dissabte

L' edat ...




40 putades de tenir 40 anys és el titul d'un article del Huffingonpost de la setmana passada on d' una forma més o menys sarcàstica explicava que passa quan arribem a 40 anys les dones.

Bé l'article pot resulta més o menys graciós depén de lo cabrejades que tinguem les hormones aquell dia com sempre dic, però el que és realment al·lucinant és l' opinió d'algunes dones d'aquesta edat.

La meva resposta va ser:

Ey, Ey, Ey Las mujeres de 40 años somos espectaculares de cuerpo y mente, liberadas, sin la necesidad imperiosa de tener que quedar bien con nadie, ni de vivir sometidas a nadie. Somos independientes, nos gusta el sexo, disfrutamos con él, solas y en pareja, no tenemos complejos y nos da absolutamente igual lo que piensen de nosotras porque nadie nos quiere tanto como nosotras mismas.

Una va respondre :

Eso es mucha teoría bonita, pero jode... y no me digas que no porque tengo 55 y ya pasé por eso, es la edad en que los hombre sobretodo a partir de las segunda mitad de esa década te empiezan a ignorar porque las de 20 o 30 están mucho mejor que tu...Es realidad, vas para vieja

Un altra :

Querida "cuarentona", estamos jodidas. Pues... lo peor, es que iremos a peor. Ha faltado una: Antes me molestaba que me miraran el culo, ahora, cuando lo hacen, pienso "menos mal, aún no soy invisible.

El sentit comu aquesta vegada el va posar un home de 50 anys que va dir:

Cuando en mi entorno, para "justificar" ciertos comportamientos dicen: es que le gustan mucho las mujeres. Yo contesto que claro como a mi me gustan los osos hormigueros no entiendo su comportamiento.
Un cuerpo joven, ya sea de mujer o de hombre es ciertamente más atractivo, pero ir detras de cuerpos jovenes no te devuelve la juventud pasada. Y en muchos resulta patético.
Además que los intereses de una persona con 30 años no son los mismos que los de una de 40 o 50 ... 
Por cierto a los 50 no estamos viejos, más bien en nuestro punto, a la mitad de la vida. Todavía nos queda mucha guerra por dar. 


I en privat veient la meva resposta va dir-me

Marta, estoy separado desde hace dos años y las mujeres os quejaís, pero a nosotros nos cuesta la misma vida encontrar a una mujer que irradie optimismo, activa, dulce y cariñosa que no piense solamente en ella y sobretodo a la que no le moleste mi hijo y no este tan profundamente motivada para preguntarme absolutamente todo de mi situación social y economica.

És llavors quan realment penso si entre tots ens hem begut l'enteniment, ja no perquè els 40 anys d'ara no són els de fa anys, sinó perquè la majoria de dones tenim unes expectatives mes amplies que pensar si ens miren o no el cul pel carrer a l'espera de qualsevol bajanada que ens vulguin deixar anar.

Quan has passat per relacions fallides, sense buscar l'únic que esperes és trobar algun dia pogué compartir tot allò que potser només veus tu i que per la resta de la gent segurament passa desapercebut.

Moments, sensacions, mirades, batecs ...

Els homes són com les dones, al mateix que hi ha homes superficials que buscant només físics impressionant, hi ha dones que els hi agrada un de tants despendolats que hi ha avui en dia, plens de tatuatges, silicona al cul i arrecadetes.

La superficialitat no és patrimoni de l'home ni de la dona però es inquietant com hi ha essers tan summament profunds per pensar que a 40 anys ja no ens miren el cul pel carrer i que és plantegen seriosament si tallar-se les venes o deixar-les llargues depenent si els hi entra la minifalda o és torcen un peu per portar talons d'agulla.

18 comentaris:

  1. Jo tampoc sóc de posar etiquetes generals a homes i a dones, en absolut. Com bé dius hi ha tant homes com a dones superficials. Em fot moltíssim el masclisme, és una característica que desprecie de gran part de la gent del meu sexe; però igualment no puc comprendre les actituds interessades en qüestions passatgeres d'algunes dones.
    M'ha agradat moltíssim el teu article, molt adient en qualsevol temps i moment, és com si semblara que l'espècie humana no hagués evolucionat gens. Tot i això, sí que tinc clar que en els últims temps heu evolucionat molt més vosaltres, afortunadament, que nosaltres.
    Bon cap de setmana, Marta.

    ResponElimina
  2. Gabriel jo penso que hem evolucionat a cops de desenganys, i que potser sí que te veure molt amb l'edat encara que jo sempre he tingut les idees molt clares en aquest aspecte, potser no tant en altres de la meva vida, però en el tema personal, com a dona i com el que volia d'una parella si que no m'he mogut en els conceptes inicials i per això no entenc aquest tipus de pensaments on sempre rebrota la superficialitat.
    Bon cap de semana per tu també

    ResponElimina
  3. Tenir les idees clares és el que importa. Aprendre amb els anys el que sí vols i el que no voldries mai.

    Com en tot, hi ha de tot ... recordo un comentari d'un amic, en el qual em va incloure, "ens estem fent vells, hauríem de buscar algú que ens fes companyia, que ens cuidés". La meva resposta no fou pensada, per tenir companyia acullo un gos.
    Sé el que vull i no canviaria res per no estar sola o per complir anys.

    He de dir que guardo molt bons records de la meva dècada dels quaranta i sé que seran molts més quan acabi amb la dels cinquanta. ;)

    Aferradetes ben fortes, nina!

    ResponElimina
  4. Lluna estic totalment d'acord amb tu i la teva resposta al teu amic, jo tampoc estaria amb ningú per pena, per necessitat o per no estar sola, és més, quan em vaig separar ho vaig fer per desamor perquè tampoc podria compartir la meva vida o conviure sense sentiment de parella, sense passió i sense tot allò que mou al món i que no té res a veure amb l'edat.
    Aferradeta immensa

    ResponElimina
  5. Els anys és com posar-se un vestit, et pot quedar millor o pitjor, però només un mateix s'hi ha de veure bé. Si estàs convençut del que portes ho llueixes i finsi tot enlluernes.

    ResponElimina
  6. Aquí l'has clavat Joan perque es ben veritat, ens convertim amb el que som.

    ResponElimina
  7. Marta, las cifras de las décadas no importan. Importan las ilusiones, los sentimientos que seas capaz de generar y compartir. El problema puede surgir cuando no te llenas de ilusiones y sentimientos, sino de espejismos e incluso prejuicios.
    Con todo a los 20, a los 30, y más hoy día, tus ansias de experimentar, de ocupar todo el día con actividades, te lleva a no saborear, disfrutar aquello que haces. A partir de los 40, 50, te das cuenta que no importa el cuánto sino el cómo lo haces, la felicidad, la dicha, la ilusión en lo que en cada momento realizas.
    La pasión, a cualquier edad, nacerá de la fuerza de esa ilusión, de esos sentimientos, de la capacidad de dar y recibir, de la fábula de vivir y sentir. En mi relación con Rosario, la pasión más nítida, surge en los cincuenta, cuando somos capaces de disfrutar con las pequeñas cosas, con las palabras silenciosas.
    No nos vendría mal olvidarnos de hombres y mujeres y creernos personas, todas, capaces de amar, sentir y emocionarnos a cualquier edad y en cualquier momento.
    Com sempre, les tevés paraules boniques ens fan disfrutar dels teus escrits.Saluts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentemente que no Alfonso, es en lo que se basa este articulo, no podemos ponerle puertas a la imaginación y creer que por tener esa u otra edad estamos finiquitando nuestra vida y conformándonos con lo que hay. Cada uno vive su vida o la sobrevive como quiere o puede, o adornándosela como le venga bien.
      No estoy de acuerdo contigo en que no disfrutas lo que haces por las ansias de experimentar a contra reloj porque no es así , al contrario, el vivir intensamente te proporciona una mochila que llevaras de por vida llena de todo un poco e imprescindible muchas veces para poder llegar al fondo de ti mismo.
      La pasión, como el amor, o la ilusión son puntos de luz que no hay que dejar apagar porque cuando no se cuidan es cuando se corre el riesgo de que uno mismo abra otros ojos y vea que hay otros horizontes que explorar.
      Gràcies per les tevés paraules sempre.

      Elimina
  8. A mi l'únic que em preocupa del pas del temps són les coses que havia d'haver fet i que cada vegada veig més difícil que arribe a fer-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps? jo he après que si es vol, es pot d' una o altra manera, però és necessita molt coratge i sobretot ganes i no conformar-se mai perque estem fets de moments.

      Elimina
  9. Llegint el que ens expliques sobre totes aquestes dones tan superficials, Marta, l'únic que em ve al cap és allò que tantes vegades he pensat: que les pitjors masclistes són les pròpies dones. Per sort, encara n'hi ha que són com tu i que fan creure en el futur de la humanitat.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Montse com jo no, dones senzillament dones en el ampli sentit de la paraula, al mateix que homes, i son molts pero els altres es veuen més.
      Abraçadetes

      Elimina
  10. Un/a s'ha de conèixer i saber on vol estar i que vol fer.
    A tota edat és pot trobat parella tornar a estimar, n'hi han persones per tot: masclistes superficials què és passen la vida darrera un cul o persones que miren els ulls i busquen un compromís seriós una fita conjunta...mantenir la flama viva.
    Penso que és una gran sort ser madureta, per que ja em deixaran de mirar el cul i començaran a mirar-me els ulls, l 'ànima i ara sí !! Sabran qui soc JO!! :)
    Abraçades.

    ResponElimina
  11. Pensó que per damunt de tot es trobar una parella feta a midaamb qui sentir-te be i compartir tot alló tan dificil de trobar avui en dia com és la complicitat que et fa viure la vida intensament deshinibits de cos i ánima.
    A mi també m' agraden els que em miren als ulls Esther.
    Abraçadetes

    ResponElimina
  12. es una llastima perdre el temps mirant el cul poden mirar ulls i pensaments,
    les millors mirades son de nit, dins una conversa amable.
    Avet_blau

    ResponElimina
  13. Xavier d'acord amb tu, les millor converses son de nit sobretot en converses sinceres i de veritat .

    ResponElimina
  14. No me gusta mentar errores de nadie, en eso hombres y mujeres somos iguales, pero cuando aparece un angel en la vida de uno, es cuando uno hace aprecio de las equivocaciones cometidas.
    Tomás A.C.

    ResponElimina
  15. Cierto los errores son patrimonio tanto de hombres como de mujeres, y aunque yo no creo en los angeles no lo asfixies y dale su tiempo y su lugar, es un consejo.

    ResponElimina