divendres

La meva odissea




Des de sempre hem tingut gos a casa, recordo la meva infància envoltada de animalots entre gossos, gats, tortugues de terra i peixos d'aigua freda en una peixera de pedres que el meu pare va fer al jardi de casa, això sense parlar de les tortoles, gallines, conills, etc.

La meva ultima gosseta va ser Popsie, un Pomerano blanc que em va regalar una ex parella meva quan viviam junts i a la que tractàvem com a un fill, tant és aixi que quan ens vam separar vam posar una espècie de regim de visites perquè tots dos li teníem molt d'afecte i compartiem els seus cuidados, això pot semblar una estupidesa però quan estimes a un animalet la possibilitat de no tornar-lo a veure resulta summament dolorosa.

Al final i despres de molts anys la vaig haver de sacrificar perquè tènia una malaltia molt dolorosa que hagués acabat fen-la patir molt, em vaig prometrà llavors a mi mateixa no tornar a tenir cap mes animalet, sóc summament pesada quan els tinc i m'encapritxo fàcilment i la veritat em va deixar molt tocada la seva mort tant que no estava disposada a tornar-ho a passar malament.

Després va venir la gosseta del meu pare que es va escapar de casa seva desprès de morir ell i que ens van avisar els Mossos d'Esquadra per informar-nos que la havien atropellat i ens van localitzar gràcies al xip

El meu fill i jo ens vam passar hores,dies buscant-la, tant és aixi que encara no he estat capaç de dir-li que està morta perquè la seva desaparició afegida a la mort del seu avi l'hi van fer passar realment malament.

Ara des de fa uns mesos el meu fill em va insistint amb la possibilitat d'adoptar un cadell, portem "negociant" des de fa mesos, de fet no puc coaccionar-li amb el tema de les notes perquè les té immillorables, aixi que li he anat donant llargues, fins a fa un mes aproximadament.

Vaig començar el meu peregrinar a la recerca d'un cadell, des de les protectores, fins a anuncis via web, l'opció que mes li agradava era Carlino o Pomerano, dos races força carinyoses pero que evidentment això complica la recerca ja que no son facils de trobar en cap protectora, però és cert que són dues races que creixen poc són molt afectuosos i s'adapten bé.

La història és que a les poques hores de penjar un anunci en algunes web d'animals, em van contestar molt amablement teòricament amos d'aquestes mascotes en les quals m'indicaven que encara que s' els tenien que treure de damunt perquè el seu treball no els permetia mantenir-les, i que les despeses que em sol·licitaven eren para tramit de paperassa i enviament, ja que la majoria eren fins i tot de fora d'Espanya.

A totes aquestes adjunt l'interrogatori que en tots eren mes o menys el mateix:

Hola,gracias por el mensaje y por el interes que tiene en la adopcion de mis cachorros.

Raza ..... pomerania (pura raza)
Edad.......2 meses y medio de vida
sexo.......machos y hembras
salud......están en buen estado de salud
socialidad ....están bien socializados.
color..........diferentes colores
Nuestros cachorros se entregan con la siguiente documentación:

- INSCRIPCIÓN EN LA CANINA (L.O.E).
- MICROCHIP.
- CARTILLA SANITARIA ACTUALIZADA.
- VACUNADOS.
- PEDIGREE
- DESPARASITADOS.
- CERTIFICADO VETERINARIO DE BUENA SALUD.

Los cachorros que tenemos son machos y hembras de pura raza,están bien educados y vacunados,vienen con todos sus papeles veterinarios y les encanta jugar con los niños y otros animales de companía,los cachorros no estan en venta,son para adopcion ya que por cambios de trabajo no podemos cuidarles.
Todo lo que necesitan  es un buen hogar y alguien que  pueda darles el cariño del que siempre han gozado,que es todo lo que necesito de usted.Yo pongo a mis cachorros en adopcion ya que me veo incapaz de cuidarlos y no quiero verlos sufrir porque son como mis hijos,si puede cuidar de los cachorros no tengo problema en dartelos,solo debe  confirmarme que cuidara muy bien de ellos.perdone por mis pregunta

-¿Que sexo le interesa?
-  Cuantos quiere?
-  Donde se encuentra usted?
-  Cual es su profesion?
-  Esta casada?
-  Que edad tiene?
-  Tiene hijos?


 Te adjunto fotos recientes de los cachorros con sus nombres para que escojas el que quieras y me envies todos tus datos personales también: Nombres y apellidos, DNI, Dirección, Localidad, Telefono esperando recibir lo antes posaible noticias tuyas.


Aixo es un "copia i enganxa", al  principi vaig pensar que al final hauria de passar un examen psicotècnic d'actitud per saber si jo era apta per a l'adopció, fins i tot en alguns altres correus em pregunten per la meva actitud personal, és a dir si sóc o no afectuosa.

La primera vegada com una beneïda vaig contestar il.lusionada, era un tal Kelvin i em deia que era com una espècie de diplomàtic i volia que l' envies totes les meves dades personals perquè el seu advocat tramitaria els papers del gosset al meu nom.

Em va semblar molt amable però m'ho vaig pensar perque un sexte sentit em deia que no envies cap dada meva en aquest paio, aixi que li vaig contestar que moltes gràcies pero que havia conseguit un gosset i a mes a prop de casa cosa que no era veritat pero es que aquesta historia no em lligaba per enlloc.

Per situacions que no vénen al cas es van desbaratar les meves il·lusions de conseguir el Carlino que gairebé ja tènia per un altra costat, aixi que davant el plom del meu fill que diàriament em dona la pallissa sobre el tema, aquesta setmana de nou he tornat a posar diversos anuncis en pagines web de adopció d'animals.

La meva sorpresa va ser que va tornar a contestar-me entre altres el tal Kelvin, aquesta vegada no era un Pomerano el que oferia, sinó un Carlino, però igual hagués estat un Dogo o un Dalmata, el xaval té de tot, amb la mateixa cantinela que és la seva mascota de tota la vida però que com és investigador es veu obligat a viatjar a cada moment i no el pot cuidar.

Evidentment les preguntes eren les mateixes i suposo que ell no s'enrecordaba del meu correu però jo si del seu amb la qual cosa em va fer pensar que tot allò era un frau o millor dit un negoci a gran escala, perquè la resta de persones que em van contestar eren també de Portugal i a mes tots amb les mateixes fotos dels cadells.

Com sóc un cul inquiet que m'agrada arribar al fons de qualsevol situació sigui quin sigui el final em vaig posar a investigar i la meva sorpresa va ser quan vaig descobrir una llista important d'il·lusos com jo que han confiat en aquestes persones fins al punt que no van parar a temps com vaig poder fer jo i al final, desprès de reiterar que no era una venda i nomes demanaven 180euros pel trasllat i paperassa del gosset rebien una trucada demanant 500 euros mes perquè estava retingut en l'aeroport i si algun d'ells va decidir pagar-los i decidien seguir endavant amb l' adopcio el tornaven a trucar demanant 400 euros mes per impostos i taxes d'entrada a Espanya, total, hagués sortit el gos NO VENUT per un ull de la cara d'haver-ho rebut perquè al final cap d'ells va rebre res.

Jo no sé fins que punt això és denunciable perquè suposo que els noms, correus, etc no pertanyen a persones reals però haurien de començar a legislar el tema de les compres d'animals aixi com castigar aquest tipus de fraus que juguen amb les il·lusions de les persones i fins i tot amb la salut dels animals perque hi havia un cas que finalment van rebre el gosset desprès de pagar molts diners i va morir a les dues setmanes perque estaba molt malalt.

 Segueixo sense gos pero el pitjor es que m'han fet sentir realment estúpida.

17 comentaris:

  1. Això és una estafa com una catedral, és una de les moltes que corren per internet.
    Vas fer bé de no donar-li les teves dades, qui sap en què les utilitzen.
    Suposo que hi ha policia especialitzada en investigar aquests temes a nivell internacional però no se si hi ha una legislació adequada per castigar aquest tipus de delictes.

    Bona nit Marta.
    Adopta un gos de la gossera i faras una bona obra :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons si Pere encara que l'idea era adoptar que no comprar des de el principi.

      Elimina
  2. Marta, aquesta història ens obre els ulls a tots. Realment no hi ha escrúpuls a l'hora de treure diners a la gent de bona fe.
    Estúpida no t'has de sentir sinó "prudentment confiada", el problema el tenen els altres. S'hauria de denunciar aquest frau, sobretot perquè hi han essers vius pel mig.
    M'indignen aquests fets!
    Segur que aconseguiràs el cadell que tant desitja el teu fill i fas bé de no entrar en jocs bruts.
    Ja ens explicaràs quan amplieu la familia! :)
    Un fort petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ona la veritat és que amb totes aquestes situacions hi ha gent sense escrúpuls que nomes es mouen per diners, traficar amb animals amb sembla denigrant i no sé com la justicia encara no ha fet res.
      Ja os informare quan tinguem una coseta de quatre potas corrent per casa.

      Elimina
  3. Avui en dia es que es trafica amb TOT , la gent amb general es passa l'etica per l'engonal... i als que conserven una cisió bondadosa del mon ens fan sentir com idiotes; Jo de petit sempre tenia gats i gosos però ara ,i cada vegada més em fan venir alergia i no en puc tenir i em sap molt greu...

    ResponElimina
  4. Llastima que no es dediquin a traficar instants plens de vida, serian molt mes feliços i potser no tindrian la necessitat de ser tan mal parits.

    ResponElimina
  5. Pff... quina poca vergonya. Una estafa com tantes altres a internet... hem arribat al punt en que ja trafiquen amb qualsevol cosa, i la dificultat és trobar amb el culpable.

    Perquè no has anat directament a qualsevol associació protectora d'animals? Quan la meua mare va adoptar al meu gos ho feu en una.

    Un bes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maria una estafa permesa perque no em puc creure que aixo nomes m'hagi donat a mi per investigar-ho.

      Elimina
  6. Hi ha gent que compra animals d'un altre país i han de pagar l'avió. D'això és ple a Internet. Generalment és una estafa. Jo si tingués espai per a ell simplement aniria a una gossera i l’adoptaria. Marta, estic segur que l'animal m'ho agrairà.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons segurament serà el que faré si no soluciono el tema en un parell de setmanes.

      Elimina
  7. doncs jo no em sentiria estúpida.....senzillament perquè no has picat en el seu am i no t'has gastat un euro. Tu segueix buscant i veuras com alguna cosa surt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estupida perque amb va fer molta il.lusio la resposta tan rapida oferint-me el gosset i les facilitats i el castell que jo soleta em vaig montar.

      Elimina
  8. Aquesta intuició Marta, sempre funciona!
    Segur que en trobaràs un... no, ell te trobarà a tu.

    Bessets guapa i no desesperis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluna l' intuició femenina potser? segur que si!!!

      Elimina
  9. Segur que el vostre gos us està esperant!!! És qüestió de temps!!!

    ResponElimina
  10. Aixo una bola de pels per casa embrutant-me els sofas, aixo li deia al meu fill i ja veus, com una beneita buscant gosset.

    ResponElimina