dijous

En nom del seny !!!



Ahir es van posar en contacte amb mi els serveis informatius de RAC1 perquè els fes una valoració del que aquesta succeint a Egipte en aquest moment, òbviament la meva valoració ara mateix no es seriosa, ni real, ni justa per no trobar-me a El Caire, però si els vaig remetre a alguns companys meus de diferents agències perquè els entrevistessin i poguessin donar una opinió no sé si objectiva però almenys si personal i a peu de carrer.

Em van demanar el meu opinió personal i sincerament no vaig saber donar-la perquè no em quadra tota la situació en aquest moment amb l'Egipte al que jo em reconec.

Les religions mai havien estat un impediment per a la convivència, en els nostres entorns mes pròxims tots sabíem els qui eren els més partidaris de regims islàmics però d'un islamisme moderat on encaixàvem tots i estava obert al món.


Aquests ultims dies en una conversa personal amb un antic company de treball que es va posar en contacte amb mi per un comentari que alhora jo vaig fer en una xarxa social em va qualificar d'insurgent, insurgent jo!! per no recolzar l'Islam i creure que els germans musulmans són uns assassins.


Bé, arribats a aquest punt vaig haver de dir-li que no el reconeixia, ell, el meu company de feina durant el dia, i i el meu amic en les llargues nits al Caire, el de les escapades al Mar Roig i el de les insistents proposicions a turistes que arribaven soles amb els grups.

Ell, liberal i fins a promiscu el podria qualificar, en aquest moment m'estava qüestionant a mi la meva "insurrecció" a uns islamistes que mereixen tot el meu menyspreu perquè en una de les seves accions en els anys 90 es van emportar per davant a molta gent, entre elles a una companya nostra guia d'alemany en el pont de Gizeh, i si nosaltres no vàrem caure en l'atemptat a la Vall dels Reis o a la porta de l'Hotel Europa va ser perquè el destí va voler que jo retardés la sortida del grup 15 m per motius que no vénen al cas.

No m'agraden les religions, cap, i res que coarti la llibertat de pensament de l'ésser humà, però aquesta vegada si que he vist mes que als carrers, en les persones una esquerda molt important de llibertat, de realitat i sobretot de voler tancar els ulls a la realitat del segle XXI i retrocedir en el temps i en la història perque els hi prometen el cel en parceles.

Però aquests germans musulmans, no són l'Islam, com no va ser la inquisició el catolicisme, aquests són uns depravats amb set de sang caracteritzats per una falsa moral de la qual es podria parlar molt i molt, que van assassinar a Sadat i ho farien amb qualsevol altre que intentés fer del seu país, un país lliure, es perd la raó amb la violencia.

L'Islam, és aquest Egipte obert al món on convivíem tots i compartíem nits de Ramada i Nadals on els somriures eren companys de vetllades interminables de diàlegs i idees, on les ideologies eren contrastades i compartides i on tots anàvem a una perquè compartíem vida.

Deia Naguib Mahfouz:

"Tots els extrems religiosos, siguin del signe que siguin, mai s'han distingit per ser guardians dels valors fonamentals de l'ésser humà, sinó el mal que els condemna"

"Tots els valors de l'ésser humà ancorats en un sol punt nomes poden generar conflictes de falta de tolerància"


Víctima d'atemptats integristes, qualificat de "heretge" i sentenciat a mort per radicals Islàmics, creia en el Déu que va defensar sempre, en l'ésser just i imparcial i no en les feristeles que s'escuden en ell per segar vides humanes.

I ahir quan vaig escoltar a la meva amiga Reham plorar d'impotència i po des de aprop de Zamalek on viu em vaig sentir impotent perquè es metge i li havien prohibit anar a la feina per ajudar a ningú, quina banda de brètols!!

Seny, nomes cal seny, a uns i als altres perque tots son igual de culpables.

10 comentaris:

  1. no he vist mai clar això de fer entrar les religions a força d'armes i violència, les religions haurien de ser per la pau i la convivència i no per la obtenció de poder

    ResponElimina
  2. Cert Joan, pero jo aixó tampoc li diria religió sino fanatisme, i tots son dolents siguin els que siguin.

    ResponElimina
  3. Roig raó no sé si en tinc, pero és el que penso.

    ResponElimina
  4. Marta. M'encanta Mahfouz, el seu sentit de la terra i els arrels. Quan et narra les relacions familiars i la seva relació amb la terra, t'agrada el mon àrabe.
    Els fundamentalismes mai han sigut beneficios per la humanitat. Cuantes morts han produit el cristianisme i el islam? Tendrien que fer una reflexió.
    El islam mai fa fet cap recolució. Quan va caer Mubarak ho ven celebrar como un pas per una major democratizació. Després els acontecimients ens ha deixat plens de desil·lusió.
    Ara les teves paraules ens deisxen plens de tristesa, encara que com sempre siguin maques i plenes de sentiments.
    Quin dolor es te que produir veure que el mon que t'estimes es destrueix a si mateix.
    Com sempre perdó pel meu català.

    ResponElimina
  5. En primer lloc Alfonso, les gràcies les hauria de donar jo a tu per contestar en català perquè no és la teva llengua. Quan va caure Mubarak vaig dir que això era dolent per Egipte i ningú em va creure, perquè el que hi havia el voltant no era bo i Mubarak els tenia controlats. Ara s' estan matant entre ells, algo que no ha ia succeït mai perquè era un país de tolerància i convivència. Els extrems, tots, són dolents, però l' islàmic com li donen tan poc valor a vida pròpia es molt mes perillós.
    Son moment molt dolorosos per mi en aquest moment sobretot perque tinc amics enfrontats per la merda de le religió i la política.

    ResponElimina
  6. Ja som al Caire però és gairebé impossible entrar en els comptes de correu de moment, vull veure't somriure val nena? Aquesta nit provo trucar-te però em diuen per aquí el toc de queda afecta fins als mòbils si no són de mobinil. Això és un desastre que no té solució però tot el que has escrit és immensament més sincer que tot el que estic visquen aquí, ja parlarem, i plantejat el venir una setmaneta tenim 5 passatges free encara per l' agencia, en privat en parlem, però porto dues hores i no tinc connexió al mòbil.
    Petons de tots i abraçades immenses nostres.
    Jordi i Xavi

    ResponElimina
  7. També estic trucant i no hi ha manera,a partir del 24 vindre, enviem per mail tota l' informació i localitzadors i si no pots d' aeroport a aeroport.Cuidar-vos molt els dos i recolzar-los, sobretot a les nenes.Ja saps com pensó i el que escric aqui es part de la realitat que jo he viscut per aixo cada vegada entenc menys el que esta passant i sobretot el futur dels nostres amics.
    Una abraçada fortissima

    ResponElimina
  8. Hola Marta!
    Segurament des d'una posició ideològica bastant oposada a la teva i des del meu desconeixement d'Egipte "on the spot" (només hi he estat una vegada) vull dir-te que estic molt d'acord amb les teves reflexions. Quan la religió surt de l'àmbit estrictament personal i entra a fer política ja tenim el problema a punt, sigui a El Caire o a Barcelona. I evidentment com més del morro fort siguin els religiosos que fan política i com menys arrelat estigui el sistema democràtic, pitjor. Esperem que els egipcis se'n surtin.

    ResponElimina
  9. Hola Miquel, no sé si ideològicament oposats, políticament em considero lliure però sempre al costat de tot allò que no coarti la meva llibertat personal i de pensament. Egipte més que una pena, és un dolor, perquè s'escapa de l'abast de qualsevol lògica, no sembla aquest país acollidor i tolerant on jo he viscut, i el pitjor és que no sé on és la solució perquè tothom vol tenir la raó i en aquest moment amb la violència la raó l'han perdut tots.Només demano seny i que de tan en tant mirin cap a Gizeh i s' adonin on eren fa milers d'anys i on són ara amb tant fanatisme.

    ResponElimina