... quan per molts és comoditat, rutina, o senzillament angoixa perpetua.
Fa dies en el programa del Risto Mejide parlaven de l' amor, dels sentiments, de la parella, del matrimoni.
La veritat és que m' agrada el programa pero no m' interessava massa el tema perqué sóc de les que te molt clar tots aquests conceptes, i mai estaria amb de qui no estes profundament enamorada, el sexe personalment, només per una estona a mi no em serveix.
I quan estava a punt del zapping em va xocar l' opinió de Cristina Cifuentes que deia que és normal no estar enamorat desprès dels anys perqué l' edat i la convivència tot ho canvien, que de l' amor passes al carinyo per la teva parella i vaig recordar una frase molt bona en una entrada de Montse Galionar (( http://galionar.blogspot.com.es )) , que deia que cada vegada hi ha parelles que son més companys de pis i menys companys de vida.
El Risto per descomptat li va qüestionar tot el que deia al·legant que ell cada vegada esta més enamorat de la seva parella perquè la coneix mes.
I penso el mateix, sóc conscient que la vida cada vegada és més cabrona, el ritme de la societat es brutal, però quan estàs enamorat realment, el temps només es una circumstancia a favor que t' ensenya a construir muralles que ens protegeixin, buscar cels plens d'estels perquè no ens falti la llum, estirar les matinades perquè tardi a a sortir el sol dibuixant albades en un clatell rendit als nostres llavis en pells entregades i pletòriques de desig.
En un amor que és cosa de dos, d'emplenar-se mútuament els camins per fer-los més transitables i fàcils, de buidar-se sencers saltant des de totes les altures per superar la por i el vertigen, perquè quan més et coneixes menys por tens de ser tu mateix i més ganes hi han de despullar-te sencers sense que et qüestionin res.
I encara que pot semblar cursi per alguns, és amb el que jo crec.
Joan Margarit en el seu llibre Des d'on tornar a estimar , té una frase que ho resumeix tot, " Estimar és un lloc, perdura en al fons de tot, d' allà venim i és el lloc on queda la vida."
La resta? doncs no ho sé cadascú que ho visqui com vulgui, però que no ho anomenin amor.
