diumenge

Aquesta Àfrica meva





L'Àfrica que jo he conegut és l'Àfrica que fuig de qualsevol ideologia que no sigui la llibertat, és una forma de vida, gent compromesa amb la terra que trepitgen, és el sentiment que retorna la pau i la força bruta que recorre les venes i ens fa sentir plens.

La gran desconeguda des de fora perquè la vella Europa cada vegada més deshumanitzada esta plena de prejudicis, de mitges notícies, d'imatges buides, i jo d'ençà que vaig sortir al món fa anys, vaig decidir viure des de la meva pell i creure fins allà on arriba la meva mirada.

I entre ells descobreixes no només altres mons dins el teu, també et descobreixes tu mateixa, la passió i el desig que em fa forta i em revelen feble, dins d'una sensibilitat que em converteix en inconscient i impredictible, en temorosa i valenta, en sentiment aberrant que desperta el meu costat més amagat i em fa assaborir el prohibit.

És com deixar-se anar per la vida des d'una força que m'inspira i m'apropa a un abisme tan profund, que amb tota supèrbia em fa engolir al món.

L'Àfrica meva són contrastos, colors, somriures, músiques, aromes però també panxes inflades, gana, malalties, desolació i injustícies.

Postes de sol, matinades i llavis humits experimentant la calidesa d'un sentiment submís que brolla de mans de mil colors compartint junts un bhakti.

I enfonsada en aquesta l'Àfrica tan meva em converteixo en una matinada de tons ocres on els sentiments ofeguen les paraules, els records, les frustracions i devoren aquesta part tant intima que només en solitud sóc capaç de profanar.

Obrir els ulls i veure l'extensió de la vida quan s'obre al cel perquè no cap més cel en aquest cel i gravo el meu nom en els núvols perquè em reconeguin i em deixin tornar cada vegada que la vida em buidi, i la pell fosca i els ulls negres d'aquesta beneïda terra em banyin l'ánima sota l' esguard de la seva lluna plena.


 
Durant tota la meva vida m'he dedicat a aquesta lluita del poble africà.
He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra.
He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica
en la qual totes les persones visquin juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats.
( Nelson Mandela )
 
 
La meva total admiració per quest guerrer de la Pau.
Descansi en pau..


El Petit mes gran



Leo, ens coneixes, ho saps, el Barça és tan gran que és mirall on mirar-se però també centre de mira de totes les apologies dels necis.

Però tu ets el nostre Leo, el nen que va arribar a la Masia i s'ha educat en els seus valors, el Messi que tantes i tantes vegades en els mals moments ha carregat l'equip a l'esquena i ens ha remuntat als altars de la glòria.

Ni la baixa forma o les lesions faran canviar el concepte, l'afecte i sobretot el suport i agraïment que et tenim tots els barcelonistes perquè estem fets de pell i no som maquines que funcionen per la quantitat de zeros que porta un contracte, el teu almenys no i nosaltres tampoc.

No escoltis a ningú, certs mitjans informatius són la veu del seu amo, manipuladors i mentiders, personatges al servei de la casa blanca, desestabilitzadors de si mateixos i de tot allò que no sigui del seu benefici, sense importar el preu o la dignitat de ningú, disposats a degollar ànimes al preu que els imposin a cada moment.

Leo en Can Barça ets déu, i un exemple per a tots els joves de la Masia, i ho sabem els que ho hem de saber, perquè mentre el barcelonisme roman unit, tota la merda que baixa des de l'altiplà i mes a baix passarà de llarg i serà la fossa on ells aniran caient d'un a un amb cadascun dels teus gols.

Som el Barça gent!!!
i no un equip feixista que fitxa a cop de talonari, on la intel·ligència es mesura per l'altura de la cresta que porten i on els diners és el que regeix l'estat físic dels jugadors.

Som sensacions, sentiments i imatges que perduren de forma intemporal, que sentim properes i intenses i que amb una estranya sensació de complicitat les busquem cada vegada que les necessitem pels racons de la nostra vida per reviure-les i fer-les nostres i en aquest moment tenim en la retina al nostre millor Messi, el de sempre.

PD- Avui un homenatge al "Petit mes Gran" per tota la merda que els mesetaris feixistes escampen des de la Central lechera on tot val per paliar la poca dignitat de les seves conciencies.

Sabors...

 
 
 
Entre la llengua i el paladar...
en aquest lloc exacte on es degusten sucs inoblidables d' intimitat
Et respiro avui, com des de sempre
a l'ombra del teu cos com si fos un rellotge de sorra
on desig i sentiment recórren la nit sobre les teves passes
fins a arribar a la cantonada on es fonen tots dos
tu i jo sota la llum d'un fanal
saborejant muts les gotes de pluja que vessen les nostres vides.

Com tinc tant de temps ...




Doncs si, no tinc res més per a fer, per això jo que soc una sibarita, m'encanta cuinar, però no em demaneu una sopeta i verduretes eh? no, no!!

Jo sóc la dels sopars temàtics, avui toca Egipte, doncs tot de plats àrabs, que toca Xina, doncs vinga cosetes de per allà, Catalunya dons ving all i oli i ganes, m'agrada improvisar, posar imaginació i la casa plena de gent, amb una taula plena d' espelmes i aromes d' on toqui, el que es diu una romántica empedernida.

Com m'avorria darrerament i no en tinc prou amb la feina, l'adolescent amb les hormones alterades, l' AMPA de l'institut del de les hormones alterades, m'he dit, i perquè no un curs d' enologia així puc diferenciar un Don Simón de qualsevol altre.

I amb això estic,  en un curset els dissabtes a la nit, molt sorpresa perquè la majoria son separats o dispersos!!! però gent molt maca amb un ambient molt sá de converses enriquidores, on t' adones que passats el quaranta la vida encara pot ser molt mes incitant perquè l'edat només és una data insulsa al DNI, on no hi som tot els que els tenim i molts dels que no els tenen hi haurien d' estar, doncs hi han persones on la edad es només un tema numeric perque el cor i les ganes de viure son insultantment encisadores.

 

El meu fill





                                                         Disfressat amb una peluca penosa

Tinc els seus petons a les meves galtes, les seves abraçades de cada dia, la seva veu enfoten-se dels meus despistes, un sms quan surt amb els amics o va a l'institut dient-me que m'estima, els seus secrets que encara no m'ha explicat i jo ja els sé.

Tinc el seu amor, la seva confiança, les seves ganes jugar , la seva coherència quan cal, el seu somriure quan el necessito i jo el tinc a ell que és el meu regal des de ja fa 15 anys, ens tenim tots dos i divendres va ser un dia especial pel meu fill, no perquè fos dia de les absències, potser perquè des que els pares ja no hi son he après a gestionar el dolor i els recordo cada dia des del somriure.

Tal dia com divendres no és més que un dia en vermell qualsevol en el meu calendari.

S'ha fet gran i per primera vegada he afeitat al meu fill perquè m'ho va demanar, ell ho veia molt complicat fins que s'adonat que tot era molt més fàcil del què es pensàvem como totes les coses que es fan per primera vegada .

I potser pensareu aquesta tia es tonta, això es motiu per una entrada?,

Dons si, perquè he après que a la vida cada moment el podem fer únic, i jo que em sento molt orgullosa d'estar criant-lo sola des de sempre penso que estic fent una bona feina.

Es un luxe de fill, i encara que ens queda encara molt camí per recórrer junts i per separat, vull que es perdi entre els seus castells de sorra i s'enfonsi en ells, sense pensar en futurs, que visqui, que respiri, vull seguir veient el cel obert en els seus ulls on la seva dolçor em deixa sense paraules i em fa emmudir.

Lope de Vega va dir: "Som un moment de llum entre dues foscors eternes" , jo afegeixo que som passos lents i ferms en la voluntat de veure cada dia  més a prop aquesta ombra de llibertat que s'endevina en l'horitzó.

dissabte

L' edat ...




40 putades de tenir 40 anys és el titul d'un article del Huffingonpost de la setmana passada on d' una forma més o menys sarcàstica explicava que passa quan arribem a 40 anys les dones.

Bé l'article pot resulta més o menys graciós depén de lo cabrejades que tinguem les hormones aquell dia com sempre dic, però el que és realment al·lucinant és l' opinió d'algunes dones d'aquesta edat.

La meva resposta va ser:

Ey, Ey, Ey Las mujeres de 40 años somos espectaculares de cuerpo y mente, liberadas, sin la necesidad imperiosa de tener que quedar bien con nadie, ni de vivir sometidas a nadie. Somos independientes, nos gusta el sexo, disfrutamos con él, solas y en pareja, no tenemos complejos y nos da absolutamente igual lo que piensen de nosotras porque nadie nos quiere tanto como nosotras mismas.

Una va respondre :

Eso es mucha teoría bonita, pero jode... y no me digas que no porque tengo 55 y ya pasé por eso, es la edad en que los hombre sobretodo a partir de las segunda mitad de esa década te empiezan a ignorar porque las de 20 o 30 están mucho mejor que tu...Es realidad, vas para vieja

Un altra :

Querida "cuarentona", estamos jodidas. Pues... lo peor, es que iremos a peor. Ha faltado una: Antes me molestaba que me miraran el culo, ahora, cuando lo hacen, pienso "menos mal, aún no soy invisible.

El sentit comu aquesta vegada el va posar un home de 50 anys que va dir:

Cuando en mi entorno, para "justificar" ciertos comportamientos dicen: es que le gustan mucho las mujeres. Yo contesto que claro como a mi me gustan los osos hormigueros no entiendo su comportamiento.
Un cuerpo joven, ya sea de mujer o de hombre es ciertamente más atractivo, pero ir detras de cuerpos jovenes no te devuelve la juventud pasada. Y en muchos resulta patético.
Además que los intereses de una persona con 30 años no son los mismos que los de una de 40 o 50 ... 
Por cierto a los 50 no estamos viejos, más bien en nuestro punto, a la mitad de la vida. Todavía nos queda mucha guerra por dar. 


I en privat veient la meva resposta va dir-me

Marta, estoy separado desde hace dos años y las mujeres os quejaís, pero a nosotros nos cuesta la misma vida encontrar a una mujer que irradie optimismo, activa, dulce y cariñosa que no piense solamente en ella y sobretodo a la que no le moleste mi hijo y no este tan profundamente motivada para preguntarme absolutamente todo de mi situación social y economica.

És llavors quan realment penso si entre tots ens hem begut l'enteniment, ja no perquè els 40 anys d'ara no són els de fa anys, sinó perquè la majoria de dones tenim unes expectatives mes amplies que pensar si ens miren o no el cul pel carrer a l'espera de qualsevol bajanada que ens vulguin deixar anar.

Quan has passat per relacions fallides, sense buscar l'únic que esperes és trobar algun dia pogué compartir tot allò que potser només veus tu i que per la resta de la gent segurament passa desapercebut.

Moments, sensacions, mirades, batecs ...

Els homes són com les dones, al mateix que hi ha homes superficials que buscant només físics impressionant, hi ha dones que els hi agrada un de tants despendolats que hi ha avui en dia, plens de tatuatges, silicona al cul i arrecadetes.

La superficialitat no és patrimoni de l'home ni de la dona però es inquietant com hi ha essers tan summament profunds per pensar que a 40 anys ja no ens miren el cul pel carrer i que és plantegen seriosament si tallar-se les venes o deixar-les llargues depenent si els hi entra la minifalda o és torcen un peu per portar talons d'agulla.

diumenge

Et trobo a faltar ...



90 dies ... 15 hores ... 38 minuts... 20... 21 ...22 segons...

Sense tenir-te entre les meves mans, sense assaborir-te d' un glob, sense sentir entre els meus dits el teu tacte delicat , les teves sinuoses formes entre els meus dits...

90 dies ... 15 hores ... 39 minuts... 20... 21 ...22 ... 23 segons...

Trobant a faltar el teu sabor, la teva essència mullant els meus llavis, llepant les tevés formes, relliscant suaument per la meva gola, amb aquestes petites gotetes que de vegades es perden entre el meu pit i la meva llengua acapara impacient omplint-me de mil sensacions que exploten una a una...


90 dies ... 15 hores ... 40 minuts... 20... 21 ...22 ... 24 segons...


Sense beure Coca-Cola !!!!!