dissabte

Sensacions ...




Cada nit quan tanco els ulls m'acarona els llavis
i l' amor em toca.
Em ressegueix amb la punta d'els dits humits, sincers...
em coneix l'olor, em distingeix al tacte
em reconeix la veu i  m' endevina darrera la porta que s' obra.
Aquest amor que camina enmig de la lluna mentre conta estels i onades
i sota el seu cos sento la fi del món
per tornar-me a crear cada cop que em mira.

6 comentaris:

  1. Marta, què bé tornar a llegir-te. El teu poema es preciós. Sempre plens de sentiments i emocions a flor de pell.
    No se si es general o res més a mi, però el enllaç no m’avisa de una nova publicació teva, encara apareix com l’ultima el pots sobre l’educació.
    Bona nit i saluts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfons, no sé què passa amb el meu bloc, no actualitza i ha desaparegut una entrada quan intentava arreglar l' imatge, suposo que és problema de gmail que tot sovint va tocant configuracions al final per no millorar res.
      El poema, bé jo li dic el meu escrit de vivències, és del meu llibre de viatge "Retalls de pell", de la meva vella llibreta que sempre m'acompanyat pel món .
      Gràcies i una abraçada

      Elimina
  2. Quina delícia d'imatge per acompanyar la sensualitat del teu poema.
    Una combinació que frega la perfecció, paraules, música i els estels.

    Llarga vida a l'amor!
    Aferradetes, preicosa.

    Ps: Em passa com l'Alfons, aquest post no s'havia actualitzat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola lluneta, llarga vida a la vida, a les emocions, a les sensacions, a les il·lusions, a no passar per la vida de puntetes i assaborir-nos encara que hi ha moments en que tot plegat resulta sumament difícil.

      Petons guapa

      Elimina
  3. Bonitas lineas, espectacular foto.

    ResponElimina