Image and video hosting by TinyPic
Lluna, Venus i Mart ...

diumenge

Sempre eterns ...



Aquesta setmana els pares haguessin celebrat 65 anys de casats, vaig arribar molt tard a les seves vides i s'han perdut la mitat de la meva, pero d'una u altra manera jo vaig poder gaudir de tota la seva,

M'adono del petita que sóc quan el sol acaba i em dóna l'esquena, sempre m' ha meravellat aquesta sensació de llibertat quan s' obre el cel a l' horitzó i la cara de la mare quan per primera vegada va veure posar-se al sol darrera Les Piràmides d' Egipte...

Em va donar les gracies per donar-li l' oportunitat de viure aquell moment, les gracies ella a mi? quina improcedència, perque havia de ser jo la que rendida a la seva immensitat li dones les gracies per tot el que sóc.

Vaig sentir una sensació estranya quan vaig viure desprès de que marxessin per primera vegada una d' aquestes postes de sol que t' omplen quan et sents buida, o quan obres la porta de casa i no sents la seva olor, la veu del pare cantant "cagarades de bou" la seva canço de capçalera que cap de nosaltres sabiem  d'on la havia tret per treure de polleguera a la mare i l' agafava per la cintura per ballar plegats a la cuina,moments plens de tendresa que entens amb el temps i al fer-te gran.

Perquè un matrimoni no nomes es un contracte, una costum o la necessitat de o estar sol, una parella es l' amor en tot el seu sentit i la seva passio, amb tots els seus mals moments i les seves retrobades, son pells enceses i llits desfets, retalls de tots dos que s' enganxen una i un altre vegada quan semblen trencar-se.

 I a vegades com vaig llegir una vegada sembla que les persones perdem la consciencia de les coses de tant aprendre a no mirar.les...potser es per aixo que hi ha nits que sota els llençols senti només silenci i la sensació de que un boci meu s' ha adormit en el temps.

6 comentaris:

  1. Em costa d’imaginar els meus pares també com a parella, a part de ser el meus pares vull dir.

    ResponElimina
  2. Els pares abans que pares son home i dona i aixo ho assumeixes quan som adults i tenim els mateixos problemes de parella que puguin tenir ells o tal vegada no, pero que en tot cas, sabem que tan important és ser bona mare o bon pare, com ser bona parella, i saber cuidar la relació.

    ResponElimina
  3. Sempre bells els teus posts, amb una manera de tractar els sentiments que m'encanta. Penso que els que hem tingut la sort de veure en els nostres pares la complicitat, la passió, la tendresa, l'amor entre ells, tenim més facilitat per estimar a altres persones, igual perquè volem reproduir el que hem vist.
    Una abraçada Marta

    ResponElimina
  4. ara moltes vegades m'adono que hi han moments que no acabem de gaudir-los, que no estem per el que estem i quan ens adonem ja no hi som a temps. Em passa mirant fotos velles, recordo molts bons moments, però em queda la sensació de que no els vaig exprèmer prou.

    ResponElimina
  5. Quin bonic post recordant els pares,... sempre eterns!
    La mare sempre em deia que donava jo les gràcies per tot,.. i es que ser agraït ja be de 'serie'.
    Salut Martona i endavant!
    Toni

    ResponElimina
  6. Sempre ens adonem de les coses quan ja no s'hi pot fer-hi res...Estones que després son vitals i que en el seu moment no son valorades, la vida sense els petits moments acabaría per ser una inutilitat, se que no t'agraden però et desitjo un bon nadal i que el proper any sigui omplert amb molts petits moments al costat de la gent que estimas, petons i salut :)

    ResponElimina