diumenge

Kikirikiiiii !!!!




La veritat és que hi ha dies en els quals em "repanxingo" mirant la tele amb la finalitat de no veure res, de relaxar-me o evadir-me de les bajanades que de vegades porto damunt.

I com aquelles hores de la nit no es moment de posar musica alta ni de molestar als veins, veig programes escombraries que omplen la majoria de la franja d' aquella hora, que hi faré!!, no sóc de les que diuen que nomes veuen els documentals de la TV2 o del Canal 33 que també de tant en tant, però quan arribo cansada atabalada o fastiguejada em resulta mes practic endollar la caixa ximple que seguir donant voltes al coco en coses que segurament em seguirien emprenyant.

Fa un parell de dies em vaig dispersar en "granjero busca esposa" i la veritat entre el lot de varietats de l'estanteria de grangers i després de sentir-los parlar vaig pensar, d' on havien tret tot alló???.

Algú s'ha plantejat alguna vegada el fons d'aquests concursos de televisió on es va a la recerca de parella i es posa en manifest la degradació de la dona, les bajanades i estupideses que han de fer per agradar a uns tios que quan obren la boca tenen intel·ligència justa per passar el dia?.

I elles??? No sóc feminista, molt al contrari pero molt i molt, però les coses justes i en el seu lloc i a hores d'ara no entenc com ningú, i menys dones, es presten a un mitjà de comunicació per quedar en ridícul i barallar-se entre elles per un home, intentant munyir vaques amb els talons posats,donar de menjar als porcs pintades com a portes, o netejar les porqueres, habitat natural de l'individu, bastant mes bruta que la dels seus animals, mentre ell mira assegut amb una copa de vi a la mà, esperant ser conquistat a cop de mamelles que perfectament ensinistrades van sortint de l'escot al mateix ritme que el motxo neteja el terra, mentre s' enfot de Déu i de sa mare.

Al.lucinades perque un d' ells els cuina un "plat especial", que no resulta ser altra cosa que un "bikini" amb ketchup, si amb ketchup i em pregunto on queda la meva autoritat de mare quan li dic al meu fill quan ho fa que aixo és una marranada?

Ara sense conyas, no vull prejutjar la forma, el sistema, la moda o com es vulgui anomenar que predomina en la nostra societat d'avui en dia, no en tots afortunadament, però és una miqueta humillant que tant cul tens tant vals o a mes mamelles mes oportunitats, i a mes múscul menys cervell, perquè és aixi, i no sé per quina estranya raó el que sobra d'una banda sempre falta per un altre, i l'intel·lecte sol ser el gran perjudicat.

Tinc la sensació que en tots aquests anys no hem entès res, ens queixem del masclisme en alguns àmbits i en canvi no som capaços de reivindicar, que som la meitat exacta d'un tot i ens prestem a fer el ridícul davant de tot un país amb tal de ser l'objecte de desig d'un senyor ja entrat en la quarantena llarga que segueix vivint amb els seus pares no per problemes econòmics sinó per comoditat, que tracta a les dones com si fossin vaques i es veu amb la capacitat moral d'exigir-los el que ells no son.

Espècimens mancats de tacte, de modals, d'educació a la recerca d'una dona que ompli les seves manques mes primitives perquè no té unes altres, i dones florer que la seva major aspiració és que no se'ls despengin els pits perquè és l'aval perquè les mantinguin la resta de les seves vides.

Trist no?

Individus que l'únic que desitgen és economitzar en despeses d'assistenta, i que a més pregunten a les seves mares quina conve mes i es presta a conviure amb dues o tres triades al mateix temps per decidir al final la que mes li interessa, creant evidentment una lluita poc ètica i gens sana entre les dones que de ser escollides veuen una sortida a la seva poca capacitat per solucionar els seus problemes per si soles.

Mentre milers de dones al món són maltractades, perden la llibertat de triar, de viure en un país en democràcia, d'estudiar, treballar i ser lliures en el seu entorn i amb la seva vida, i aquí en aquesta Europa gran i desenvolupada hi ha les que perden els seus principis i valors oferint l'oportunitat de ser tractades com a bestia.

Ells son justets pero i elles ??? ... es allò de d'on no n'hi ha no en pot rajar oi?

PD- Aquesta entrada ximpleta no és perque no m'hagi pres cap medicació que consti.

12 comentaris:

  1. Aquests programes de teleporqueria demostren el nivell cultural del país. "Granjero busca esposa" en particular és el súmmum de la falta de dignitat dels concursants, a mi em produeix vergonya aliena.
    Però ... si ho emeten és perquè té audiència, molta d'ella dones.

    Bona nit Marta.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó Pere, es preocupant el nivell cultural del país sobretot de tot aquest jovent que no veu més enllà dels valors superficials però et diré també que hi ha pares que hi tenen molt que veure a vegades en la forma d' entendre la vida dels seus fills.

    I els mes granadets nomes son el resultat de aquesta nostra societat que poc a poc serà un punt sense retorn als valors humans.

    Gràcies

    De totes maneres si et sóc sincera de tan en tan aquesta mena de programes em serveixen d' esbarjo per no pensar en gaire mes i riure una estona per l' absurd de la situació.

    ResponElimina
  3. JO crec que tot està pre arreglat son gent del carrer que per guanyar-se uns calerons fan el que sigui. Una feina com un altre, que això si no treu el mal gust de boca del missatge que dóna.

    ResponElimina
  4. Es lo que hi ha , carn de canó, pasto de tiburones,Vicentes i plurals, Al menys ens queda l'Urc de senti-mos "singulars",la singularitat ara es una bandera per l'autodefensa contra la estupidesa mediàtica ..i bla, bla, bla.... No hi ha res a fer...

    ResponElimina
  5. La majoria d'aquests programes estan dissenyats per fer que la gent no pensi. Però aquest és dels més denigrats dels que he arribat a veure. A més dona la imatge que per ser pagès s´'ha de ser borderline. Quan els poc que queden a Catalunya són més llestos que una fura. I elles, uf. El que dius, que si no fos pel mamellam no els faria cas ningú. Trist, molt trist.

    ResponElimina
  6. Garbi son reals, alguns d' altres edicions van sortir entrevistats i son gent sense parella, sense feina i amb ganes de donar un gir a la seva vida.

    Miquelet quina raó tens, el problema de ser singular es que desprès ningú ens creu.

    Albert, jo considero els pagesos com gent molt sàvia, de grans converses, persones que no deixen indiferent, però es veu que han agafat el millor de cada casa noi.

    Gràcies a tots tres

    ResponElimina
  7. Hostiii, és possible que sigui possible un programa així? Jo és que gairebé no miro la tele, ni els programes bons ni els dolents, però sí que recordo, fent companyia a un malalt a Bellvitge, uns bodrios semblants que posava l'altra família amb qui compartíem habitació. Em semblava impossible que existissin personatges com aquells, però sembla que tot és possible a les Espanyes, sobretot quan ofereixen a la gent més hortera que hi pugui haver un bon grapat de diners per sortir davant les càmeres... I el més trist és que molta gent ho segueix amb devoció, no pas fent zàping com tu... Vergonya aliena, uf!
    Una abraçada, Marta!

    ResponElimina
  8. M'agrade lo teu blog! per mala sort, a falta de temps, no puc deixar-te un comentari contundent... però vull fer-me notar, de que he passat per aqui =)

    Un somriure nou

    ResponElimina
  9. Montse l' essència de la persona com a esser humà cada vegada es mes difícil trobar-la i desprès passa el que passa.

    Petonet bonica

    Otto benvingut i ho he notat que has passat per aquí, moltes gràcies per ser-hi a tu també i un altra sommriure per tu.

    ResponElimina
  10. Por que cres que a esas horas es cuantas mas conexiones de internet hay?, molta raó Marta

    ResponElimina
  11. Marta,

    Quan llegeixo el teu blog s'em desperta la meva pròpia consciència...em llegeixo.

    Gràcies


    Conce

    ResponElimina
  12. Roigbalterra pues no lo habia pensado pero lo mas preocupante es el fondo del programa, es decir el concepto que tienen de la vida, de las relaciones incluso de si mismos y de los demás, que por desgracia esta muy latente hoy en dia en nuestra sociedad.Un abrazo

    Conce, gràcies per les teves paraules per sort som molts amb les mateixes inquietuds, una abraçada.

    ResponElimina