22h 48m dissabte 28 maig
Aquest és el per qué? Mourinho
... Perque hem demostrat al mon qui som
Avui 28 maig matí ...
He crescut amb el Barça , aquest Barça de tardes incommensurables, les d'entrega d'en Neeskens corejant el seu nom en les graderies, les del "tarzà"Migueli jugant enguixat, les d'un Simonet al que varem catalanitzar pel seu lliurament i ganes, les de Carrasco en un corner durant cinc minuts en la final de la Recopa, per mantenir el gol de Hansi Krank a la prorroga en l'estadi de Saint Jakob esclatant les veus de les quaranta mil ànimes que allà ens trobarem.
Aquesta remuntada contra l'Anderlech de 3 gols amb un Zubiría que va arribar sense fer soroll i s'en va emportar l'afecte de tots, jo era molt petita però ho portaré a la pell fins a sempre.
Records que em remunten a la meva infantesa, als meus nervis en les graderies de la mà del meu pare, a les hores de tren camí a Basilea, a les nits a Les Rambles, o per aquests mons llunyans quan buscava forats per poder veure les finals de Sevilla, Paris o Roma envoltada de barratines i senyeres perque tots ens busquem quan som lluny de casa.
Un Barça que el meu avi explicava amb orgull que va ser símbol de la llibertat des dels subterranis de Can Barça durant la dictadura quan aprofitaven el clam de l'afició per fer funcionar aquestes impremtes que destil·laven pamflets contra el sistema.
Aquest Barça de les quatre barres ple de sentiments, de les llàgrimes per la mort atroç d'Urruti, o la de l'afició quan un autocar d'aficionats es va estavellar camí a Madrid causant molts morts, aquest Barça ple de sentiment de pais, d'orgull, de lliurament, que va omplir de sang els hospitals catalans quan l' accident de cotxe de l'esposa de Krank, el barcelonisme sencer sense demanar-ho ningú es va bolcar.
Això és el Barcelonisme, això és el Barça...
El de les nits en les que Puyal clamava als quatre vents l' Urruti t' estimo", les d' en Bassas empenyent amb la seva veu a un Barça fins als altars de la glòria, les d'un Nicolau Casaus abraça'n-se emocionat en les graderies, o les d' ara de "fot-li Pou" d' en Josep Mª Pou o el joc de paraules de "messi i mes i mes d'en Puyal.
És la suor i sacrifici de tots, les mans obertes per els joves que creixent amb el mateix esperit, sense deus terrenals, on el somnis son la lluita diària i senzilla sense checks al portador , sense mercenaris amb el cor embolicat de divisme.
I ara aquí i avui , quan som en el mes alts cims de l' historia, sense saber que passara aquesta nit, el meu orgull de ser cule, de ser catalana no em cap a la pell, perquè em van ensenyar a estimar al Barça per damunt dels estels, malgrat els resultats i de titols, tal com li he ensenyat jo al meu fill, portant al Barça al cor.
Va deixar escrit a l' historia el President Narcís de Carreras "El Barça és més que un club", i aquestes sensacions i sentiments ens perdurant de forma intemporal, tan properes i intenses que paraules, moments , imatges donen una estranya sensació de complicitat quan a nits con avui les busquem pels racons de la nostra vida per reviure-les i fer-les nostres despertant-les de qualsevol somni passat o futur.
Vaig veure el documental ahir de "Seduïts pel Pep" i sí, de creure amb Deu creuria en ell, avui posseeixo un ventall immens de motius mes desbordant-se entre les prestatgeries de les meves pestanyes per estimar-lo i admirar-lo encara més.
No podia ser d'una altra manera, ell ha fet del Barça un sentiment perquè el seu sentiment es el Barça, barrejats en l'essència del que som, un país tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Gaudim d' aquesta nit i retinguem aquest moment tan dolç a la pell i a la memoria.
