dissabte

Parlo de tu ...





Ha estat una nit freda, recordant-me en certa manera a una de tantes en aquests deserts que tant m' agraden, on em perdo cada vegada en la solitud del silenci, embolicada en una flassada de sentiments on busco respirar mes fort la vida.

Des de la terrassa de casa observo el cel, com la llum es nega a morir i fa d'això un espectacle ple de pau.

M'adono del petita que sóc quan el sol acaba i em dóna l'esquena, sempre m' ha meravellat aquesta sensació de llibertat quan s' obre el cel a l' horitzó.

Triga poc a desaparèixer darrera la muntanya, poc més d'un segon, com la vida...encara que sota els llençols aquesta nit senti només silenci,  la sensació de que un boci meu s' ha adormit en el temps.

Sempre he tingut por de que arribes aquest moment, que sense tu les paraules tendres em quedessin penjades a l'armari, tenir aquesta sensació d'ànima sense destí, de veu que no s'escolta i no sap reconeixia l'amor quan s'ensopega amb ell.

Ets un do de vida, on cap nota havia sonat mai abans, on et retrobava cada vegada que ho necessitava encara que no hi fossis en la forma que ho entenen els demes, llegint les petjades que em deixaves al vent per redescobrir-te a la volta de totes les cantonades de la meva vida.

El mateix dia que fa catorze anys que va néixer el meu fill, "mai mes tindrè un cumpleanys com aquest em deia avui", tu has marxat, amb el silenci de qui ha volgut passar de puntetes per la vida, però tu has deixat petjada a cada lloc on has trepitjat, has sigut vida i ens han omplert de vida gràcies a les portes que m' has obert a cada pas.

Ja no es nomes el que amb omple's, sinó el buit que m ' has deixat quan has marxat, però no vull llàgrimes ni riures perduts,vull recordar-te com el que ets, la meva mare, la meva llum i l' estel que cada nit vetllara pels meus somnis agafada a la mà del pare.

Gràcies mare per tant i tant amor

36 comentaris:

  1. Marta, una abraçada molt càlida per a tu.

    ResponElimina
  2. Per sempre al cor. Un abrazo muy fuerte.

    ResponElimina
  3. Una mà, per si vols passejar en silenci,
    i una aferrada ben forta, amiga meva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluneta per la teva mà i per ser-hi.Petonet

      Elimina
  4. La llum als cors no s'apaguen mai, sempre et treurà de la foscor i sempre estarà amb tu el seu somriure.
    Molts petons i una gran abraçada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es cert Peuet, sempre hi son mentre s'els recorda.Una abraçada i gràcies

      Elimina
  5. Marta,
    No ens coneixem de res però penso que puc entendre els teus sentiments perquè jo vaig passar per això fa molt pocs anys.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Miquel no ens coneixem però els sentiments per la mort d'una mare, d' uns pares son sempre dolorosos per tothom.

      Una abraçada i gràcies

      Elimina
  6. Estimar com a mètode de vida.
    Una fortíssima abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimar és sempre la meva actitud davant la vida Maria, aixó fa sentir-nos plens.
      Gràcies bonica i una abraçada

      Elimina
  7. Respostes
    1. Ole por ellos por hacer de nosotros lo que somos.
      Gràcies Roigbalterra, un abrazo

      Elimina
  8. Una abraçada, Marta, aquesta llum hi serà sempre, està clar, un petó,

    ResponElimina
  9. Si Gemma, com diu el meu fill serà sempre l' estel mes gran que hi hagi al cel.
    Petonet guapa

    ResponElimina
  10. Una abraçada, Marta. Quin escrit més bonic.

    ResponElimina
  11. Martona, ara mateix acabo de trobar aquesta entrada teva, i em sap greu no haver-me posat en contacte abans amb tu. Ho faré. Una abraçada molt gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse , t' haig de contestar el mail, pero encara no m' he posat a contestar a ningu ho faré tan aviat com pugui.
      Petonet i gràcies per ser-hi sempre.

      Elimina
  12. No et conec de res. I penso que en aquest moment això no te la mínima importància.
    Jo també he passat aquest tràngol.
    T'envio una forta abraçada de recolzament.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Esther aquest mon d' internet a vegades es mes humà del que ens pensem, una abraçada per tu també.

      Elimina
  13. Passava per casualitat i... M'agrada.Em sap greu que tingues que passar per això tot i que no et conec, però em sembla que la teva actitud és la correcta.

    Per cert, és el primer blog que trobe en català i... M'agrada.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons ja tens un lloc en aquest raconet, es llei de vida tots ho sabem, pero no per aixo menys trist.
      Una abraçada

      Elimina
  14. Un text preciós, com tots els teus.
    Jo també t'envio una forta abraçada.

    ResponElimina
  15. Nomes recordant amb passió els bons moments que la vida ens ha donat,
    i no deixant que el temps
    els esmicoli dins l’oblit.

    Nomes recordant dins la nit del enyor i del silenci,l’agraïment de compartir aquets bocins de sentiments, que tant ens han ajudat a créixer,i reeixir com persones,
    llavors comprendrem lo molt que l’estimàvem.
    Avet_blau

    ResponElimina
  16. Ets afortunada Marta. No tothom pot dir i sentir el que tu dius i sents.

    ResponElimina
  17. Tothom que tingui sentiments i es deixi portar ho pot fer,a vegades nomes es tracta d' aixo a la vida.

    ResponElimina
  18. has sabut reflectir l'immens buit i l'amor inestimable d'un ésser imprescindible en les nostres vides

    ResponElimina