves veritats.

    ResponElimina
  8. Un paio sense fisures ni padrins Ferran.

    ResponElimina
  9. Marta, avui, que no es pot escoltar res a la ràdio perquè no fan més que parlar del judici del gendre del rei (que si lloguen finestres a 1000 €, que si els 60 advocats, que si entrarà a peu o en cotxe...), es troba a faltar més que mai, en Rubianes. M'encantaria escoltar tot això passat pel seu sedàs, des del seu punt de vista. Tant de bo tinguéssim més persones com ell i menys xoriços amb potes... (Galionar)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Si Montse portem uns dies que els mals del mon es redueixen al gendre del rei, però la vida segueix passant i en Rubianes no hi és i com diu la cançó "trobem a faltar el seu somriure"

    PD- A veure si algun veí meu fot alguna bretolada i llogo el meu balco també, pero de moment no puc oferir mes que un parell de "viejas al visillo".

    ResponElimina
  11. Genial el gag de l'home fent l'amor a una cadira.Poesia pura, verb excels quan en feia anar, que em permetia descobrir parts del meu cervell adormides. Gràcies!

    ResponElimina
  12. Un geni Cantirera, amb un somriure tan encisador que feia batega els cims

    ResponElimina