Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dilluns

Quin regust té l'amor recordat?


És una vella pregunta que a vegades m' fet amb la certesa que no sempre el gust és el mateix.

De vegades, els finals fan justícia a una història d' amor compartida, el saber rescatar la dignitat d'hores gastades perquè no ens deixin un amarg record quan ens entossudim a enfonsar moments.

No és fàcil passar pàgina, cal aparcar ressentiments, dubtes,deixar de mentir-se un mateix i trobar el motiu per a enterrar d'una vegada tots els altres motius que sovint els sentiments amaguen però que la raó reconeix.

No sempre les paraules són les justes i sense voler-ho anem deixant petjades d'impotència espargides en un tros de paper o en l'aire que respira impregnat d'absències.

Les absències es pensen, es veuen...fins i tot de vegades es troben reflectides a la cara dels altres fins que els sentits reaccionen en les coses que més mal ens han fet.

Un somriure, una picada d'ullet, al final un amor recordat és com un petó, sempre queda el gust, el passat, les rialles, les mirades, les paraules, queixes i perquè no laments gravats en la pell i en una ànima feta trossos.

Però sempre penso que no som nosaltres qui decidim amb qui topar en la vida, però si amb qui ens agradaria passar la resta, nomes que això moltes vegades és qüestió de sort.


5 comentaris:

  1. Moltes vegades el que ens queda és un record agredolç. És bonic recordar els bons moments, però el mals tenen tant de pes, que no ens els deixen veure clarament i els distorsionen. Per poder recordar-lo amb un somriure caldria esborrar totes les experiències dolentes i positivitzar les bones. Caldrà intentar-ho, tot i que de vegades la millor opció és l'oblit total, però uffff, que difícil!!!

    ResponElimina
  2. A la pel.licula " Set dies i una vida" diuen
    "Hi ha coses que et passen, coses que mai esperes i després penses si ho hagués sabut hagués canviat alguna cosa? hagués fet alguna cosa més? o només hagués pensat necessito més temps?"

    Dons es una mica aixo, els humans tenim una consciencia molt selectiva i amb el temps s' esborronen el records i alliberem la tristesa malgrat que a cada pensament a vegades el cor ens pesi el doble.
    .

    ResponElimina
  3. Marta, jo crec que ha de transcórrer molt, molt de temps per poder recordar els amors passats amb una certa neutralitat; hem d'esperar que el seu record ja no ens faci mal. El procés pot durar 5, 10, 20 anys, però arriba un moment en què el gust d'aquest record és d'una tendresa plàcida, agradable, tranquil·la, que esborra tots els possibles mals moments i que en recorda els bons..., però sense cap anhel de tornar enrere ni de recuperar el passat.
    Una abraçada gran.

    ResponElimina
  4. Montserrat penso que depèn molt de com va ser la ruptura i sobretot que com va ser aquest amor, perquè quan estem enamorats ho magnifiquen tot, desprès el temps posa a les persones al seu lloc i els records a l' estanteria de les vivències sense vels als ulls i tocant de peus a terra.

    ResponElimina
  5. ¿Quina es la duració de l'avui?
    El temps cau en el rellotge de sorra,
    mentre en el cel blau
    el núvol s'esborra i se'n va.

    El regust de l'amor recordat
    es aquell que perdura eternament
    tot hi haver passat en un instant.

    El amor precisament
    es no tocar de peus a terra,
    es simplement sentir-se feliç.



    Que tinguis sort,
    que també conta aquet factor.

    ResponElimina