Caps sencer entre els meus braços on t'atrapo i embolico el teu cos nu
modelant-te amb les meves mans
com si fos de fang i argila la pell que neix dels meus dits.
Et desfaig recreant-me en tu de pam a pam per refer-te de nou
la meva obra mestra que reneix de l' escalfor dels meus llavis
obra que viu eternament inacabada entre les meves cuixes .
Et desfàs en mi perquè jo et faci a la meva manera
i jo et desfaig i et refaig per a fer-te infinit, inacabable...
per desmodelar la teva pell nua i tornar-la a esculpir amb carícies
Ets de mi la meva creació
l'obra més perfecta nascuda de les meves mans imperfectes.
( De la meva llibreta de viatge Retalls de pell )
Si amb el temps ens atrevíssim a fer un llibre amb tots els moments transcrits en les nostres llibretes de viatge, descobriríem les males passades que de vegades ens fa la memòria o potser l'intel·ligent que és.
ResponEliminaNo deixis d'escriure els teus silencis val?
Neus
Rellegint Carles Riba:
ResponEliminaTota la vida
et veuré com sorgires
de tu mateixa,
nua i nova com l'alba
i vera com un somni.
Neus, si no fos per tots aquests escrits arribaria un moment que potser els perdríem en el temps perquè la percepció de les coses i sobretot dels sentiments van canviant.
ResponEliminaAra quan els llegeixo des de la distància penso que realment tot es magnifica i sort d'això perquè ens fan sentir realment especials quan els vivim.
Jordi, coneixia aquest autor pel llibre D'Estances", llibre del que la meva mare estava realment presa i quan el vaig llegir vaig entendre el perquè.
Preciós el poema, gràcies
Si dic qeu m'agrada dic poc, però no vull estripar els teus Retalls de pell...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Al final acabem viatjant amb la literatura... fragments de temps fixats!
ResponEliminaOnatge la ventatge dels retalls es que es fan, es desfan i s' enganxen quan cal, com les paraules.
ResponEliminaJordi, si no fos per la literatura, la nostra i la dels altres ens perdríem part de la nostra existència sense oportunitat de reviure-ho d' una u altra manera.
Gràcies a tots dos
Fantàstic, Marta, per l'autenticitat que transmeten les teves paraules, despullades de qualsevol ornamentació innecessària. I tu vas dir un dia que no eres poeta...?
ResponEliminaUna forta abraçada i gràcies per deixar-nos gaidir dels teus retalls de sentiments.
Montse amiga meva saps que sóc poeta però m'agrada transcriure sentiments i vivències tal com van sortint, despullant l' anima. Penso que una de les formes mes boniques que te l ésser humà és compartint experiències sense anim de res més.
ResponEliminaPetonet
Per la poeSÍa, Marta, si em permets posar-li aquest barret a la I. És senzillament magnífic!!!
ResponEliminaHola, he estado leyendo un poquito ( y mejorando mi catalan) y me gusta lo que escribes y cómo lo haces. Haces una arma de tu pluma.
ResponEliminaMoltes gracies
Gracias y bienvenido, es muy fácil escribir cuando se trata de hablar de todo aquello que nos conmueve.
ResponElimina