Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Campus Ítaca




El dijous passat va la cerimònia de cloenda del Campus Ítaca organitzat per la UAB, un campus on els alumnes són escollits per la mateixa universitat i els fan un seguiment per valorar no només el seu rendiment escolar sinó també les seves actituds personals.

Aquest any va ser escollit el meu fill, ni parlar del que he sentit, potser perquè com diem tots els pares, estan en una edat molt difícil, 14 anys, edat fonamental on resulta tan fàcil anar cap a una adreça com cap a l'altra.
Em va emocionar veure centenars d'alumnes de tots els IES de Catalunya amb una mentalitat tan sana, solidària, comunicativa i tolerant.

En aquests temps on sembla que la joventut només es dedica al botelló, als valors merament físics, encaminats als NINI, estem preparant gent amb futur.

Van fer les seves exposicions sobre els mitjans audiovisuals, arqueologia, vida en altres planetes, la ceguera, fecundació invitro, etc.

I ho van fer brillantment malgrat que la majoria no arribaven als 15 anys.Va ser una tarda-nit memorable on vaig enrecordar-me molt dels meus pares i els vaig trobar a faltar, una tarda plena d'absències però amb el somriure còmplice del meu fill i d'altres pares que com jo els han criat sols amb moltes pors i dubtes.

Pero de moment fins aquí hem arribat, amb un homenet de quasi 1'80, que vol ser científic, amb la seva part infantil que em treu de polleguera, però molt orgullosa de fer poc a poc d'ell l'obra d'art de la meva vida, encara que com a mare sé que em queda molt per fer i mai l'acabaré del tot.

6 comentaris:

  1. Marta. He passat tota la meva vida envoltat de joves. A Catalunya i a l'Àfrica. Ara, estic envoltat de avis( que són com nens). Mai he perdut la fe en els joves. Desgarciadament els ajudem poc. Però molts d'ells són magnífics. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan sé de que parles, la gent gran també a vegades son com criatures, pero las criatures a vegades volen fer com els grans i es llavors quan es tracta de que ho siguin per tot. La veritat es que aquesta generació que esta pujant potser perque els pares erem els de les "sentades" a les autopistes per les llibertats i els drets, son realment gent molt maca i amb molta empenta.
      Una abraçada

      Elimina
  2. les generacions per més que ens hi esforcem mai son unes relacions plàcides, però si que son molt profitoses per les dues parts i ens ajuden a fer cada dia les coses millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no son plàcides pero sempre hi ha un moment on retrovar-se sobretot quan hi han moltes i moltes converses sinceres i no s' amaga res per cap de les dues parts per molt dura que sigui la realitat.

      Elimina
  3. Estic desitjós de veure el vídeo i veure com a alguna que una altra mare amb les sandàlies a la ma tènia els ulls plorosos de la emoció, jo pare d'un altra criatura encara que sense dolor als peus també estava emocionat.
    Jaume

    ResponElimina
  4. I jo també Jaume,va ser una nit molt especial i clar que ens teníem que emocionar perquè són un orgull de fills, els estem educant tan be com podem però sobretot intentant que siguin lluitadors i sàpiguen afrontar tot el que els hi pot deparar la vida.

    ResponElimina