Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

La ment i nosaltres




Ahir la tarda vaig anar a una xarrada de neuropsicologia, m' agraden molt totes les possibilitats i alternatives que ens ofereix la ment per gestionar-nos les emociones i les infermetats evitar malalties tant físiques com mentals.

A vegades passem per moments que son com mirar-nos al mirall desenfocats i en blanc i negra, i en aquest món tantes vegades surrealista et trobes gent inconformista també que creu que la ment és l' òrgan més important del esser humà.

Les persones som alguna cosa més que petits estats d'ànim de felicitat i asseure'ns en una cantonada a veure -les passar i a pensar que hagués sigut si... o que seria si ...

Està molt bé això de qui dia passa any empeny, però quan has arribat possiblement a la meitat de la teva vida t'adones que no es comença a remuntar fins que no t'adones que acceptar les bufetades és una acta de maduresa, i segons d'on venen una acta de valentia, i que no passa res si la vida canvia a persones amb les que has compartit tot i tant convertint-les en desconegudes, es lloable que cadascú creixi amb la direcció que vulgui.

I aquesta reflexió que ens feien no només podria ser relacionada amb temes de parella, no ni molt menys, és molt mes immensa perqué és vinculant per totes aquelles relacions d'amistat, de família,  d'afecte, de feina,  que anem tenint al llarg de la nostra vida.

I com deia ahir un dels professors, aprendre a gestionar tot el que és deriva del viure és invertir en salut,  res millor que les decepcions per veure-hi clar i deixar-nos de preguntar que és veritat i que no ho és? , Adonar-nos que tot el passat queda al passat i que d'aquells cels ja no hi queda res ni hi vols tornar, és com si de sobte t'obrissin la porta i tu ja no et sents culpable per ser tu, peró si per no deixar entrar la llum, aquesta llum i aquest sol que espera pacient banyar-te tota sencera amb els seus llamps.
 Tal com esta la societat i la poca confiança al menys per part meva amb els medicaments, saber gestionar la ment és invertir en vida.

2 comentaris:

  1. Com més aviat aprenem a viure, més vida tindrem. Ara que estic convalescent he vist moltes coses que abans l'activitat frenètica no em deixava veure. I saber controlar la ment m'ha ajudat molt a superar els llargs dies d'immobilitat al llit.
    La vida és per viure-la, no per ser un esclau d'ella. Si ho aprenem aviat viurem molt millor i segurament molt més.

    ResponElimina
  2. Aquest és el problema Joan, que ens han de passar coses per veure- hi clar i replantajar- nos la vida.
    Jo també m' he adonat que no val la pena viure de puntetes ni d' esquena a la vida, hem d' apurar-la tant com calgui.

    ResponElimina