Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

El meu fill





                                                         Disfressat amb una peluca penosa

Tinc els seus petons a les meves galtes, les seves abraçades de cada dia, la seva veu enfoten-se dels meus despistes, un sms quan surt amb els amics o va a l'institut dient-me que m'estima, els seus secrets que encara no m'ha explicat i jo ja els sé.

Tinc el seu amor, la seva confiança, les seves ganes jugar , la seva coherència quan cal, el seu somriure quan el necessito i jo el tinc a ell que és el meu regal des de ja fa 15 anys, ens tenim tots dos i divendres va ser un dia especial pel meu fill, no perquè fos dia de les absències, potser perquè des que els pares ja no hi son he après a gestionar el dolor i els recordo cada dia des del somriure.

Tal dia com divendres no és més que un dia en vermell qualsevol en el meu calendari.

S'ha fet gran i per primera vegada he afeitat al meu fill perquè m'ho va demanar, ell ho veia molt complicat fins que s'adonat que tot era molt més fàcil del què es pensàvem como totes les coses que es fan per primera vegada .

I potser pensareu aquesta tia es tonta, això es motiu per una entrada?,

Dons si, perquè he après que a la vida cada moment el podem fer únic, i jo que em sento molt orgullosa d'estar criant-lo sola des de sempre penso que estic fent una bona feina.

Es un luxe de fill, i encara que ens queda encara molt camí per recórrer junts i per separat, vull que es perdi entre els seus castells de sorra i s'enfonsi en ells, sense pensar en futurs, que visqui, que respiri, vull seguir veient el cel obert en els seus ulls on la seva dolçor em deixa sense paraules i em fa emmudir.

Lope de Vega va dir: "Som un moment de llum entre dues foscors eternes" , jo afegeixo que som passos lents i ferms en la voluntat de veure cada dia  més a prop aquesta ombra de llibertat que s'endevina en l'horitzó.

21 comentaris:

  1. Cal col · leccionar moments, com la Carme, viure'ls cada dia. La resta potser no té gaire importància.

    Bona tarda Marta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tots col·leccionem moments Pere , però hi ha alguns que s' han d'emmarcar com si fossin una obra d'art i retenir-los a la pell i a la memòria.
      Bona nit !!

      Elimina
  2. Formeu un gran equip, Marta, el teu fill i tu, perquè t'ho has treballat a fons i perquè ets una dona extraordinària. Gaudeix d'aquests moments a fons, gaudiu-los tots dos, que sempre quedaran entre vosaltres i ningú els podrà destruir.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es la feina de les mares Montse, fer d' ells unes bones persones i preparar-los per afrontar tot el que la vida els ofereixi, es un orgull haver arribat fins aquí.
      Tenim una relació molt especial es cert, pero es que només ens tenim tots dos.
      Petonet guapa

      Elimina
  3. Respostes
    1. Joana que dir-te? som mares i dones... ho som tot.
      Una abraçada

      Elimina
  4. Quina llàstima que molta gent no sàpiga apreciar aquestes coses, per sort tu si ho saps i això és molt important. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gent Joan cada vegada es mes egoísta i mes decepcionant, per aixó sempre el millor es buscar-se en el fons d'un mateix.
      Gràcies

      Elimina
  5. El teu fill segur que està ben content de tindre't com a mare!

    ResponElimina
  6. M'alegre motíssim de llegir coses com la que acabes de relatar, et comprenc perfectíssimament. El meu és una mica més gran, però els últims anys estan sent molt especials per a tots dos, la complicitat és molt gran i les sensacions úniques. Sé que em queda ben poc de disfrutar-lo, ben aviat, si tot va bé, començarà a volar ben lluny, metafòrica i realment, així que aprofite cada moment, cada instant com si fos l`últim.
    Tinc molt clar, jo també, que és difícil trobar-hi instants comparables, especialment en determinades situacions.
    Felicitacions a tots dos, Marta; a tu pel fill que tens i a ell per la mare que té. Bona setmana.

    ResponElimina
  7. Saps que en penso Gabriel? que l'edat en els fills no té res a veure, per la meva feina de guia he portat grups de mares o pares amb fills que viatgen des de sempre plegats perque havien quedat que no perdrien el costum de fer un viatge a l'any junts fos quina fos la situación personal i això és molt maco.

    El meu és en aquest punt on tot ho compateix amb mi però perquè no li retrec res ni m'escandalitzo per res, tal com van fer els meus pares amb mi i realment hi ha moments que m'esgarrifen per la sensibilitat.
    Bona setmana per tu també

    ResponElimina
  8. Fins que volen hi ha tants moments que ens fan feliços, potser puguin semblar tonteries per a alguns, però són tan tendres, tan especials ... una complicitat molt bella. Tot allò compartit, tot el que els hi ensenyem, tot el que aprenem d'ells, ens produeix una gran satisfacció, com a mare, amiga, dona, persona.
    Enhorabona a tots dos!

    Bessets, preciosa.

    ResponElimina
  9. I tant que si Lluna, som mares, pero també som tota la resta que ens fa ser dones i malgrat com és la vida i tota la serie de parides que ens anem trobant pel camí, hi han moments que com he dit abans son per enmarcar-los.
    Bessets guapa

    ResponElimina
  10. I per als pares que els criem sols també, Marta tenim uns fills que ens mereixen i ens mereixem.
    Jaume

    ResponElimina
  11. I tant que si Jaume, la feina ben feta a vegades te recompenses.

    ResponElimina
  12. Felicitats Marta.
    En el moment que descrius et sentirias plena de amor, tendresa i felicitat. Davant de un fet tan important per a el, sentir la seva confiança, Adonar-te que acudeix a tú com la persona més important, mostrar-se un infant, sincer, que sol, no sap sortir de allò que li preocupa. Tot plegat ho converteix en un moment, que com mare, es meravellos, i compartir-lo amb tots nosaltres ho fa encara més.
    De nou felicitats.

    ResponElimina
  13. A vegades el miro quan m' explica coses i em desborda l' amor es veritat i pensó que sóc una totila pero es que jo no se viure els sentiments d' altra manera.
    Gràcies Alfonso

    ResponElimina
  14. Marta, estimada, a casa, tenint un fill amb tantes limitacions, qualsevol paraula o gest s'ha de celebrar, perquè ens demostra que està connectat amb la realitat. Només tenim allò que ens fa conscients...Per altra banda, excel·lent post, com sempre.

    Una abraçada molt tendra.

    ResponElimina
  15. I tant que si Cantireta, i ben segur que cada dia es una nova il.lusió i un nou descobriment.
    Un petonet ple de tendresa

    ResponElimina