Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

dijous

El buit del desprès ....



A mida que em vaig fent gran m' adono de coses, de situacions, i col·loco a l' estanteria de las prioritats tot allò que no es pot tocar amb les mans.

Sovint penso que no hi han paraules suficients per a escriure la història d'una vida, necessitaria molt espai a la memòria per a rememorar un a un els moments que ens converteixen en el que som, però darrerament molts d' ells tenen un punt en comú, la decepció.

Qui m' ha llegit alguna vegada sap que soc agnòstica, que no crec en cels o en inferns que vagin mes enllà de la meva consciencia i el fi que persegueixo es que em deixin tranquil.la per pogué ser com soc.

En poc temps he viscut dues situacions similars que m' han fet replantejar-me la meva estupidesa, el fet de no ser capaç de defensar el record i la voluntat dels qui ja no hi son, però puc dir que m' he vist tan superada de mentides i falsedats que han vençut inclòs la meva capacitat de reaccionar.

A vegades quan no t'entens amb algú d' aprop teu penses que cada persona som un mon i per tant som mil diversitats diferents de vides, però quan enganxes aquesta persona amb mentides tan insultants que fereixen l' anima sense possibilitat de retorn començàs a acceptar la misèria del esser humà.

Gent buida de principis però plenes d' aparença's, col·laboradors de cara en fora perquè els demés siguin testimonis del que fan i no sigui la fe en els demés el que cada dia els empenta a donar un cop de ma a tots aquells que no son tan privilegiats com ells, i es fotut, molt fotut quan han sigut part important a la teva vida, i no parlo de parelles, l' amor va i be i si es queda alguna vegada benvingut,  parlo d' amistat, de família, de tot allò que hauria d'estar per damunt d' interessos, de diners, de posicions i de fraus morals.

I darrerament la meva vida és un anar i venir de realitats, de circumstàncies i de pàgines que queden sense escriure o mal escrites, potser perque no sóc una vida guionitzada plena d' aparença's i davant de "beatas"sense conciencia, ploramiques indecents nomes em surten silencis amb dens contingut poc recomanable, fent sense proposar-ho als silencis molt mes savis que qualsevol paraula foradada.

8 comentaris:

  1. A mesura que passa el temps, vaig creient més en aquests silencis dels que parles.
    Quan una va amb la veritat (i el cor) per davant de qualsevol situació, les decepcions solen ser cops de maça que destrueixen tota la "fe" que tens en els teus ... i el silenci, la seva millor medicina.

    Aferradetes dolces, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que amb les seves mitges veritats fan de la seva vida una gran mentida.

      Aferradeta Lluneta

      Elimina
  2. Aquest dolor del que parles em penso que el vivim tots i cada vegada més . Tant es així que sembla que tot s'accelera cap a una desentesa bàsica entre les persones ja no sols entre les comunitats. Jo penso que estem en Guerra. No ens en hem adonat ,però estem immersos en una guerra on la victima es el material humà, la ètica mes elemental, els sentiments i la identitat espiritual de les persones . No se TU però jo estic en Guerra.perque no vull ser més complice d'aquesta defeta ni d'aquest desastre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo mai estaré en guerra amb ningú perque la meva manera de ser em porta a que amb gent que no estic comoda i que no m' aporta res positiu com a persona el que faig es allunyar-se i marxar en direcció contraria com he fet sempre.

      Elimina
  3. Dol llegir el teu post -ho he fet tres cops. El darrer paràgraf és demolidor: hi crec trobar una via a l'esperança; hi afirmes que no ets una "vida guionitzada" i reivindiques la importància dels silencis. Els éssers lliures no s'ajusten a un guió. I la seva llibertat és font d'inquietud i, alhora, de sobirania personal. L'alquímia rau en saber convertir l'angoixa vital en força. El silenci ho diu tot, i just per això mateix hi ha moments en què no cal dir res més. El silenci ho omple tot...

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi es un post sincer, demolidor perque surt des de el meu jo mes profund, i clar que si que hi ha una via a l' esperança pero cada vegada es una via mes solitaria perque dia a dia m' adono de que entre el que som i el que volem ser hi ha tot un mon de mentides.

      Una abraçada

      Elimina
  4. Marta, les tevas paraules son maques, inclós en la decepció. Et troves amb molta gent que després d'un temps veus que no ho mereixen. Però et puc assegurar que també t'adones que hi ha d'altres moltes que sin esperar t'adones de que mereixen la pena i sempre tenim que tener el cort obert per rebre aquesta sensebilitat i continuar estimant i admirant a aquells lliures de sentiments.
    Persona el meu català.

    ResponElimina
  5. Sé que en aquest moment la decepció és un detonant en la meva vida, i si be tot succeeix per alguna cosa, també sé que al meu costat estaran els que sempre han estat i que personalment tot això m' esta servint per adonar-me de la quantitat de castells de sorra que tènia al meu voltant.
    El teu català perfecte i molt agraïda pel teu esforç

    ResponElimina