diumenge

Tossudament alçats ...



Es cert, la vida t' ensenya que no hi han somnis, nosaltres som els somnis, la nostra lluita, la fe en nosaltres mateixos i en els altres, el respecta i el record dels qui hi ha no hi son i van tenir un dia els nostres mateixos somnis.

Catalunya té poques coses a fer-se perdonar, ni amb mordassa perquè aquest país no té per què callar quan l' agredeixen ni amb por perquè els fantasmes son vius i no tenen ni la nostra alçada.

En llibertat, amb el cap ben alt però sense trepitjar a ningú, a la manera d' aquí, en català i en castellà, i lluny de la camisa destenyida del feixisme.
Ara si volen poden tapar-se els ulls o fer el sord, però el concert, l'imatge i el missatge ja són historia pel mon sencer, la pell humida amb "els segadors", les veus trencades amb el "boig per tu", no podia faltar, encara que Dyango no fos en Carles i Pep Sala també se'l mires ensimismat, ahir els catalans érem un país, un mirall de llibertat i seny, la fe d' un poble que creu en ell mateix i en els demès, que plegats fem pinya sense mirar mes enllà del voler ser lliures.

El clam d' una societat que ni és una província ni un virregnat en decadència. Ho diguin o no ho diguin els estatuts o les constitucions, tinguin o no tinguin valor els preàmbuls o els articulats, Catalunya és una nació i reclama que se la tracti com una nació, és igual el que diguin els demés, ni totes les campanyes de desprestigi que es facin des dels mateixos llocs de sempre, ahir Catalunya va parlar i va parlar com sempre, amb moltes veus, molts idiomes i un sol crit unitari de seny, pau i tolerància, on catalans d'arrels i bons catalans vinguts de qualsevol part es van agafar de la má per continuar plegats.

No som un somni, som un futur que ahir va començar a caminar

12 comentaris:

  1. Bon dia Marta. Avui he trobat el teu bloc, complaguda de compartir un camí de somni.

    ResponElimina
  2. Benvinguda al camí Consol, ahir varem començar a caminar tots plegats per fer d' aquest somni la nostra llibertat.

    ResponElimina
  3. Ahir va ser màgic.
    Vam ser la representació de molts milers més que s'alcen per demanar, per exigir, el dret de poder decidir que volem ser. On volem anar.

    Vam ser nosaltres.I els polítics, que haurien de recordar que són els servidors del poble, siguin del color que sigui, han de prendre bona nota.

    Fins i tot, Malicias i Albertos.

    Tu també vas ser-hi? A la foto que has penjat se'm veu! Sóc un dels vermells sota la primera E de Freedom. A l'esquerra, a tocar dels grocs...
    X¬DDDDDDDDDDDDDDDD

    Un petonet ben dolç i (lliure...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que si, entre els grocs!!.

      Ja som una realitat de país nomes cal posar.nos a caminar tot junts.

      Una abraçada ben lliure

      Elimina
  4. Bella entrada Marta. M'encisa, en especial, el primer paràgraf -també, però, tota la resta... Som un futur que volem tenir present!

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi son sentiments per pertanya a la terra que m' estimo. Som una realitat feta cor, ara falta ser una realitat feta presencia.
      Abraçadetes

      Elimina
  5. A més ho dius en plural "som els somnis" amb aquell "nosaltres" inclusiu.

    Una altra abraçada, des de El Far a trenc d'alba...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que a la vida no és pot fer res un sol.

      Elimina
  6. Una imatge ben real, no, no és un somni!!

    Aferradetes illenques!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'imatge del seny de tos els que perseguim un somni.
      Aferradetas lluneta

      Elimina