Per fi...quina necessitat de abraçar-te i de reduir la vida al contorn del meu pit. Quantes vegades he imaginat aquest moment, sentir desfer-se la meva pell entre els teus dits al ritme de la teva llengua que em fa esclava i amb rendeix. Portes el perfum que em torna boja i fa que encara et desitgi mes, des de l'amor, des de la bogeria...des de la passió, des del ressorgir del meu cos modelant els meus malucs a la teva mida, t' apretes,rellisques,t' enfonses mullat i vençut a la meva humitat.
No deixis d' abraçar-me i fes-me creure que només vius per fondre't en mi, passeja't per les meves cicatrius, besa-les,llepa-les,cura-les, dóna'm la teva llengua i mossega'm.
Allibera'm de tot el que em pesa entre llençols negres i fluïts blancs, deixa'm que et marqui amb delir i plaer amb llengua de foc.
Agafa el meu sexe i beu-te'l d'un glop, saboreja'm, olora'm, mastega'm, provoca'm vertigen entre les cuixes
conquesta els meus mugrons, reneix entre les meves cames i dóna'm la teva olor, empassa't el meu sabor,
omple'm la boca de tot tu mentre et bec tot sencer...
Marta, Marta, Martaaaaa estàs sorda ? em passes el pa sis plau!!!!
PD- LLUNETA, el meu granet de sorra.
Jajaja, un final imprevist i molt bo, Marta, i una gran idea per resoldre el conte d'una manera molt original! La propera vegada deixa el pa ben a prop seu, així no t'interrompran! Una abraçada!
ResponEliminaQue no falti el bon humor Montse !!!!
EliminaUna abraçadeta maca
jejjej...un granet de sorra ben picantó !!
ResponEliminaTu ho somies i ho escrius... i jo ho somio i només sé pensar-hi!! ;)
Martaaaaaaa, m'encaaaaaaanta!!
Gràcies nina!!
Aferradetes.
El picant es la salsa de la vida Lluneta, bastant patim per altres cantons oi?
EliminaAferradetes bonica
Martaaaaaaaa.... diploma d'honor!!
ResponEliminaPetonets.
Serà l'unic diploma que he tret a la meva vida Cantireta perqué ens hem d' enganyar.
EliminaGràcies guapa
Li hauria tirat el pa pel cap! Molt ben descrit, ja m'hi trobava jo i tot.
ResponEliminaPa quin pa Silvia??? jajajaja
EliminaGràcies
En que estaria pensant....molt ben aferrat tot plegat
ResponEliminaEn moments com aquets Joan el millor es deixar la ment en blanc i escapar-se !!!
EliminaJejeje, crec que em va més ràpida l'imaginació que l'enteniment...
ResponElimina:-))
Pere l'imaginació es la que mou el mon, desprès venim nosaltres fent-la realitat si volem.
Eliminafes-te la sorda .... que res d's'allunye de tan màgic moment
ResponEliminaSorda del tot Xelo i com deia una amiga meva, i sino que n' aprenguin !!!
EliminaBonic Marta
ResponEliminaGràcies Roig
Elimina
ResponEliminaHi ha aferrades que fan somiar i la imaginació ens transporta a situacions increïbles, plenes de plaer ... llàstima que se li acabés el pa.
Bona nit Marta :)
Fa calor ... avui.
Totes les aferradetes fan sommiar Pere, desperts o dormits. Bona nit
EliminaTal como nos dijeron el jueves, nuestros hijos no estaban allí por casualidad, ahora ya sé a quien ha salido el tuyo.
ResponEliminaFelicidades madraza
Sergio
Cierto Sergio, no estaban allí por casualidad, uno de estos dias dedicare una entrada a ese dia y a ellos porque creo que después de ver en ese Campus una juventud tan sana y responsable a pesar de la edad, una tiene la sensación de que estamos consiguiendo hacer de ellos unas buenas personas y vamos por el buen camino.
ResponEliminaFelicidades a ti también.