Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

El meu raconet ...

 
 
M'agrada molt la decoració i canvia les coses de lloc continuament.

M' agrada des de passejar-me per "Zocos" de qualsevol país, a mercats medials, d'antiguitats o qualsevol lloc que estigui ple de coses rares que nomes em criden l'atenció a mi.

Casa meva esta plena de racons bohemis, racons molt Marta segons els meus amics, m'encanten les estades a mitja llum, plenes de coixins, puffs, on la nit conjuga amb una llum tènue que m'embriaga al ritme de música que pot anar des del Soul, passant per un Chillout suau fins a convergir en la melodia més ètnica arrencada de les més profundes arrels africanes o en sol de guitarra i com no de la musica del meu Petit País.

Ahir vaig trobar uns cubells de colors que han d'anar amuntegant-se i s'il·luminen cadascun d'ells quan estan perfectament alineats convertint-se en llum de formes desiguals.

A la nit els vaig col·locar en un racó del meu refugi, en la tauleta de ferro forjat darrere la meva llum de sal de l'Himalaia i al costat d'una espelma de canyella, i una bona pel·lícula amb aromes de Padmini que em van retornar a instants retinguts en la pell i en la memòria.

Arraulida en el meu fons vaig pensar en els centenars de petites coses que em commouen i m'intimiden, en aquestes altres que em fan mal i m'allunyen i en les que d'un instant fan la meva fe de vida.

Sempre he pensat que l'essència del que som es reflecteix a la nostra casa i repasso racons que davant meu romanen quiets i adormits, on he dibuixat boques en les línies de les meves mans i he murmurat paraules mudes per cadascun dels sentits...

I dibuixo pau, silenci, pensaments i desitjos, i des de les finestres observo una lluna còmplice de somnis embullats que m'acapara l'ànima fins a fastiguejar-me.

Somric en recordar cares que han escrit la meva història, respiro moments que es van anar, ordeno noms, m'estremeixo en instants compartits i de reüll en el mirall veig la meva ombra somrient i fugitiva d'un desig obstinat que m'habita tota, és llavors quan m' adono que la meva casa és tot el que jo sóc.
 

6 comentaris:

  1. Doncs a gaudirlo cada cop que es pugui...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que si, es una cura de pau on trobar-se un mateix o amb els amicxs i compartir.

      Elimina
  2. A l'escola, als meus alumnes, els deia que la literatura es el art que utilitza les paraules. Les teves, omplen de sentiments les coses, els espais, els llocs i tenen el poder de crear-te, en la llunyania, la il·lusió de mirar-ho desde l'espai infinit

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha res més senzill i alhora maco que exterioritzar els sentiments, es l' única manera de ser un mateix i de gaudir de la vida amb plenitud.

      Elimina
  3. La Llum sempre ha de ser indirecta fa mes caliu i mes intimitat ,tranquilitza i ajuda a reflexionar... i a descansar , No hi ha res pitjor que una bombeta blanca de baix consum penjada d'un fil per matar l'encamnt de qualsevol espai...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha racons que mereixen una il.luminació que convidi a estar-hi, a sentir-se be i a envoltar-se de moments.

      Elimina