diumenge

Percepcions de vida ...



És diferent i additiu començar el dia en un país com Egipte, és deixar-se desbordar per la vida que brolla en cada cantonada, sense pautes, esperes ni temps, omplint els pulmons de mirades, d'alens, de sensacions noves que es deixen portar i atordeixen cadascun dels sentits. 
 És no buscar res i trobar-ho tot, més enllà d'itineraris, mapes, i sorolls, són somriures, aromes, postes de sol i matinades, és el Nil, és el so d'un banjo, són nits de Ramadà i Nadals, és un té amb menta, un Saglab, un Karkade, o una copa de vi.... 

 Senzill oi?, i és que a mesura que ens fem grans, t'adones que l'edat només és un estat d'ànim, que vius, sents, desitgés, i estimes com sempre, que el temps potser passa pels altres, però tu el fas insignificant, com una data com qualsevol altre, perquè el teu jo es queda, i es queda amb la teva essència, amb el que ets, amb el que vols i amb el que et va feliç, no cal buscar paradisos fets a mida, ni cels estelats, la màgia del senzill, d'aquesta birreta de matinada escoltant el Nil, dels llençols mullats de passió i risses, de matinar havent dormit poc, però obrir les finestres i carregar-te de vida, sense necessitat de viure entre ombres, o de maquillar-te la realitat per fer feliç als altres. 

 I no, no és qüestió de pandèmies, és qüestió de prioritzar els sentiments davant la manipulació social i quotidiana que ens vol engolir a tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.