Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Dir amiga



Per ella les paraules em sonen buides i no tenen el sentit ni la profunditat que el meu sentiment avui escriu amb les vivències de fons que van marcar nits de pelegrinatge per aquests mons perduts aliens a la mà de qualsevol Déu dels tants que és veneren.

Per la nostra feina la nostra vida ha girat més ràpida, hem passat guerres i calamitats, atemptats ....la incongruència de veure néixer una vida el mateix temps que s'apagava una altra.

Sempre he dit que hi ha persones que et marquen a la vida i quan l'amistat es converteix en afecte, en complicitat i en carinyo sobren les paraules, les delicadeses, els "voler quedar bé"... i parla l'ànima.

Torno la vista enrere i torno a l'any 88 quan la vaig conèixer, casualitats de la vida me la va presentar el que després seria la meva primera parella.

Jo tenia 18 anys, ella poc més de 40, molt món, molta història.. molt viscut...molt per aprendre d'aquella dona que va ser la primera espanyola a posar-se el món a l' esquena i instal·lar casa seva a El Caire treballant per a una important agència de viatges Espanyola.

Feia dos anys que vivia allà i jo acabava d'arribar...tot allò em venia enorme. Hotel Ramada... la primera visió d'una donota molt alta i elegant parlant anglès amb un estrany accent que ens delata a molts catalans, xerrant amb un dels meus ídols de sempre, Omar Sharif que llavors residia al mateix hotel.

A partir d'aquí ja va ser indispensable en la meva vida, tant com ho és ara encara que poques vegades li digui.

Coincidíem de tant en tant en hotels on s'allotjaven els nostres grups i en algun aeroport de matinada on ens consolàvem mútuament de les poques hores de son.

Al principi no vaig pensar que congeniéssim, no per l'edat que ens separa sinó perquè som nit i dia , ella és l'ordre personificat, jo el desordre controlat, ella és el seny, jo la sense raó, ella és metòdica, jo la improvisació, ella és una excel·lent persona... jo a ratets.

L'he anat coneixent a traves dels anys perquè la vida ens ha portat a moltes situacions que vam haver de viure juntes.

Hem passat moments de tot, des de la guerra del golf, a la de Somàlia, passant per terratrèmols, fins a atemptats islamistes amb la nostra gent, que per sort vàrem sobreviure però semblant sempre que les desgràcies ho eren menys.

Hem rigut del món i de la seva mare, hem gaudit d'un país que ens va acollir amb els braços oberts, hem compartit, hem donat, hem rebut, tot el millor d'unes gents que malgrat ser tan diferents en el fons som iguals.

Ens hem recolzat sempre l'una en l'altra, i coneixent-nos es pot dir que ella era la "assenyada", sospesava els pros i els contres de tot i jo em llançava sense més, les dues érem molt felices en la nostra forma diferent de veure la vida.

Seria impossible repassar un a un tots els moments, són molts i cap mereix romandre en l'oblit, però els que a ella més li van fascinar varen ser per insòlit la invitació de Salvador Servia al Ral·li dels Faraons al que vàrem conèixer durant el vol, un tipus entranyable; la col·laboració amb el mort Jimenez del Oso, en unes sessions de psicofonia a l'interior de les piràmides, les xerrades amb Omar Sheriff passejant pels jardins de l'Hotel Ramada.

Nits a El Khan Khalili, tardes a Gizeh, quan ens emprenyàvem i amb un "ets una tonta" ens abraçàvem , el dia que ens vàrem retrobar en aquell taxi a mitja nit davant les Piràmides i en vàrem posar a plorar, la meva carta demanant perdó...

Són molts instants que perduraran per sempre en el temps i en la nostra forma d' entendre la vida, històries personals, que he gaudit al seu costat i les ha plorat amb mi.

Es fidel testimoni de les meves històries d'amor, de les meves separacions, dels meus laments, de les meves alegries i dels meus errors.

M'ha deixat compartir la seva il·lusió per aquell Italià "de la testa per terra",com ha viscut la seva història d'amor sent feliç i desgraciada al mateix temps, com ens hem posat el món a l' esquena i hem anat endavant per camins a vegades molt aliens visquent moments inoblidables i de la forma més intensa, i com malgrat el temps transcorregut ens hem seguit pertanyent una a l'altra.

Juntes hem  remuntat des del més profund en moments molt crus, amb forces renovades, sense fingir... sense mentir a la vida ni a nosaltres mateixes malgrat assumir haver-ho fet alguna vegada sent pitjors les conseqüències.

L'amistat és un amor compartit, una complicitat obtinguda a força de moments molt durs, d'un estira i arronsa amb la vida, un tu a tu on molts moments no s'està a l'alçada, ni uns ni uns altres.

I dono fe que hem compartit vida i mort, que hem plorat juntes i que ens han mutilat l'ànima quan a alguns els mutilaven la dignitat.

Ara ja no vivim al Caire, vivim a Barcelona, encara que totes dues hem reprès els nostres viatges amb més assiduïtat, i avui just fa 20 anys que la vaig veure per primera vegada i va començar a formar part del meu equip de vida.

Avui desprès dels anys seguim compartint somnis, il·lusions a la llum de la vida i una copa de vi blanc a la mà, costum que no vàrem perdre ni en la nostra estada en països àrabs, podem passar-nos hores recordant tots aquells instants que formen part de la nostra història.

Sempre havia dit que quan fos gran escriuria un llibre, ara ja sóc gran i només tinc retalls que omplen pagines en blanc perquè no quedin en l'oblit tots els moments que s'arriben a compartir quan es tenen ganes de viure, quan l'important
no és la religió, ni el color de la pell, sinó les persones i el seu fons, aquelles mans a les que ens anem agafant per la vida i que ens deixen empremtes al cor.

Els veritables amics són com un petit món al nostre món, formen part de tot el que som, ens ajuden a contemplar-nos nus en el seu mirall.

No existeix mesura per a l'amistat, i de vegades amb algun amic compartim tant sense pell o amb pell, ànima amb ànima, que la seva ànima i la nostra es barreja i un tros de la seva ens construeix, i ja no hi ha separació possible, ruptura, ni distància.

Aquest és el meu sentit homenatge a una part molt meva de tot el que sóc a una dona que només veu foscor en aquest moment, sense adonar-se que és tanta llum per tots els que l'estimem que no deixarem que se'ns apagui mai.


5 comentaris:

  1. Ho he copsat. Missatge de llum i esperança.

    ResponElimina
  2. A vegades em sorprèn de com ens veiem a nosaltres mateixos, quan estem en la llum , però portem unes ulleres tant fosques que sembla nit..
    Saps? per mi ets plena de saviesa, viscuda, i no ho dic per quedar bé, això és el pròleg d'aquest llibre que ja has començat a escriure, de l'amistat i l'amor, mostrant l'estima a aquesta persona que és important, li mostres el què sents, és una manera de dir-li que l'estimes...

    m'agrada com escrius com transmets els teus sentiments, les teves vivències.

    Et segueixo amb estima
    Joan

    ResponElimina
  3. Quin text més emotiu, Marta. L'amistat és quelcom més que important a les nostres vides i tu l'has definida amb paraules dictades pel cor; les millors que podem tenir sempre.
    Quan t'impliques emocionalment amb una persona com tu has fet, tot el que amb ella comparteixes és una part més de la teua vida i fas tot el que siga per ella, sobretot si el seu estat anímic habita la més trista foscor. No l'abandodes i dona-li tot el suport que es mereix. La foscuria és molt dolenta, cal una llum que sempre ens guie. Que la teua siga en aquestos moments la seua més gran espelma.
    Una gran abraçada.

    ResponElimina
  4. Has escrit un autentic cantic a l'amistad...Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  5. Marta, hi ha gent que es mor sense haver comprés en sa vida el significat autèntic de la paraula amistat, i per no haver-lo sabut comprendre no han tingut mai amics. Però no hi ha dubte que tu, aquest significat el coneixes a la perfecció; l'has ofert i l'has rebut. És molt encertat el que resumeixes en una sola frase: "L'amistat és un amor compartit, una complicitat obtinguda a força de moments durs, d'un estira i arronsa amb la vida..."
    Que no et falti mai aquesta companyia tan gran, Martona.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina