Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Parella, complicitat ...amor




Si poguéssim no sacrificar els nostres propis espais
que són la màgia de l'espai compartit.
Si poguéssim no intentar canviar aquelles coses
que són les que fan que ens apropem.
Si poguéssim deixar de controlar el que "ens amenaça"
darrere de falsos "ajustos".
Si poguéssim no desdibuixar lo més bonic que viu en nosaltres
per viure amb un altre.
Si per viure amb un altre
no calgués desdibuixar el més bonic que viu en ell.
Si poguéssim comprendre'ns des de la pell
sense deixar de ser pell.
Si poguéssim deixar-nos il.luminar
sense fer-nos ombra.
Si pogués ser jo...
simplement volent estar amb tu.
Si sapiguéssim acceptar el desafiament d'estimar-nos i respectar-nos lliurement tal vegada
seria bonic viure en parella.
( Cecilia Spangelberg )


I ho seria amb un cafè a mitja tarda, una bona conversa plena de rialles, una cervesa al vespre comentant el dia dur de feina descarregant-nos mutuament de problemes, ser amics, un passeig agafats, una mirada, un somriure ple de petons, compartir i compartir-nos i entre nosaltres com a única possessió, el temps.

Dies en què el desig es fa amo del cos i em desperto viva, plena d' aquest cumul de sentiments fets de tendresa i pell disposada, dies en els que miro a l' altra costat del llit on ell dorm i el desig s'escorre em gotes entre les meves cuixes.

Moments sense demanar on el despullo em presses, on les mans tenen ales i les boques una sola obsessió, moments per compartir el mateix aire quan el seu cos es el mes dolç dels refugis.

Complicitat beguda, llepada i mossegada, humitejant amb saliva tots els seus buits, tornant-me a enamorar cada vegada que em veig en els seus ulls i em sento entre els seus malucs profanant-lo sencer obert de bat a bat per vestir-me de vida.

Amor, estimar, no és omplir necessitats i manques, ni suplir-les, és donar-se sencer sense perdre ni substituir nostre JO mes íntim.

Ser parella no és rutina, no son els anys que passen acomodats, no es deixar-se de besar apassionadament sense motius, ni deixar les mans quietes en moments compromesos.

L' amor, la complicitat és perversió, es fa olor, es respira, es toca, s'assaboreix, s'aprèn, es té, es comparteix...es viu.

Ser parella no és nomes carinyo o estima, es estar enamorat sense limits, un plec de sentiments lligats al cor i a la pell que em fan tremolar tota sencera.

Que en penseu de la parella, es pot viure permanentment enamorat?

Personalment considero que i tant que si !! ...sempre que no deixem d' alimentar els sentiments perque com diu "El Petit Princep, l'essencial és invisible als ulls".

20 comentaris:

  1. Hola Marta,
    Enhorabona per la descripció!!! Es aixo, simplement aixo!!! No cal afegir-hi res mes.
    Uns petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no es una descripció, es un sentiment que no necessita de convencionalismes ni de protocols, es deixar-se anar i viure'l.

      Elimina
  2. Doncs estic amb tu, "mata" la rutina i acomodar-nos...
    De moment, no visc aquest estat tant bonic....

    ResponElimina
  3. Crec Joana que quan ens acomodem i ens envaeix la rutina es perquè alguna cosa no va be, es enganyar-se un mateix amb totes aquelles disfresses que anomenem amor per seguir tirant endavant, pero d' aixo t' adones quan el sol t'acaricia la cara i res del viscut abans es comparable amb aquest sentiment que colapsa els sentits.

    Tot arriba maca, la qüestió es no conformar-se amb menys.

    ResponElimina
  4. L'amor ha de ser com un cavall salvatge que en el moment més inesperat passa del repós al galop per viure intensament moments irrepetibles. Mentre això ens passi estem enamorats.

    ResponElimina
  5. Cert, esta enamorat son moments compartits irrepetibles on no hi ha necessitat de posar-li noms ni calificatius perque ho omplen tot.

    ResponElimina
  6. És tan difícil això que expliques tan brillantment, que -de moment- només és un somni...
    seguiré somiant!

    Una aferradeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llunaaaaa, que tot es vida, nomes cal ser-hi i que passi el que hagi de passar.
      Saps? no sóc com la Heidi ni crec amb un mon a mida, de fet a vegades quan faig aquestes entrades tinc una mica de pudor perque no vull que penseu que nomes crec en mons perfectes, perque el meu no ho és, pero els moments que si ho és m' agrada recrear-me.

      Una aferradeta enorme

      Elimina
  7. ser!
    fer per un, cuidar saber i tenir la certesa , confiar, viure com sents, el què tens...

    (però no deixen de ser idees, conceptes, afirmacions, programació...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home penso que l' amor o els sentiments no tenen res a veure amb programació, conceptes o idees, precisament aquesta entrada esta feta d' un sentiment viscut,tan és el que dura, durara o ha durat, el realment important és que s' ha viscut.

      El temps nomes es un esgraó a la vida i personalment penso seriosament que en aquesta vida sempre hi ha una persona que espera a un altra, tan és les vegades que les seves vides es creuan, l' important es que es trobin, perquè per mi l' amor és un , tota la resta la podem anomenar amor si volem, però entren dins de tots els altres conceptes de l' estimació.

      Elimina
  8. Marta, celebro la teva convicció i espero que per molt temps puguis pensar que sí, que es pot viure permanentment enamorat. No voldria tirar aigua al vi, avui.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse es una convicció pero no vol dir que no sigui dificil i complicat o que és consegueixi a la primera, esta clar que batacades tots en tenim, pero pensó a resultes de semblar un plom que el secret esta en no conformar-se amb menys.

      Petonet o millor una copeta de vi blanc fresquet si?

      Elimina
  9. És molt molt bonic... fresc i perfumat, jo en vull una mica... és la fòrmula de l'amor perfecte... jo em defaig amb les incognites, Marta rega aquesta planteta que tens entre les mans i que cap tempesta ni cap desert se la endugui! petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L' amor en si es una incògnita, del perquè ens enamorem i ens desenamore'm, però en mig de tot plegat val la pena viure'l i assaborir-lo.

      Petonet

      Elimina
  10. Jo callo i per tan atorgo perquè jo també ho vull TOT

    ResponElimina
  11. Marta: he llegado a tu blog a través de otro blog amigo. Me ha encantado tu entrada, has elegido palabras muy bonitas para expresar unos sentimientos y sensaciones maravillosos. Te deseo que esos momentos sean lo cotidiano en tu vida. Por desgracia, en muchos casos, solo somos conscientes de la importancia cuando el amado, la amada, se nos va para siempre. Sumidos en la añoranza, en los recuerdos, en la soledad, nos encontramos con que no tenemos quien nos meza en la noche, nos susurre palabras relajantes, a no sentir dos cuerpos que se funden, dos pensamientos que se vuelven uno. A no poder disfrutar junto a esa persona del aire, del sol, de la vida. Y maldices tantos instantes perdidos, tantos besos extraviados, tantos abrazos no consumados, tantas miradas omitidas. Tantos egoísmos, orgullos, sentirte el ombligo, tantas tonterías que han impedido vivir intensamente cada minuto, amar aún más, avivar con todas tus fuerzas la llama del deseo, de la pasión.
    Gracias por recordarme la vida junto a mi amada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Alfonso y bienvenido, no hay que perder el tiempo ni darlo todo por hecho, a veces se nos escapan los momentos precisamente por no ser conscientes de todo lo que podemos perder cuando no se tienen, por no saber cuidar y alimentar un sentimiento que sin duda es el motor de nuestra vida.

      Elimina
  12. Sempre cal lluitar pel que volem, en tots els ambits de la vida

    ResponElimina
  13. Menjar la poma i fer-se'n capaç. Sostenir-la a les mans i apreciar-la en tot moment. Estimar.
    Una abraçada, Marta.

    ResponElimina
  14. Estimar, es que no es més que aixó Cantireta
    Una abraçada maca

    ResponElimina