Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Aferradetas ...


Per fi...quina necessitat de abraçar-te i de reduir la vida al contorn del meu pit. Quantes vegades he imaginat aquest moment, sentir desfer-se la meva pell entre els teus dits al ritme de la teva llengua que em fa esclava i amb rendeix.
Portes el perfum que em torna boja i fa que encara et desitgi mes, des de l'amor, des de la bogeria...des de la passió, des del ressorgir del meu cos modelant els meus malucs a la teva mida, t' apretes,rellisques,t' enfonses mullat i vençut a la meva humitat.
No deixis d' abraçar-me i fes-me creure que només vius per fondre't en mi, passeja't per les meves cicatrius, besa-les,llepa-les,cura-les, dóna'm la teva llengua i mossega'm.
Allibera'm de tot el que em pesa entre llençols negres i fluïts blancs, deixa'm que et marqui amb delir i plaer amb llengua de foc.
Agafa el meu sexe i beu-te'l d'un glop, saboreja'm, olora'm, mastega'm, provoca'm vertigen entre les cuixes
conquesta els meus mugrons, reneix entre les meves cames i dóna'm la teva olor, empassa't el meu sabor,
omple'm la boca de tot tu mentre et bec tot sencer...

Marta, Marta, Martaaaaa estàs sorda ?  em passes el pa sis plau!!!!


PD- LLUNETA, el meu granet de sorra.

20 comentaris:

  1. Jajaja, un final imprevist i molt bo, Marta, i una gran idea per resoldre el conte d'una manera molt original! La propera vegada deixa el pa ben a prop seu, així no t'interrompran! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no falti el bon humor Montse !!!!
      Una abraçadeta maca

      Elimina
  2. jejjej...un granet de sorra ben picantó !!
    Tu ho somies i ho escrius... i jo ho somio i només sé pensar-hi!! ;)
    Martaaaaaaa, m'encaaaaaaanta!!

    Gràcies nina!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El picant es la salsa de la vida Lluneta, bastant patim per altres cantons oi?
      Aferradetes bonica

      Elimina
  3. Martaaaaaaaa.... diploma d'honor!!

    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serà l'unic diploma que he tret a la meva vida Cantireta perqué ens hem d' enganyar.
      Gràcies guapa

      Elimina
  4. Li hauria tirat el pa pel cap! Molt ben descrit, ja m'hi trobava jo i tot.

    ResponElimina
  5. En que estaria pensant....molt ben aferrat tot plegat

    ResponElimina
    Respostes
    1. En moments com aquets Joan el millor es deixar la ment en blanc i escapar-se !!!

      Elimina
  6. Jejeje, crec que em va més ràpida l'imaginació que l'enteniment...
    :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere l'imaginació es la que mou el mon, desprès venim nosaltres fent-la realitat si volem.

      Elimina
  7. fes-te la sorda .... que res d's'allunye de tan màgic moment

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sorda del tot Xelo i com deia una amiga meva, i sino que n' aprenguin !!!

      Elimina

  8. Hi ha aferrades que fan somiar i la imaginació ens transporta a situacions increïbles, plenes de plaer ... llàstima que se li acabés el pa.

    Bona nit Marta :)
    Fa calor ... avui.






    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les aferradetes fan sommiar Pere, desperts o dormits. Bona nit

      Elimina
  9. Tal como nos dijeron el jueves, nuestros hijos no estaban allí por casualidad, ahora ya sé a quien ha salido el tuyo.
    Felicidades madraza
    Sergio

    ResponElimina
  10. Cierto Sergio, no estaban allí por casualidad, uno de estos dias dedicare una entrada a ese dia y a ellos porque creo que después de ver en ese Campus una juventud tan sana y responsable a pesar de la edad, una tiene la sensación de que estamos consiguiendo hacer de ellos unas buenas personas y vamos por el buen camino.
    Felicidades a ti también.

    ResponElimina