Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dissabte

L' orgull de ser Catalana



Haig de dir que fa temps pel be de la meva salut mental a casa no tinc Intereconomia, ni escolto tots aquells programes que son un insult a la llibertat del esser humà. Els anys m' han portat seny i ja no m' escalfo ideològicament perquè m' adonat que no es poden rebatrà opinions si la persona que tens davant no te el do de la tolerància, per aixo vaig decidir no perdre el temps amb qui no em mereix cap respecta perquè la seva llengua nomes destil.la odi e intolerància.

Primer l' estatut, desprès el finançament, ara el català sembla que Catalunya hagi d' esta sotmesa a continus exàmens per valorar si és digna de pertanya a l' estat Espanyol, i jo preguntó, qui hi vol pertanya en tals condicions?

Aquí tot deu es passa per la barretina les concessions financeres a Madrid o al País Basc i Catalunya una vegada mes es el punt de mira de quins nomes buscant excusàs per no permetrà que crerixi perque els hi fa por.

Estem farts els Catalans de haver de suportar els que continuen percebent Catalunya (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat.

Els catalans paguem impostos sense privilegi foral, contribuim amb el nostra esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra, afronte'm la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat, parlem una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acatem les lleis, per descomptat, sense renunciar a la nostra pacífica i provada capacitat d’aguant cívic i dret a la pataleta,pero una vegada mes aquets dies, els catalans pensem, sobretot, en la nostra dignitat i aixo convé que se sàpiga.

Apareixen extranyament families, entitats solidaries, etc que vetllen pels drets de tots els ciutadans de Catalunya,jo convido a que s' analitzi el fons d' aquesta gent i també el seu passat ens quedariam assombrats de qui tenen darrera.

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables baixades de pantalons de la Catalunya actual, que ningu sigui tan bretol d' erra el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats, els catalans no som febles, postrats i disposats a assistir impassibles al deteriorament de la nostra dignitat.

No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i donem una oportunitat a la justicia, però ningú que conegui Catalunya posa en dubte que el reconeixement de la identitat i la llengua, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social.

Si és necessari hi tornarem una i cent vegades perque la solidaritat Catalana tornarà a donar la legítima resposta d’una societat responsable, com va dir Xirinacs "la independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra. Mai cap país no pot mercadejar la qualitat de la seva llibertat.".

Que no oblidin mai com vaig llegir una vegada , que el pensament català rebrotarà sempre i sobreviurà als seus il·lusos enterradors.

20 comentaris:

  1. No som tan febles. Tenim moments. Espero que sigui així, Marta.
    PS: t'agafo la imatge de la capçalera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No som gens febles Jordi i per aixo ens tenen por.

      Elimina
  2. En mig de tot el merder constant en què vivim, i del qual semblem no ser capaços de sortir-ne, jo també vull fer una crida a l'esperança i l'optimisme: no vull ser espanyol, n'estic fart de ser espanyol per a algunes coses i un "joder con estos catalanes" per a d'altres. Sé que som molts, que cada dia som més... estic 100% convençut que aconseguirem desempellegar-nos d'aquesta llosa. Només de pensar en el dia que això passi, se m'humitegen els ulls. Som-hi, tots!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ferran,qui perd els seus orígens perd la seva identitat deia en Joan Salvat-Papasseit, i Catalunya i els Catalans som l'arma poderosa que amenaça constantment el pit de l'opressor.

      Per historia, per identitat i perque tot el nostra esperit catalanista és la força que ens uneix i ens fa mes grans.
      Som-hi dons!!

      Elimina
  3. pos Jo penso alego existeixo ,menjo , parlo, em deprimeixo, me'n alegro, follo,i faig totes les meves funcions argàniques , fisiques i psiquiqués amb Català, i per molt que diguin En el meu cas serà aixines peruqe jo soc Català. I que s'hi possin Fulles... Per cert Passa pas res he? marta que ja saps que de vegades m'estira la naurona cap avall i aquesta l'has pagat TU i no en tens cap culpa, Val?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel ser català es un sentiment que va més enllà d' un mateix, un sentiment mamat des de petits, la convicció de pertanya a una terra per la que els nostres avis és van deixar la pell i les il.lusions, ara ens toca a nosaltres perque com va dir Friedrich Nietzsche,arribarà un dia en el qual el poder emprarà la mentida per tal de dominar-ho tot i ja hi som per aixo res millor que ningú, per aixo el President Companys ens va donar la resposta perque la historia sempre es va repetint amb els anys, "totes les causes justes tenen els seus defensors en canvi Catalunya només ens te a nosaltres" i cada vegada amb mes conciencia de païs diria jo.

      Ps- Els amics sempre hi som, ho saps i no cal parlar-ne mes.

      Elimina
  4. Mals temps ens esperen, Marta; diria que tota aquesta ofensiva no ha fet més que començar. Haurem de fer l'impossible per no caure en el desànim i estar molt, molt alerta, perquè ens ataquen per tots cantons. Hem de ser més forts que mai, i també estar més units que mai. I estimar també la nostra terra amb més intensitat que mai. Quants Ovidis ens caldrien, en aquests moments...!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Endavant les haches Montse que ens queda molta feina per fer i cada vegada som mes Ovidis amb conciencia de païs.

      Elimina
  5. Hem de ser més optimistes, ja tenim mil anys d'història i la lluita contínua.
    Si sabem transmetre als nostres fills el que hem après dels pares, no ens ha de fer por res.

    Bona tarda Marta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por ells, nosaltres fa anys que fem la mateixa feina i la nostra identitat sempre serà la nostra lluita.

      Elimina
  6. Hola Marta!
    Això de Catalunya caurà com la fruita madura. Ells ho saben, i per això actuen com actuen. Faran el que sigui per endarrerir el procés però al capdavall el "timing" només depèn dels catalans. Les independències no es concedeixen; és proclamen i llestos. Primer s’hauran d’obtenir 68 diputats (no cal que tots siguin independentistes) que estiguin d’acord en convocar un referèndum vinculant. Després, en aquest referèndum, s’haurà d’obtenir el 50% dels vots més 1 vot favorables a una Catalunya independent. A continuació, proclamació unilateral del nou estat, amb còpies a Madrid (actual metròpoli), Brussel•les (UE) i Nova York (UN). I a partir d’aquí vindrà la part més difícil: negociar els termes de la separació. És tan senzill -o, pels més pessimistes, tan complicat- com això.

    ResponElimina
  7. Complicat és, pero es cert quan diuen que si una nació considera que té una dependència indigna, ser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat.
    Temps al temps Miquel

    ResponElimina
  8. Et fas sentir, Marta, i així fem camí cap al canvi. Les paraules d'Ovidi són tan certes! Rep una abraçada de germanor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som molts Maijo cada vegada mes i val la pena intertar-ho.

      Elimina
  9. Molt d'acord amb tu i el comentari d'en Miquel, però només una puntualització. Primer és proclama la independència, després ja farem el referèndum. Perquè si ho fas al revés t'inflaran el cens (com es va fer al Marroc) o de cop i volta et trobaràs amb una pila de funcionaris i militars amb dret a vot per residència a Catalunya. El que sí és cert és que s'està arribant al punt de massa crítica. Per això ens escanyen tant i obren guerres de banderes i es volen carregar l'escola en català.
    Et robo la cita de l'Ovidi!

    ResponElimina
  10. Albert segurament tens raó, jo em miro la política d' una forma platònica, com un sentiment de país però si et sóc sincera m' agradaria saber quina es la formula perquè Catalunya torni a tenir sobretot el respecto de tothom i a partir d' aquí anar avançant, no pot ser que els drets ens vagin minvant.
    El que si tinc la sensació es que fins ara entre uns i altres no ens movíem i ara som mes conscients de tot el que podem perdre i la sensació de país que apenes es respirava al carrer ens va escalfant i comencem a reaccionar, es una sensació meva potser.

    ResponElimina
  11. Ai Marta, només tenim una via perquè puguem escriure, pensar i parlar en català sense temença, i és la independència!!!

    ResponElimina
  12. No crec pas que ens puguin doblegar, Marta. No vull perdre l'esperança ni les ganes de lluitar en aquest aspecte.
    Et robo la cita de l'Ovidi!!

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per historia i per ser com som mai ens doblegaran.

      Elimina