diumenge

Perquè li diuen amor ?


... quan per molts és comoditat, rutina, o senzillament angoixa perpetua.



Fa dies en el programa del Risto Mejide parlaven de l' amor, dels sentiments, de la parella, del matrimoni.

La veritat és que m' agrada el programa pero no m' interessava massa el tema perqué sóc de les que te molt clar tots aquests conceptes, i mai estaria amb de qui no estes profundament enamorada, el sexe personalment, només per una estona a mi no em serveix.

I quan estava a punt del zapping em va xocar l' opinió de Cristina Cifuentes que deia que és normal no estar enamorat desprès dels anys perqué l' edat i la convivència tot ho canvien, que de l' amor passes al carinyo per la teva parella i  vaig recordar una frase molt bona en una entrada de Montse Galionar  (( http://galionar.blogspot.com.es )) , que deia que cada vegada hi ha parelles que son més companys de pis i menys companys de vida.

El Risto per descomptat li va qüestionar tot el que deia al·legant que ell cada vegada esta més enamorat de la seva parella perquè la coneix mes.

I penso el mateix, sóc conscient que la vida cada vegada és més cabrona,  el ritme de la societat es brutal, però quan estàs enamorat realment, el temps només es una circumstancia a favor que t' ensenya a construir muralles que ens protegeixin,  buscar cels plens d'estels perquè no ens falti la llum, estirar les matinades perquè tardi a a sortir el sol dibuixant albades en un clatell rendit als nostres llavis en pells entregades i pletòriques de desig.

En un amor que és cosa de dos, d'emplenar-se mútuament els camins per fer-los més transitables i fàcils, de buidar-se sencers saltant des de totes les altures per superar la por i el vertigen, perquè quan més et coneixes menys por tens de ser tu mateix i més ganes hi han de despullar-te sencers sense que et qüestionin res.

I encara que pot semblar cursi per alguns, és amb el que jo crec.

Joan Margarit en el seu llibre Des d'on tornar a estimar , té una frase que ho resumeix tot, " Estimar és un lloc, perdura en al fons de tot, d' allà venim i és el lloc on queda la vida."


La resta? doncs no ho sé cadascú que ho visqui com vulgui, però que no ho anomenin amor.




12 comentaris:

  1. Crec que la gent parla de la seva pròpia vida i la seva pròpia condició. Hi ha persones que no són capaços de donar-se del tot, sempre deixen una part seva a la qual no poden arribar els altres i per sentir aquest enamorament que creix, que puja, dia a dia, cal donar-te, cal viure en les il·lusions de l'altra persona i que ell o ella visqui en les teves il·lusions. Quan sents això l'amor només creix i el desig es dispara. El temps només fa engrandir i recordar-te el afortunat que ets.
    M'ha fet il·lusió que noms a Joan Margarit doncs l'últim post en toparesileslletres parlo d'ell.
    Sempre expresses les emocions de forma meravellosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d' acord amb tu Alfonso, AMOR, hi haa per moltes coses i per moltes persones, pero enamorar-se i mantenir aquest enamorament tot el que dura la parella es certament molt difícil i a l'abast de molt pocs.
      Joan Margarit té uns escrit preciosos i aquest llibre en concret es una meravella.

      Elimina
  2. Estic molt d'acord amb tu, ni que no amb tot. Les coses canvien amb el temps, estimar o estar enamorada pot ser molt diferent.
    Amor?, paraula ben ample i complexa. Perquè no en podem dir amor?, jo tinc amor per moltes persones, ni que pel sexe, sóc com tu.

    ResponElimina
  3. T' entenc Joana, pero no parlaven d' estimar, si no d' estar enamorat i això si que no té variacions amb els temps , ho estàs o no ho estàs, es tant senzill com complicat perquè no mana la persona si no els sentiments i la capacitat cada dia de mantenir la flama. La resta de sentiments, emocions o com li vulguis anomenar formen part de l' amor amb el seu ampli sentit de la paraula, per coses, per amics, per llocs, etc, pero quan es per la parella si no va acompanyat d' enamorament alguna cosa em mancaria i no seria feliç.

    ResponElimina
  4. Amor és quan tens molta pressa per arribar a casa i abraçar, xerrar i compartir. Si no hi ha això la resta pot ser estimació, respecta o costum.
    L'amor són les papallones a la panxa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si senyor!!!
      Aquest amor que t' embolica sencer i estàs embovat tot el dia esperant el moment per retrobar-te, xarrar, riure, compartir vida i tenir mil raons cada dia desitjar estar junts.

      Elimina
  5. Avui he llegit això:

    LA PIEL
    La piel, de no rozarla con la piel,
    se va agrietando.
    Los labios, de no tocarlos con los labios,
    se van secando.
    Los ojos, de no cruzarlos con los ojos,
    se van cerrando.
    El cuerpo, de no sentirlo con el cuerpo,
    se va olvidando.
    El alma, de no entregarla con el alma,
    se va muriendo.
    -Bertolt Brecht

    Si no s'encén la flama en cada gest, en cada paraula, en cada mirada, no s'està enamorada.
    És trist que sigui en tan poques ocasions que passi.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  6. Uff, precios el text i molt cert, les mans, els ulls, les boques, els aromes de la pell si no es toquen, si no hi ha la necessitat de tocar-se no és amor.
    I quan succeix ... la vida es desperta.
    Aferradetes lluneta

    ResponElimina
  7. Quan trobi això que en diuen amor ja en parlarem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs d' existir, ja et dic jo que existeix i en majúscules, llàstima que no el podem o no el sabem retenir.

      Elimina
  8. Acabo de caure per aquí i perdoneu que digui la meva. L' enamorament, com bé dieu, són les papallones a l'estòmag, el no dormir xerrant, el no voler penjar el telèfon, el quedar-te olorant hores el coixí impregnat del seu perfum, el caminar al seu costat pel mig de les rambles i ni adonarte'n que hi ha més persones.
    Això és l'inici d'una bona relació i els sentits són a flor de pell per aprofitar cada segons d'aquests. Això s'acaba? Doncs això canvia, i és així.

    ResponElimina
  9. Hola Marta, be, segueixo pensant el mateix, malament si canvia aquella sensació de papallones a la panxa, i encara que és una opció en la parella continuar o no,com diu en Joan mes amunt si no hi ha això, potser estimació, costum o respecta.
    Personalment vull viure en la il·lusió del diaa dia, no en la rutina o la costum dels anys de convivència.

    ResponElimina