diumenge

Una obligació moral ...

Foto


He recordat als meus avis que van haver d'emigrar a França i mai van tornar, al meu pare que amb 14 anys va estar retingut al camp de concentració d' Argelers i a tants i tants que van lluitar per la llibertat i els drets.


Jo no que no entenc de política i que ser catalana és un sentiment que va més enllà d'un mapa de geografia o d'una situació de naixement, repasso d'un a un els moments aquells en els quals la meva mare emocionada m'explicava el dolent que va ser la postguerra, com part de la seva família van quedar en el "altre bàndol" d'aquesta Espanya fosca i casposa on ens van ensenyar a odiar-nos.

I els meus avis paterns, andalusos ells, emigrants a Catalunya, van aprendre a parlar català en la França que els va acollir, en el Perpinyà que es va ser construint amb els trossos que a cadascun de nosaltres se'ns anaven marxant.

I quan anys després camí a França per veure el avis, en creuar la frontera de Portbou per canviar de tren passàvem per Argelers el meu pare m'explicava les nits de lluna plena amagats a les platges, bevent aigua del mar i recollint el que bonament podien dels camps que hi havia per menjar, una Espanya negra de misèria, gana i abandó.


Per tot això i molt mes perquè cadascú de nosaltres té la seva pròpia història de melancolia, els hi devem a tots ells i a tots els que ens vénen darrere, dignitat.



8 comentaris:

  1. Què ens queda?
    Generacions lluitant pels drets i arribem a aquest moment, on tot sembla que s'ensorra, que anem cap enrere.
    No estem contents, doncs no podem fer més que seguir lluitant, per ells, per nosaltres, per tots els que vénen darrere, fins aconseguir-ho.

    Bon diumenge, nina!
    Aferradetes ben fortes. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens quedem nosaltres, per tot i a tot i som responsables de tots els qui venen darrera, es una obligació moral.
      Aferradetes lluneta

      Elimina
  2. Com diu sa lluna, hem de seguir la lluita sense defallir per ells, per nosaltres, pels nostres fills, i fer-ho amb totes les forces. Que ningú hagi d'avergonyor-se de nosaltres.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pit i collons com diem els catalans!!!
      Petons

      Elimina
  3. Fa milers d'anys que lluitem per la dignitat i no hem d'afluixar per respecte a qui ens va precedir i continuar lluitant.

    ResponElimina
  4. La dignitat parla tots els idiomes pero és qüestió de decència moral, la que tots ells no tenen.

    ResponElimina
  5. Tens tota la raó Marta. M’emocionen les paraules que dediques al teus avis i als teus pares. Ells i tants altres lluitaren pels seus ideals, pel seu convenciment de que calia canviar la societat, per la dignitat humana. I fins i tot en la derrota mantingueren fort la seva dignitat. Tindríem que haver aprés d’ells i continuar la seva lluita. Sembla que ens hem adormit i ara ens apareix un futur ennegrit. I ens adonen de que la lluita no es pot deixar mai, desitjo que no hàgim arribat tard per lluitar. Per ells, per tots els que han fet de la seva vida un exemple de dignitat humana.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Brindo per un món sense fronteres. Molts petonets Martona.

    ResponElimina