Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

L' empremta de l' amistat


No necessito veure mocadors roses ni un dia commemoratiu per pensa en tu, de fet cada vegada que a la meva vida passen coses hi ets, pero amb el temps, potser amb l 'edat, m' estic tornant mes selectiva, mes solitària, amb menys ganes de quedar be i amb mes prejudicis per tot el que es mou al meu voltant i intenta trencar-me l'estabilitat que cada dia haig d' anar colo-cant a l' estanteria de les meves emocions.

I en cadascun d' aquests instants et recordo, et veig, et penso i ja no torno a dir-me l' injusta que es la vida, de fet segueixo pensant que es una gran filla de puta pero la columna de llum que em vaig edificant amb totes les meves absències em donen la empenta per lluitar contra els miralls, contra els buits, i no rendir-me a les voluntats dels records.

Et trobo a faltar, instal·lada en alguna part de la meva energia ho saps, i ets la pedra que cada nit deixo caure al pou buit de somnis per l'endemà treure-la xopa de vida..


PD- Per la Reme, per l' amistat en MAJÚSCULES, per les que ja no hi son i per les que lluiten per quedar-se.

11 comentaris:

  1. Per tots i totes, pels que han marxat i pels que segueixen lluitant.
    Per l'amistat que només té un nom.

    Una aferradeta ben forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per l' amor incondicional sota l' esguard de qualsevol nom, per tots aquells que s' aferren a la llum.
      Aferradetas bonica

      Elimina
  2. Hi hem de dedicar tots els recursos possibles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que les grans multinacionals es deixin de manipular i de lluitar per interessos .

      Elimina
  3. Que foto més bonica amb aquesta llum llunyana que sembla que ens dóna la vida.
    Però no menys boniques les paraules que escrius. Quan existeix l'amistat, com dius en majúscules, encara que les persones ja no estiguin amb nosaltres, sempre ens acompanyen en el record de la seva bondat, del seu somriure.
    Com sempre preciós post Marta. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta llum que sempre viurà dins nostra, tant se val allà on siguin, son part de la nostra essència que perdurarà fins sempre.
      Gràcies Alfons, una abraçada

      Elimina
  4. Una abraçada gran i tendra, Marta. La Reme va ser afortunada de tenir-te al seu costat...

    ResponElimina
  5. Las dues varem ser molt afortunades per poder compartir vida, es una de les meves motxilles i que amb mes gust passejo per la vida, perquè forma part del que soc i sobretot del que no haig de ser.
    Tonets Montse

    ResponElimina
  6. Recordar els absents t'honora, escrius tant bé que enganxes en llegir dues línies, tant de bo el día que jo no hi sigui algú perdi una mica de temps en enyorar-me, senyal d’haver fet be les coses, moltes felicitats, m'agrada la gent que em pot aportar alguna cosa, que em faci ser millor persona o que em faci pensar :)

    ResponElimina
  7. La vida a vegades et porta per camins que potser no hem triat, pero si el recorregut el fem acompanyats se'ns farà mes curt, i jo tinc la sort de tenir pocs amics, molt pocs pero son el meu equip de vida i ella era, és part de tot el que soc, encara que ara sigui mes lluny.

    Benvingut a casa meva, per cert un nom molt original el teu

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal que es tinguin molts amics, jo tampoc en tinc massa d'amics però suficients per anar fent camí, gràcies pel teu acolliment!! S'està be aqui, bona nit ...

      Elimina