dimarts

Sense pors ...

 


Com ens ha canviat el concepte de vida oi?

Personalment, és com si m'haguessin donat un toc d'atenció, com quan a casa em feia la remolona i la mare em deia, Marta espavila que és per avui!!.

Acabar les coses que he deixat a mitges, i tot allò que volia fer sempre, fer-ho ara, sense un perquè sí, perquè em ve de gust, sense plans d'un demà passat, d'un som-hi!!, aquí, ara i amb tu, i ja.

I no és per tenir preses, ni perquè s'acabi el món, sinó perquè tinc una acceptació molt clara de què la vida és cíclica, i estem al final d'un període.

Mai ens haguérem pensat que tot seria tan estrany, encara que ho havíem llegit a llibres que semblaven combinacions de distopies imaginades, Ballard, Verne, de prediccions de Malaquies, Nostradamus, o de Peter Turchin més recent, inclòs de polítics visionaris com Kissinger per exemple.

No fa massa he recuperat la lectura de 1984 de George Orwell en 1984 on ja es parla d'una societat manipulada a conveniència dels qui governen.

I és el que està passant, varem començar empassant-nos el que ens deien per la manca d'informació, per por, en una lluita quotidiana amb els dubtes, un cara a cara amb la incertesa, sense abraçades ni petons, tot el que ens humanitzava ens ho van prohibir, per fer-nos més febles.

Dies estranys, ni millors i pitjors, en una roda infinita de seqüències que no deixava de girar per enverinar-nos, i acollonir-nos més i més, sense temps a reaccionar, i a imposar que les pors paralitzen i cal tenir-les lluny dels nostres batecs, necessitem omplir-nos de tot, buidar-nos de pell i reconstruir l'animà.

No donar res per fet ni sentenciar-nos, aprofitar el moment i aprendre d'aquests parèntesis d'egos i vanitats, on som res, i davant les impertinències de la vida, sempre tan capritxosa, posar-nos en peus i abraçar-nos fort contra les seves tempestes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.