diumenge

Les preguntes tipiques ...


Ahir el meu fill en una feina per l'institut em preguntava que com veía jo el que era l'amor, la vida, i els sentiments en general.

I m'assabento que m'ha triat com a personatge de la seva entrevista.

L'explico que la vida no són futurs fets a mida, ni matinades pintades de colors, la vida és respirar moments, trobar entre llençols la pau que es descobreix cada dia en uns ulls que ens miren a la llum dels seus, la tendresa d'unes mans que ajuden a travessar el llarg camí.

I parlant amb ell m'he adonat que ja sóc molt gran, que deixo molt camí enrere i a cada pas una part important de la meva història, però sóc aquí, amb l'ànima entregada a un món més enllà del que veuen els meus ulls.,

I el miro i sé que encara tinc molta feina a fer, veig el silenci dels seus llavis en el meu silenci quan una vegada li vaig fer a la mare la mateixa pregunta:

Mare que és l'amor?, i ella va contestar-me, és un racó de pell del que ja no podràs marxar, és
confiança, respecte, fidelitat, tot allò que esgarrifa la pell sense posar noms.

I en Nil em pregunta:

I com s'esgarrifa la pell?,
I com sé que és veritat?,
I com ho vas saber tu?,

I al final davant aquella carona tan innocent pero amb els ulls tan avits de saber només puc contestar el que la seva àvia ja m'havia dit a mi,
l'amor és veritat quan t' assabentes que has desfet els somnis que un dia vas cosir amb records.


I la primera vegada mare?
I com és?
I com va ser el teu primer amor?
Tenies ganes de perfumar-te?
Volies afaitar-te cada dia el bigoti?
I que feies amb la olor de peus?
I perqué no em creix la titola cada vegada que em creixent els  peus?



I aguantant-me una risotada i veient que no acabarem mai li pregunto:

T'has enamorat fill meu?,

I tot digne em contesta:
 Apaaaaa,  no dona és per facilitar-te les respostes perquè et veig una mica paradeta.
Digne fill de la seva mare ....

5 comentaris:

  1. I fins i tot m'atreveixo a pensar en una entrevista encoberta........hi han preguntes que sempre es fan per un amic

    ResponElimina
  2. Doncs no ho sé Joan, però jo pensava que l' edat de les preguntes era de 5 a 7 anys i veig que encara en tinc per estona.

    ResponElimina
  3. Marta,
    El dia que el teu fill tingui les respostes, li canviaran les preguntes.
    I tal com ell ho fa, li preguntaran també.
    Cada un es diferent i tots sentin l'amor etern, mentre dura,
    però mai et quedis "paradeta".

    ResponElimina
  4. Tú lo has dicho...digno hijo de su madre, jajaja. Muchos petonets Martona.

    ResponElimina
  5. Marta sempre encertes al tractar els sentiments. Crec que hem perdut una gran mestra a l’escola. A la edat del teu fill, aquestes preguntes són molt importants i difícils. El triar-te per fer la enquesta et demostra la seva confiança en tu, te la confiança en que hi seràs la persona que millors respostes li oferiràs. Això es molt maco.
    Saluts.

    ResponElimina