I ahir mentre escoltava les incongruències de tots aquells que no entenen res, que es pot ser del Nord o del Sud i quan un andalús a la Sexta deia que ell també volia l' independència perquè va triar Catalunya per una vida millor sense renunciar a les seves arrels, vaig recordar en els meus avis paterns, d' Almeria on "la yaya" sempre em deia quan van marxar exiliats a França, ¿ves nena lo bien que hablo catalan? i era un d' aquells catalàs dispersos que també formen part del nostra idioma perquè l' intenció, les ganes i el voler integrar-se s' han guanyat el carinyo, l' admiració i el respecta de tots.
Orgullosa de pertànyer a un país amb aquesta gent...
