dijous

Barcelona...

 



Com trobo a faltar la meva Barcelona, la de les botigues centenàries, les petites llibreries del cas antic, la dels carrerons estrets i humits de flors als balcons, amb tota la diversitat de colors, llenguatges i pells.

Una ciutat amb cor, on la diversitat quotidiana es conjugava amb la monotonia de les responsabilitats, com si el rellotge s'hagués aturat i intentés recuperar el seu ritme natural amb el pas canviat, en un món aliè on tot era possible i no existien les presses i si les ganes de compartir-nos.

Pintors, músics, bohemis, homes estàtues, ciutadans del món posaven una nota de color i cultura a aquesta Barcelona cosmopolita que tan gran li va ara a algunes....

La utopia que el temps no t'atrapava sinó que eres tu qui l'atrapaves, i el convidaves a beure un altre cafè amb , mentre observaves passar la vida i els seus canvis de ritme.

Caminar entre carrerons i tornar a la infància, a tardes de compres i suïssos amb la mare, i anys després amb amics, a nits de cabaret a "La Bohemia" o al "Barcelona de nit" fins a veure sortir al sol al Maremàgnum, amb una xocolata amb xurros.

Racons emblemàtics amb vida, on t'oblidaves de l'euríbor, els deutes, les manipulacions polítiques, la teleporqueria, els mòbils, la premsa rosa, la llei de memòria històrica, la Monarquia, la Santa Inquisició, i la mare que els va parir a tots plegats....

Cada dia es fa més complicat situar-se en aquesta Barcelona bruta, buida i estressant, on una analfabeta, s'ha carregat l'essència de la ciutat, donant pas a una modernitat mal entesa que ratlla la grolleria i el mal gust, però que evidentment li ha suposat molts diners.

Però sempre hi ha un racó on no s'han perdut les formes, on el paisatge segueix ple de llibres, petons, música, mirades, abraçades, generositat, senzillesa i món.

Vull tornar a viure la Barcelona de sempre, la d'ànimes bessones fugint de pensaments globalitzats d'occident i gastats amb mentides, fullejar les pàgines d'un llibre, sentir el so d'un banjo del carrer, els aromes d'un bon cafè, mirades de complicitat dels que ens trobem a gust en aquesta Barcelona antiga, de carrers plens, rialles i vida, que fugim de l'oblit i la desmemòria, i contra tot allò que ens vol convertir en éssers buits i solitaris, deshumanitzant-nos cada dia una mica més.

diumenge

Tots el Egiptes...






 

 

 




 

 


Per qualsevol tipus d'informació, contacteu amb egyadventure@gmail.com o amb mi.

dissabte

Reme



Hi ha persones que són infinites

i sense saber el que tenen,

ho tenen tot, i et fan millor persona

i encara que no venen embolicades,

són un regal de la vida

atemporal i etern.