La vida no ens espera enlloc, només passa, aquí i ara, en l'instant immediat, avui, i si et poses a buscar respostes, raons o per quès? te la perdràs.
Hi ha una frase què em van dir quan era molt joveneta que deia, "Mai aturis el temps, mai pateixis per ell, perquè un dia, potser demà, tot el què vas estimar, fins i tot tú mateixa, s'allunyarà amb ell".
Em ve molt de gust compartir una desagradable experiència què acabo de viure, i què m'ha fet recapacitar encara més sobre la degradació de l'esser humà.
L' any passat una noia què coneixia de haver coincidit dues o tres vegades en àmbits comuns, em va demanar feina, casualment a l'empresa necessitàvem algú amb experiència, i ella al menys tenia 1 any en el mateix sector.
Li van fer la entrevista i tot semblava correcte, experiència, honestadat, capacitat per prosperar laboralment, etc.
En el primer més ja va tenir una cagada important, vàrem perdre un client de 10 anys i 800€ que no van apareixer mai.
Lluny de tenir una mica de modèstia i demanar disculpes, i donar explicacions, la prepotència va resurgir per damunt de totes les seves carències ... perquè plorant com una madalena ens va parlar de les seves cardiopaties, brots de fibromiàlgia i poca memòria acusada presumptament a un Ictus qué va patir feia 5 anys.
La empresa es va fer càrrec de tot, i perquè treurem mèrits, la meva insistència en què jo parlaria amb el client i ho intentaria solucionar tot, i ella mereixia una segona oportunitat perquè havia patit molt i no calia obrir-li cap expedient disciplinari, via gestoria.
El després ha sigut devastador, ho resumiré en què no només no ha complert els mínims, què segons ella feia a l'antiga empresa, sinó que prepotent, mentidera i mala persona, problema darrera problema i pèrdues de diners.
Ha parlat de tots nosaltres, de mi què sóc una prepotent, què tinc el càrrec què tinc perquè estic liada amb els meus jefes (2), que la tracto malament i què només vaig a treballar per estar tirada al sofa de la oficina, mentre ella ho gestiona tot...
Ni cal dir què jo em podria embolicar amb qui volgués, sóc lliure i no haig de donar explicacions a ningú, però no és el cas, tinc una experiència què em precedeix de més de 20 anys en aquest sector, i ni ho he necessitat mai, ni és la meva manera de funcionar.
Tot això em va arribar a mi el primer mes de treballar ella allà, i jo com sóc molt directa li vaig preguntar si era veritat, i m'ho va negar sempre, i per què no l'havia de creure?.
Però al final, ja no eren ni una, ni tres, ni cinc ... les persones què em deien el mateix.
I no tot acaba aqui, però no cal explicar més despropòsits d'aquesta miserable.
No sé, fa temps que em vaig adonar què aquesta societat actual em ve massa gran, no encaixo en aquest món superficial de vanitats, on ens hem deshumanitzat en nom de totes les divinitats i de la nostra propia ambició i egoisme, però aquesta situació apart de fer-me patir, i enfonsat anímicament durant uns dies, m'ha fet arribar a la certesa què hi ha gent què juga amb els sentiments dels altres de forma miserable, gent buida i sense valors, que malgrat les mancances intel-lectuals, les omplen amb la seva indigència moral.
Després em pregunten què perquè m'he posat tantes cuirasses....
Cuideu-vos molt dels venedors de penes...
