Em demanes que sigui capaç de transcriure tot el que els meus ulls veuen, fent-te reviure el que la meva pell sent per banyar-te en els meus moments.
És la senzillesa de la vida que transcorre en la mirada, aquesta tendresa que s'escorre entre els meus dits i m'acaricia la pell en el sentir de les petites coses.
Sense límits ni esperes, sense angoixes ni penes, és l'aliment de l'ànima quan troba en ella mateixa la seva font per ressorgir.
I et penso en una intensa esgarrifança recorrent-me a l'albada, com una postal impregnada de nostàlgia en blanc i negre on el teu record la il·lumina de color.
I et perdo en la distància de la teva vida i la meva, on et retrobo en el tros que neix de trossets de les dues.
I m'alimento de la calor del sol, del color de la sorra, de les aromes de l'aire que em remunten a altres mons submergits en cadascuna de les dunes que travesso lentament per no desvetllar el misteri que jeu sota els meus peus.
No hi ha un altre racó on despullar l'ànima quan els sentits prenen la justa mesura per viure intercalant-se entre els ossos i la pell.
I respiro cadascuna de les escenes que transcorren davant meu fins a perdre-les en l'horitzó deformades i reconvertides en aire per fondre's en algun núvol enrabiat que dibuixa absències.
I és llavors quan sé que el meu món es redueix al contorn del ser que l'habita, on el silenci, la solitud, l'amor i la fé en els altres són trossos de pell que fugen espaordides de les paraules, on em basto amb imaginar un futur nu en algun lloc sense nom ,sent tan poderosa que m'atreveixo a desafiar amb els ulls oberts a cels i inferns inventant vides interminables.
Sense respostes, només rendida a la sorra que sota els peus em guia per la vida que uns altres somien.
PD- Us haig de dir que per fí m' he atrevit i el meu primer llibre "Retalls de Pell" ja s' esta començant a modelar, falta molt encara, estic seleccionant texts però començar és el primer pas per tot.
.png)
