Aviat que començarà un nou any és temps de canvis, de fugir, d'escapar de la rutina, i de tots aquells moments que ens esborren el somriure i fan de nosaltres éssers simples en mans d'obligacions i destins que ens acorralen.
La sensació de viure en llibertat en un viatge on una ànima sense tornada obre les ales per embolicar en elles totes les picades d'ullet, els instants, les recerques, les troballes... tot el que no es veu i que és imprescindible per ser feliç i que no cap en cap maleta.
Volar quan l'aire es torna irrespirable, obrir les finestres i deixar que el sol ens il·lumini la cara, buscar en un mateix l'autèntica necessitat d'estimar-se, de difuminar-se entre mil cels escampant-se en tots ells sense carregar responsabilitats en esquenes alienes.
No conformar-se a tapar buits, omplir-los, embriagar-nos d'aromes, de colors, de pells, de mirades... de vides que transcorren paral·leles a la nostra i que assaborida en la seva intensitat pertorba els fonaments mal assentats de les obligacions.
Creuar el pont que ens porta a l'altre costat de l'apatia i descobrir com són d'immenses les avingudes, com treuen el cap al lluny per l'horitzó cadascun dels punts suspensius en els quals durant anys hem deixat penjades les il·lusions, els projectes, les ganes.
Deixant enrere tots aquests barrancs que ja formen part del camí i agafar-nos fort a aquestes mans, a aquestes mirades que ens desfan i amb les que no tenim la necessitat d'ocultar les nostres cicatrius.
Enterrar pors, fugir de la pena de què cada any ens falti una part nostre irreemplaçable, lliurar-nos sense regles, sense normes, arribar a aquest lloc tant intim i personal al que tantes vegades hem posat traves per accedir i viure'ns en tempestats de passió, tempestes d'humitats i pell, fosos en llengües deslligades i cors que van més allà de cossos assedegats de sexe.
Lope de Vega va dir: "Som un moment de llum entre dues foscors eternes", jo afegeixo que som passos lents i ferms en la voluntat de veure cada vegada més a prop aquesta ombra de llibertat que s'endevina en l'horitzó.
I desitjo que en aquest nou any aprenguem a desxifrar teoremes d'amor en aquells espais tan buits on poques vegades ha sortit el sol perquè la vida m'ha ensenyat que l'important no és saber llegir els silencis...l'important és saber com omplir-los.
