Tòpics típics en plan conya ( o no ) de la parella

Aprofitant que fa una calor inhumana i el millor pla pels que hem esgotat les vacances és ficar-se a una botiga de congelats a passar el dia, llegint fins i tot les caixes dels espinacs per ser-hi mes estona, penjo una cucada que he escoltat a la radio aquest mati, m' ha fet gracia perquè és el típic tòpic des de fa anys.

Realitat o ficció??? o potser una mica de tot ???

Abans : Dos per nit. -
Després : Dos per mes.
Abans: Em deixes sense alè! -
Després: M'estàs ofegant ostiaaaa!
Abans: No paris,no paris...! ! -
Després :No comencis reiet que tinc son ! !
Abans : Febre de dissabte a la nit. -
Després : Monday Night Football.
Abans : "El so de la música" -
Després : "Els putos sons dels roncs"
Abans: Estar al teu costat... -
Després : Uffff fes-te a un costat!
Abans : M'agraden les dones amb curves -
Després : Mai m'han agradat les gordes!
Abans : Em pregunto que faria sense ell. -
Després : Em pregunto que cony faig amb ell.
Abans : Ets tant Eròtica nina 

Després : Ets una Neuròtica tia.!!-

Abans: La nena vol el biberonet...

Desprès: Un altra vegada empalmat?
Abans: Amor sembla que estem junts des de sempre. -
Després : Osti tu sempre estem junts!
Abans : Ella adora com controlo les situacions.-
Després : Ella diu que sóc un manipulador egolatra i maniatic.
Abans : Ahir al vespre ho vam fer també al sofà. -
Després : Ahir pels seus collons vaig dormir al sofà.
Abans : Hi havia una vegada...
Després : Fi

El mite de les reputacions



Els entrebancs a la vida t'ensenyen a caminar sobre els teus passos per evitar traïcions, falsos comportaments, actituds i sobretot suposicions.

Quan vaig començar a estudiar periodisme en un xerrada col·loquial algú va dir " el rumor és l'avançament de la notícia", no sé en el que derivaria aquesta conclusió en el mon de l' informació perquè poc desprès vaig deixar penjada la carrera, però a la vida d' aquesta conclusió discrepo bastant.

Amb els anys m'he adonat que tant el rumor com la suposició quan se li fan cas són les pitjors armes que existeix per destruir la reputació d'una persona.

I opino com Mae West quan deia : " He perdut la meva reputació. Però no la trobo a faltar" ...

Aquest matí xarrant amb un ex company de feina i amic em deia que estava molt amoïnat per la petita que te 6 anys perquè la mare de la seva filla, separat ell, estava agafant molt mala reputació i patia per les repercusions a la nena.

L' explicat les incoherencies de la reputació quan vaig aconseguir el meu primer contracte important de treball a El Caire precisament per no ficar-me al llit amb un individu, el qual quan el vaig conèixer mesos abans jo no sàvia que temps després seria l'encarregat de fer-me l'entrevista en una selecció de personal per la meva nova agència.

I no ho dic jo, m'ho va dir ell mateix quan temps desprès varem coincidir en una ruta i li vaig preguntar per què jo?, en un moment en el qual jo era molt conscient de que encara estava bastant peix en angles i nul·la en àrab.

Em va dir que la reputació és molt important i li vaig qüestionar si tenia la mateixa forma de mesurar les reputacions dels altres com la seva, dons la d' ell en concret havia estat molt qüestionada i no per això perdia la credibilitat ni la confiança de tots els que treballaven amb ell que el consideraven un gran professional, sense entrar per res en la seva vida personal.

Després que això succeís vaig pensar que hagués passat d'haver-me ficat al llit amb ell, si això hagués implicat ser mala persona o ser menys professional, perquè el cabró mai hagués estat ell i jo si una indecent per no afegir paraules mes mal sonades.

Vaig pensar en tots aquests "San Benitos" que s' otorguen per gelosia, per enveges o simplement per incapacitat d'arribar més enllà de res.

En tots aquests rumors o blasfemíes que poden arribar a complicar la vida de qui els rep.

Des de sempre he pensat que el que diguin o pensin els altres no porta mes conseqüències que les que un mateix aquest disposat a acceptar.

I des de llavors he tingut altres "trobades" amb la reputació i vaig aprendre que no estem fets a mesura de ningú ni a semblança dels altres, que passa la vida i acabes acostumant-te a tot, a ser jutge i botxí tenint d'aliat al mateix temps que és el que posa les coses en el lloc que li corresponen malgrat les versions de tots.

Amb els anys he comprovat com els rumors...són armes de doble tall que serveixen per trencar amistats, separar familias , esfondrar pedestals i doblegar voluntats... mers utensilis per danyar a les persones.

La millor actitud és la indiferència perquè si es rebat és allò que..."el que es pica és que alls menja"

Si no contestes és que ..."el que calla atorga".

Amb la qual cosa facis el que facis, estàs venut.

No entenc perquè sempre és necessari pensar que existeix un costat fosc en tot allò que els altres no comprenen, quan s'actua des de la consciència les coses poden adquirir un gran ventall de probabilitats que en cap cas tenen perquè ser nocives .

Però cada vegada queden més adeptes amb menys escrúpols buscant la seva salvació en la condemna dels altres.

No es poden controlar els pensaments, les actituds i menys les llengües enverinades de tothom però si s'hauria d'otorgar el benefici del dubte i no convertir en certeses les suposicions tenint en compte la pròpia consciència i el criteri personal.

I desprès d' escoltar al meu amic li he aconsellat que no s' escolti a ningú perque la seva ex es una gran mare i més enllà d' aixo nomes li pertany a ella, que tanqui boques i la defensi perquè hi ha qui viu enganxat a la necessitat de reflectir en els demès les seves misèries com argument que justifiqui les seves manques personals.

O no?