I m'assabento que m'ha triat com a personatge de la seva entrevista.
L'explico que la vida no són futurs fets a mida, ni matinades pintades de colors, la vida és respirar moments, trobar entre llençols la pau que es descobreix cada dia en uns ulls que ens miren a la llum dels seus, la tendresa d'unes mans que ajuden a travessar el llarg camí.
I parlant amb ell m'he adonat que ja sóc molt gran, que deixo molt camí enrere i a cada pas una part important de la meva història, però sóc aquí, amb l'ànima entregada a un món més enllà del que veuen els meus ulls.,
I el miro i sé que encara tinc molta feina a fer, veig el silenci dels seus llavis en el meu silenci quan una vegada li vaig fer a la mare la mateixa pregunta:
Mare que és l'amor?, i ella va contestar-me, és un racó de pell del que ja no podràs marxar, és
confiança, respecte, fidelitat, tot allò que esgarrifa la pell sense posar noms.
I en Nil em pregunta:
I com s'esgarrifa la pell?,
I com sé que és veritat?,
I com ho vas saber tu?,
I al final davant aquella carona tan innocent pero amb els ulls tan avits de saber només puc contestar el que la seva àvia ja m'havia dit a mi,
l'amor és veritat quan t' assabentes que has desfet els somnis que un dia vas cosir amb records.
I la primera vegada mare?
I com és?
I com va ser el teu primer amor?
Tenies ganes de perfumar-te?
Volies afaitar-te cada dia el bigoti?
I que feies amb la olor de peus?
I perqué no em creix la titola cada vegada que em creixent els peus?
I aguantant-me una risotada i veient que no acabarem mai li pregunto:
T'has enamorat fill meu?,
I tot digne em contesta:
Apaaaaa, no dona és per facilitar-te les respostes perquè et veig una mica paradeta.
Digne fill de la seva mare ....
