"Cuando no hablo yo, me aburro", deia ell ...

`

" Perdió el respeto a los señoritos de la finca y no soporto que los infames, los crueles, los estúpidos, los indeseables, los intransigentes, los enemigos de la libertad que braman desde los medios fachas y algunas instituciones, se permitieran la desfachatez de dirigir nuestras vidas, como ya hicieran en otro tiempo a tiros."

(El Gran Wyoming )

M''agradava molt aquest gallec establert a Catalunya, xarraire i cara dura, provocador amb incontinència verbal i irònic al que com ell mateix deia mai li va agradar l'Espanya que va matar a Lorca, va expulsar a Machado i va ficar a la presó a Miguel Hernández, la de la "agressió constant" a Catalunya, que va triomfar en el teatre parlant castellà i que com a "fill de l'immigració" mai va tenir cap problema amb l'idioma.

Vaig tenir el plaer de veure algun dels seus monòlegs i de conèixer-li en persona coincidint en un viatge per la nostra estimada Àfrica treballant per a la reinserció de nens, un home molt timit en les distàncies curtes, que va buscar com tots els que alguna vegada hem fugit al país on mai es posa el sol, l'abraçada de les grans absències.

Va trobar a Àfrica la llum per escapar de la foscor de caminar sol a la vida, reescrivint pagines noves que li obrien nous horitzons i li feien reneixr l'ànima ferida.

Un home qualificat de "transgressor" per a molts, que no agradava a aquests aprenents de Déu i de Franco que es passegen pel present amb les sabates plenes de la merda del passat i s'atorguen el dret d'apallissar verbalment i vetar físicament als que no són com ells.

Corruptes, manipuladors, fantasmes, fexistes disfressats, nenes de l' exorcista, tots serien un bon cultiu per el nostre Rubianes.

Allà on sigui segur que s'estará enfotent d' aquest país de pandereta on cada vegada hi ha mes merda que surt de sota les catifes, fent riure a tots els que hi té al voltant, mentre aquí a la terra tots esquitxats trobem a faltar la seva llengua contundent i prodigiosa que ens parli en colors del futur negra i desolador al que un grup d'imbecils descerebrats s' empenyen en abocar-nos.

Un problema de seny



Aquestes poden ser les conseqüències de Gran Hermano, Salvame, La Noria, Granjero busca esposa, Belen Esteban, el Matamoros, o aquestes mares ridícules que buscant parella al seu fill com si fos imbecil part de la joventut del nostra país,!!!! programes que estan abocats pels qui pensen que tot ho saben i es recreant amb les misèries dels demès per amagar les seves.

Es una gran pena que la gran preocupació d' aquests últims dies siguin les pròtesis de pit PIP i que indignades les afectades diguin que aixo ho ha de cobrir la SS, però fins on hem arribat???

Esta clar que el tamany del pit res que a veure amb el tamany del cervell i que mal aniria si fos l' únic atractiu que tinguessin les dones i que la relació amb la nostra parella tingues que dependre de les mides de la nostra pitrera  o les del pardalet d'ells.

Personalment em refot que aquestes senyores tinguin dos armes de destrucció a la pitrera, entenc la reconstrucció de pit per malalt.tia, però no per estètica si aixo vol dir que la hem de pagar tots, te pebrots la cosa que ara hagi de fer-se càrrec la S.S quan hi han llaguisimes llistes d' espera per mamografies, tacs, o infermetats realment importants per la salut de les persones.

El mes penós es que l' insígnia de tot aixo sigui la Esteban, un exemple de que algo falla a la nostra societat d' avui en dia, on una senyora es l' abanderada de les mares que han criat soles al seus fills aixo si amb una pensió de mes de 1000 euros al mes i reclamant mes perquè clar la nena ja no nomes menge pollastre.

Ahir a tutoria en el institut del meu fill un cop a la setmana repassan les noticias que els alumnes proposen i clar quan va arribar la seva primera pregunta va ser , mama tu portes les PIP?, amb vaig quedar de pasta de moniato però la seva carona tota seriosa amb va donar a entendre de que la cosa anava en serio, aixi que li vaig dir , No fill meu jo porto les Marta Corporatión originals de fabrica i sense efectes secundaris, be, al menys no nocius per la salut!!

Que havia de dir-li? i el pitjor, com va el mon perquè un  nen de 13 anys pensi que la majoria de dones estem siliconades????

Te ous la cosa que també es reclami que l' estat pagui el reinplantament d' aquestes mames quan no cobreix ni les ortodòncies importants per dir alguna cosa.

Ens hem begut l' enteniment tots plegats o que? es indignant sentir aquestes dones i els seus arguments i mes  desprès de llegir les preguntes de cultura general que van sotmetrà a les Miss de diferents comunitats Autònomes, penso seriosament que tenim un problema i no de pits precisament.

Son tan divertides com preocupants, aqui queden 

Preguntas de cultura general a las aspirantes a Miss España y sus respuestas.

Pregunta a miss Barcelona: ¿Cree usted que Gadafi debe dejar Libia?

Respuesta: Pienso que si no se llevan bien y claro está y si no tienen hijos pequeños, se deben divorciar.

Pregunta a miss Sevilla: ¿Qué opina usted del tsunami?

Respuesta: Es muy bueno, pero a mí me gusta más el tiramisú.

Pregunta a miss La Rioja: ¿Qué opina usted sobre la situación en que vive hoy la niñez por el temblor de 8,9 grados y el tsunami en Japón?

Respuesta: Rezo porque todos los niños de Japón estén bien resguardados de ese frío de 8,9 grados junto a su mami, su papi y sus hemanitos.

Pregunta a miss Bilbao: ¿Qué piensa usted de la onda radioactiva en Japón?

Respuesta: Me parece bien que una emisora haya llegado tan lejos.

Pregunta a miss San Sebastián: ¿Qué cree usted que hubiese pasado si el epicentro hubiese sido en el mismo Tokio?

Respuesta: Bueno, pienso que ellos también tienen derecho, pues si Donosti tiene un multicentro, Durango tiene un Megacentro, entonces, por qué Tokyo no puede tener un epicentro?

Pregunta a miss Tarragona (dijo que hablaba bien el inglés): ¿What´s a tsunami?

Respuesta: My nami is Carla Pujol.

2ª pregunta a miss Barcelona: ¿Cómo se dice perro en inglés?

Respuesta: Dog

3ª Pregunta a miss Barcelona (era favorita), ¿Y cómo se dice veterinario en inglés?

Respuesta: Dog tor

Pregunta a miss Almería: ¿Qué opina sobre los últimos acontecimientos ocurridos en el Japón?

Respuesta: Lamentable, muy lamentable.

 No entiendo cómo se metió tanta agua en Japón teniendo allí la muralla china.


... apa i amb dos collons elles!!!!

Arruinant vides...

Abans de les eleccions: "La prioritat serà la lluita contra la desocupació". Desprès de les eleccions: "La prioritat serà la lluita contra el dèficit".
Abans de les eleccions: "No pujarem els impostos". Desprès de les eleccions: "Ens veiem obligats a pujar els impostos".
Abans de les eleccions: "No li donarem diners públics als bancs". Desprès de les eleccions: "Anem a donar una injecció de liquiditat de 6.000 milions d'euros a les entitats bancàries".
Abans de les eleccions: "No anem a abaratir l'acomiadament en cap cas".
Desprès de les eleccions: "Hem aprovat una reforma laboral extremadament agressiva amb un important abaratiment de l'acomiadament".


Bé, però algú va pensar alguna vegada que el PP deia la veritat, il·lusos !!!

Les reformes laborals mai han creat ocupació, quantes han hagut des que estem en democràcia? i aquesta concretament afavoreix l'acomiadament perquè estan convidant als empresaris a que acomiadin barat.

No crec que el tema sigui la flexibilitat, flexibilitat a que? si no hi ha diners, i si no hi ha diners no es pot consumir per molt que incentivin el consum, es un peix que es mossega la cua.

Personalment no vinc a demanar responsabilitats al PP sobre la reforma laboral, la financiació o de totes aquestes retallades que vilment ens han anat incrustant en la nostra dignitat a l'espera que desprès de les eleccions andaluses ens dinamiten-la poca que encara ens queda perque m' ho esperava o algú realment pensava que el PP solucionaria alguna cosa?

Si tingués a Rajoy davant li demanaria que donada la meva limitada capacitat intel·lectual m'expliqués certs punts que el meu seny es nega rotundament a entendre.

Vegem:

Per què el seu govern esta donant ajudes als bancs quan aquests s' apoderant de les nostres cases, dels nostres negocis i dels nostres fills encara no, perquè segurament hauria de donar-los de menjar i no els resulta rendible.

Unes entitats bancàries que ens tracten com paràsits, que fins i tot s' atreveixen a jugar amb els nostres estalvis juga'n en borsa, que no concedeixen hipoteques per als habitatges que no consten en les seves llistes d'embargament i es desfan en facilitats per les que ells si tenen i no poden donar sortida d' altra manera.

Per què pugen els impostos quan és el ciutadà de classe mitjana el que està realment asfixiat, el de classe baixa el van ofegar fa temps i l'impune com sempre és el de classe alta, que l'única preocupació que té és buscar nous paradisos fiscals i quedar impune de malversacions i corrupcions refinades.

Ara amb aquesta reforma de ma d'obra molt mes barata quan son conscients que el devessall de mà d'obra estrangera sense qualificar, barrejada amb mafiosos i delinqüents sobra i ocupa llocs de treball que no tenen els ciutadans d' aquest país ?, oblidant que ells van rebentar els sous,potser alguns per necessitat, però els van rebentar dinamitant l'aconseguit feia molts anys.

I pregunto de que ens serveix tenir estudis, estar preparats si molts de nosaltres estem des de fa un any ja amb una jornada reduïda, evidentment amb la meitat del sou i buscant-nos la dignitat entre capes i capes de mala llet.

Per què tenen la punyetera mania d'equipar a Espanya amb els altres països de la Unió Europea quan som dels països que mes baix tenen els sous, menys prestacions a les famílies, mes excessius els impostos i mes altes les quotes de llum, aigua i telefonia movil i fixa.

Tènia entès que les comparacions tenen raó de ser quan les parts reuneixen les mateixes condicions, m'equivoco?

Doncs és obvi que això no succeeix amb els països amb els que el PP ens intenta equiparar ens vencen per golejada en privilegis i avantatges.

Prosseguim.

Per què es condemna al Sr. Garzón, per destapar el cas Gürtel potser? perquè si en un judici unes proves no valen, suposo que en un altre tampoc valdran, no?, però les escoltes depenent de qui les realitzi són concloents, valguem Déu!!!!

I quedem com uns imbecils veient com Costa, la Rita i demés s' enfoten del poble i de sa mare.

Per què ens sentim tan indefensos els ciutadans davant les lleis, davant els delinqüents, davant els bancs, davant les empreses mentre els "xoriços" amb càrrecs polítics o sense ells, gaudeixen del privilegi de la presumpció pels segles dels segles, perquè encara trepitjant presos segueixen sense retornar uns diners que és de tots els contribuents.

Esta clar que un partit de dretes mai lluitara pel treballador, però no sé jo de la conveniència de fotre-ho fins a aquest punt abocant culpes i merda en les teulades dels demès, obviant que la ciutadania no és imbecil i estem al corrent encara que hagin quedat exempts de culpa amb tots els problemes de corrupció,malversacio de fons i altres inversions tan poc dignes d'un país presumptament democràtic educat i desenvolupat.

D'acord que certes herències de governs passats no prescriuen mai, però ara el que els que governen són vostès senyors restes del PP, els que han recollit el país amb gairebé quatre milions d'aturats, però que superaran amb aquest engendro de Reforma Laboral on el treballador estarà menys protegit perquè el govern aquesta fomentant els acomiadaments.

Em pregunto qui ha estat l' il.luminat de promoure aquesta reforma que no farà mes que engrossir les llistes de l'atur, és l'ocàs del capitalisme que arrossegara a la misèria a centenars de famílies perquè actualment no es possible el boom del maó que va portar a Aznar als altars de la glòria pepera, ara tota Europa esta en crisi i el túnel cada vegada s'estreny mes.

Miri vostè, jo sóc una il·lusa de la política, no crec en ningú, i menys amb el govern que vostè ha format, començant per la Soraya i donant voltes a la situació em preocupa perquè tal com va la cosa al final tindrem menys futur que les putes en quaresma.

Va per ells



Feia dos mesos que havia arribat a Egipte per quedar-me definitivament, tenia 18anys i després d'un període breu de trobades i desencontres amb mi mateixa i la meva supèrbia vaig descentre al món dels humans i vaig aprendre a ser persona.

Recordo encara amb precisió aquell dia que caminant pel carrer Taha Hussein al barri de Zamalek, camí a "Nefertiti" la meva agencia llavors a pocs metres de casa meva,  vaig tenir per primera vegada la sensació de tenir-ho tot.

En un instant vaig em vaig atrevir a preguntar-me, puc ser mes feliç?

I vaig fer un cop d'ull ràpid al meu entorn, la tenda de fruita, la carnisseria, la paradeta de begudes i telefon, alguna que altra ambaixada a les cantonades, i Abdu, el nostra fidel Abdu, el cuiner Sudanès de l'agència amunt i avall per quan arribéssim un a un amb el nostre peculiar humor matine socórrer-nos amb el seu especial te amb menta i llet a primera hora del matí.

Eren les deu,  pot ser una hora una mica tard pel nostre pais, però a Egipte el món gira mes lent, es un país sense temps, es viu la nit com si fos el dia i els horaris es limiten al nostre temps de treball.

Havia estat fent el "ckek in" fins a les tres de la matinada a l'Hotel Semiramis, amb Abd Aziz el meu cap, (Sisin li deia jo, llavors el meu arab era distret ) i Salama un dels guias mes savis del país que feia escassos grups,sempre grups importants, un home gran ,una font de saviesa, les hores d'espera eren tot un aprenentatge per mi, no nomes en pla històric, sinó en les formes, en el pensament i sobretot en la mentalitat de qui deia no tenir pressa perquè el món no anava cap a cap lloc.

Sempre he pensat que Egipte hi ha dos tipus de guies, els que veneren el seu treball i els que veneren els diners, la diferència entre els uns i els altres és l'actitud, els coneixements i sobretot el temps.

Temps sense presses per ensenyar-nos als que venim de fora la història del país que dorm a la vora del Nil, amb tots els seus matisos de presents i passats que s'han abocat en aquest actual Egipte que ens acapara, que ens ensenya a detenir-nos a pensar, a separar ànima i cos i a raonar més que actuar.

I es aquest Egipte el que vull recordar ara, el que amb va ensenyar a obrir els ulls i apendre a viure sense equipatges, a ser viatgera de la meva pròpia vida, sense presses, sense temps, aprenent a mirar i a veure'm, a reconèixer les meves emocions, derrocant fronteres dins meu i fora del meu territori.

El meu Egipte es part de mi, fins i tot part de la meva sang , dons en el meu fill malgrat que nomes es meu i ha sortit mes català que el "pa amb tomàquet", hi batega sang àrab cosa de la que n'estic molt orgullosa.

I en aquests moments on s' ha perdut el nord i la cordura amb quedo amb la veritable essència del país, la seva gent, la seva dolçor, la ma sempre amiga pels que arribàvem, l' abraçada a temps dels qui ens van adoptar com a fills, els consells, les nits de Ramadà, els partits del Barça als hotels on treballàvem quan ens cedien una sala sencera per exercir de catalans i de culers i on hi havien molt companys meus seguidors del Al Ahly, trist protagonista aquest últims dies i el Zamalek, els dos equips de la capital on els seus seguidors son majoritàriament també del Barça i on alguns dels seus jugadors amics també venien a veure els partits amb nosaltres perquè quan el Barça guanyava la senyera catalana i cule onejava per El Caire.

No es mereix Egipte aquest govern i amb xerrades amb els amics ho he dit sempre,despres de Mubarak res, caos i el final un govern Islàmic, el mateix fonamentalisme que es va carregar a Sadat quan li va estendre la ma per governar, perquè son aixi, perquè la llibertat porta vel i perquè no volen que s' obri a Europa i a tots els seus defectes, malgrat no nomes el turisme sinó que la corrupció,les drogues, la prostitució ha omplert sempre les arques del "govern democràtic" de la Republicà Egípcia.

Però tant se me'n fot com tinguin les butxaques, quin govern no las te si tot esta podrit, jo vull que Egipte torni a somriure, a viure la vida instant a instant sense pensar amb demà, perquè demà es massa lluny i la vida es qüestió de moments que forja'n sentiments, sensacions, mirades i batecs, on jo vaig aprendre a pensar amb els altres, a estimar, a plorar, a emocionar-me amb una posta de sol, a agrair al taxista del hotel que m' esperava de matinada despres del seu torn que jo acaves la feina per portar-me a casa sense voler cobrar res perque no volia que agafes el taxi d' algun tarat, a tremolar quan vaig veure il.luminada a Keops per primera vegada, a maleir en un atemptat i desesperar-me amb la mort d' amics e inocents, a tenir por en un terratrèmol, ajudar a escapar a qui estava retingut contra la seva voluntat i a reverlar-me contra tot alló que feria la dignitat de aquest meu pais.

I ara sóc el que ha fet Egipte de mi, i vull que Egipte sorti a ser el que tots volem i deixin de manipular a les persones, de assassinar indiscriminadament encoberts en partits de futbol, revoltes o manifestacions, aquest país no es mereix un govern aixi, i aquest deu, el seu deu no es mereix que un grup d' assassins sense escrúpols, de mercenaris politics s' aprofitin del seu nom per tancar les portes del seu país i omplir-lo de foscor.

Va per ells, per tots els que m' estimo, i pels que no conec, perque tornin les nits de mil aromes, els dies de colors, els somriures i les abraçades i on jo mirant al cel d' una nit qualsevol de lluna de xerrada quan em preguntin per mesures pugui tornar a dir que no sé res perque nomes la meva fe en la vida és la única cosa que entra dins els meus càlculs. 

N' estic segura