dissabte

Rapsòdia d' una dona



Quan deixa de ser un martiri assumir la vida
a poc a poc tot torna al seu lloc
una es redescobreix, es reinventa, es situa
es troba a cada racó de les seves dubtes i les seves pors
i deixa de fer conjectures amb els sentiments.
Torno de llargs silencis que m' enverinaven d'incertesa
torno a la teva carn, als teus ossos.
al coixí amb el que dorms
a les formes en les quals existeixo i dibuixes per a mi
encaixant les hores sobre les carícies nues
desfent les nits en un fluir de passió i vida
convertint-la en trossets d'eternitat
brodant en la nostra pell el temps, la complicitat, la tendresa
i otorgar-li al sexe el do de ser l'obra d'art dels nostres desitjos.
Embolicant-nos un a l'altre en un mar de sinceres perversions,
trobar en tu, home amic i amant
donar-me com amiga, amant i prostituta
ser l'u de l'altre el món sencer
i el teu cos l'immens univers de les meves ansies.

( De la meva llibreta de viatge Retalls de Pell )

20 comentaris:

  1. retornar,
    al què desitges
    i gaudir...
    estimar!

    ResponElimina
  2. Ja m'agradaria saber a quants has enviat a la "Legion Extrangera" TU. Dona de veres, i sense manies Europees...M'huria agradat presentar-te al Viladot segur que us haurieu fet amics...

    ResponElimina
  3. Joan vius sempre molt vius.

    Miquelet perdona la meva ignorancia, pero Viladot l' escriptor,el metge o cap dels dos?.

    Sense manies si,d'idees fixes i amb la forta convicció de qui la segueix l'aconsegueix però inofensiv. Això si a la "Legión extranjera enviaria a mes d'un i de dos d'aquest país, en Peces Barba el primer per exemple a picar pedra a les canteres de Portugal.

    Gràcies a tots dos per ser-hi

    ResponElimina
  4. Mmmm, m'ha agradat aquesta rapsòdia

    m'ha semblat un text dolç i sincer. Molt guapo

    bon cap de setmana

    ResponElimina
  5. una rapsòdia que sigui real per sempre més. Viure al màxim

    ResponElimina
  6. Trencant les amarres de la incertesa, dels dubtes, seguint les onades del desig de vegades arribem als mars del plaer.

    Bona tarda Marta.

    ResponElimina
  7. Gregori sincera i directa per damunt de tot.

    Joan com diuen pels deserts arabics "'Inshallahà".

    Sempre arribem Pere pero hem de saber deixar-nos anar.

    Bona tarda i gràcies per ser-hi a tots tres

    ResponElimina
  8. Poca cosa puc dir davant d'aquesta excel·lent combinació de paraules i sentiments. Magnífic!!

    ResponElimina
  9. Quan deixa de ser un martiri assumir la vida, podem viure una altra vegada amb tota plenitud. Una rapsòdia per a emmudir tot escoltant-la, Marta; gràcies per regalar-nos els teus apunts de vida.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  10. Gràcias Roigbalterra, todo es sencillo cuando una se deja llevar y habla el corazón.

    L'Exorcista benvingut, de vegades les paraules prenen la justa mesura de les coses.

    Montse al final t'adones que totes les coses tenen el just valor que vulguem donar-li i sobretot del temps que vulguem dedicar-li, a vegades no val la pena ni pensar-hi, perque nosaltres som el que som i la vida esta plena de trens.( Pero els trens borriquers no els hem de deixar parar mai a la nostra estació)
    Petonás bonica

    ResponElimina
  11. Marta i martiri, ara hi caic.
    Perdona'm la reincidència.

    ResponElimina
  12. La teva llibreta de notes té pàgines plenes de gran sensibilitat. Sort que saps com reinventar-te cada dia.

    ResponElimina
  13. Bon dia Marta !

    Llegeixo tot sovint el teu blog, m'agrada com escrius, et despulles, obres els 5 sentits i et noto molt a prop meu, em recordes...
    Gràcies per les teves paraules.
    Conce

    ResponElimina
  14. Jordi un bon martiri que nomes ho deixa de ser si nosaltres volem.

    La meva llibreta sóc jo en els millors i en els pitjors moments, retalls d' instants que marquen tota una vida.

    Conce gràcies,tu també escrius? nomes despullant els sentiments podem arribar al fons del que som adonant-nos de fins on podem arribar per amor.

    Gràcies a tots tres per ser-hi

    ResponElimina
  15. bonic poema marta, ple de vida ,de renaixença i de passió

    moltes gràcies per compartir-lo i per visitar el meu blog, especialment t'agraeixo les teves encoratjadores i amables paraules al meu últim poema

    fins aviat, una abraçadota
    joan

    ResponElimina
  16. Joan i que ens queda sinó?
    El teu últim poema també es el que som pero la força es un mateix, la resta només temps.Una abraçada

    Yves gràcies i benvingut

    Mq m' agrada que t' agradi. salut!!

    ResponElimina