Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dissabte

Parlem de la veritat



"... la correctíssima dependenta em va preguntar què classe de veritat desitjava jo comprar: veritat parcial o veritat plena. Vaig respondre que, per descomptat, veritat plena. No volia fraus, ni apologies ni racionalitzacions. El que desitjava era la meva veritat nua, clara i absoluta. La dependenta em va conduir a una altra secció de l'establiment en la qual es venia la veritat plena.
El venedor que treballava en aquella secció em va mirar compassivament i em va assenyalar l'etiqueta en la qual figurava el preu. "El preu és molt elevat, senyor", em va dir. "Quin és?" li vaig preguntar jo, decidit a adquirir la veritat plena a qualsevol preu. "Si vostè la hi porta", em va dir, "el preu consisteix en no tenir ja descans durant la resta de la seva vida".
Vaig sortir de la tenda entristit. Havia pensat que podria adquirir la veritat plena a baix preu. Encara no estic llest per a la Veritat. De tant en tant anhelo la pau i el descans. Encara necessito enganyar-me una mica a mi mateix amb les meves justificacions i les meves racionalitzacions. Segueixo buscant encara el refugi de les meves creences incontestables."

A. de Mello (El Canto del pájaro)

És una dels molts ensenyaments orientals, un tresor de saviesa ancestral que aplega la gran tradició espiritual del Mig Orient a les quals ens té tan acostumats aquest capella Jesuïta, molt similars d'altra banda als del Mulá Nasrudín en les ves tematiques espirituals.

És tracta de buscar la veritat, aquesta veritat nostra o aliena de vegades tan gastada ,que és l'envoltori de l'ànima devant dels ulls que la desmenteixen o confirmen, com l'última peça a encaixar d'un trencacoscles qualsevol.

Però és la vida la que té el poder, el sentit, l'emoció, l'amor, la tendresa, el desig...en definitiva la manifestació del que som,del que diem i del que el silenci moltes vegades assenteix i accepta.

De vegades prejutgem i dubtem de la veritat dels altres per l'únic motiu que no encaixa en la nostra, i no per això aquesta veritat és menys autentica.

Ens emparem en la nostra realitat, en la nostra veritat que és la que en l'ens justifica i ens reconforta davant nosaltres mateixos ,quan potser pels altres calificariem de mentides els nostres autoenganys.

Ningú sap del nostre interior mes que nosaltres pero no tenim ni idea de com funciona el món, ni de com funcionem les persones, sense plantejar-nos ni per un moment per què un dia deixem de veure les coses tal com eren per covertir-les en el pol oposat a les nostres necessitats i gustos.

Simplement ens deixem portar guiant-nos pels canons que marca la consciència, indistintament de si són o no encertats perquè en aquest moment l'única cosa que ens preocupa és enaltir o matisar la nostra realitat fins als limitis sinó de la perfecció pels altres si de la comprensió i acceptació per part de tots.

És la nostra veritat i és indiscutible per a nosaltres, per això de vegades és millor no fer-se preguntes, ni pensar en allò que la " veritat us fara lliures" perquè un simple apropament a segon quines veritats pot imperdir ser feliç i entendre el sentit de la frase que va dir José Ramón Ayllón
"la veritat necessita de persones acostumades a reconèixer-la".

Jo amb el temps he arribat a pensar que segons quina veritat mes que lliures ens pot fer conscients de la nostra esclavitud.

15 comentaris:

  1. Si bé no s'han de dir mentides....de vegades és millor no dir tota la veritat, per evitar mals majors.

    ResponElimina
  2. Si alló que deien abans de mentida piadosa, de totes formes sempre he pensat que la veritat es la mes subjectiva de les realitats.

    ResponElimina
  3. Jo crec que tornem anar a parar al mateix, les formes.
    Podem dir la veritat sempre, saber com dir-la. Sempre depèn del tacte de la persona, del grau de coneixement que té del seu similar.
    Indiscutiblement ser conseqüent amb un mateix i, sobre tot, clar i transparent davant dels demés.
    Us imagineu el món així? Cal començar per un mateix.

    Bessets Marta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluna tens raó a vegades son les formes i d' altres la forma de veure les coses les que fan que la veritat sigui tan, tan elàstica

      Elimina
  4. Em fa por pensar que dir la veritat és tan complicat.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep potser no m' expressat be, però el sentit del post quan deia "parlem de la veritat" mes que el fet de mentir, es el fet de que sovint tots tenim la nostra veritat en qualsevol situació i a vegades no sabem discernir quina es la veritat autentica perquè cadascú de nosaltres tenim els nostres motius per construir-nos una veritat a mida, potser sense mala intenció, sinó pel fet de deixar-nos portar per l' objectivitat de la situació.

      Dir la veritat certament pot porta molts problemes però la veritat dol una sola vegada, i la mentida cada vegada que ho recordem.

      Elimina
  5. Crec que és molt difícil o gairebé impossible discernir sobre quina és la veritat autèntica, precisament perquè tots tenim la nostra, de veritat, i estem convençuts que és l'autèntica. Però a part d'alguns casos que clamen al cel, la línia que separa totes les veritats pot ser dificilíssima d'ubicar al lloc correcte. A més, hi entren en joc tantes parts xungues de la nostra personalitat, a l'hora de reconèixer errors propis, que la cosa es complica com una troca de llana entre les potes d'un gat joganer.
    Em quedo amb la teva darrera frase, per anotyar-la a la llibreta de les frases a tenir en compte: La veritat dol una sola vegada, i la mentida cada vegada que ho recordem.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  6. Si vols que et sigui sincera Montse, jo he arribat a un punt que penso que allà cadascú, que a vegades jo no sé si tinc la raó o no, o si la meva veritat es l' autentica, però és la que amb serveix per tenir la consciencia tranquil.la amb la certesa que el que faig o el que dic no fa mal a ningú, no al menys voluntàriament, perquè a vegades ens empassen veritats per no molestar als demès i al final s' enquisten i creen abismes i jo personalment quan no tinc la confiança de dir les coses tal com les penso, encara que desprès baixi del burro perquè em fan veure que estic equivocada, prefereixo allunyar-me.

    ResponElimina
  7. Ara ja se peruqé de vegades m'emprenyo amb TU ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah pero tu t' emprenyes amb mi???? Va un somriure, si?.

      Elimina
  8. Peruqé quan escrius aquestes coses tinc ganes de donar-te un munt de petons i abraçades però no puc i llavors m'emprenyo. Goita si soc primitiu i paleto !! I ara em foteré de cap contra la pared per haber-ho dit . Seré Burro !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons emprenyat que és quan millor escrius ja esta be de tanta mel i tan sucret tu!!!
      Ah i el tema ja és el que m' has dit molt intel.ligentment, Paz, amor, collonades i vetas o peloteos varios!!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Me alegro, es una foto adaptada a la entrada que cogí de la red.

      Elimina