No es tracta d'una de les novel·les del meu admirat Terenci Moix somiada en les eternes runes de "Tell -El -Amarna", és una situació real i una constant en la nostra societat tan polivalent i desenvolupada.
Em comentava una amiga fa dies que als seus gairebé 40 anys havia caigut als encants d'un company nou que treballa amb nosaltres, l'home en qüestió és d' aquells que esta encantat d' haver-se conegut però que considero perd qualsevol tipus d'interes quan obre la boca perquè es un insult a l' intel.ligencia i al sentit comú.
Com em tenia fins la barretina aquest matí m'ho arreglat perquè junts organitzessin uns organigrames d'itineraris on el "Narcís" hi fos present.
Ella encantada de la vida, ell amb denominació d'origen, una especie d' imbecil integral i no es un insult, es un adjectiu qualificatiu.
Al migdia he preguntat que tal? i ella m'ha comentat que mai havia conegut a cap home semblant, la meva resposta amb una risotada ha sigut que pocs homes a conegut quan veu en "aquest pollastre" el concepte del que es un home ideal.
La mateixa pregunta a ell menys directa doncs no sap que és l'actor principal de la comedia i m'ha dit que -"és bona nena" però de bellesa distreta- i que mai podria enamorar-se perquè els seus amics s' en riurien d'ell.
M'ha dit que d'una dona nomes busca que sigui maca, que la intel·ligència nomes serveix per tenir problemes dins la parella, que no s' havia enamorat mai nomes havia tingut aventures perquè havia descobert que es millor deixar que l' estimin que estimar.
M' he quedat sense paraules i he pensat que aixo amb un individuo que passa dels quaranta implica que no te ben col.locades totes les neurones.
El concepte bellesa ve a ser com aquest proverbi africà que diu "existeix la meva veritat, existeix la teva i existeix la veritat." i no hi ha res en la vida mes subjectiu però enfrontar-se a estereotips generalment acceptats, crea inseguretat si cada vegada que es miren al mirall veuen que no estan dins d'aquests rols.
Ahir quan surtia de la feina aquesta meva companya amb deia,li has vist el culet que rodonet??? i vaig contestar, -dona deu portar aquella marca de slips que tot ho axeca-!!!
Realment la societat i l'autoestima esta exageradament regida pel físic , i els valors sempre seran diferents segons qui els defensi, som una societat acomplexada i plena de pors, no acceptem envellir i no acceptem el pas del temps.
Fa una setmana parlant amb una amiga de la que feia temps que no sabia res, li vaig preguntar que tal tot? i va dir-me menopàusica filla!!! i al preguntar-li i que tal??? la resposta va ser ¡¡¡ufff Marta ja veuràs ja, tot cau, tot.. !!! varem començar a riure amb ganes i recordar vells temps i de fons la complicitat del seu marit que encara reia mes, recordar-nos les animalades de tots plegats quan érem de la mateixa colla.
Sempre ho he dit, un cos espectacular com únic valor i un ànima idiota enlluerna el temps just d'haver-lo fet nostre, per la gana de possessió, de novetat que de vegades tenim les persones, el sexe, l'atracció desapareix i damunt d'un llit tots som iguals nomes vària l'actitud,és una de les coses que també he apres amb alguna que altra patacada.
I al final t'adones que per molt espectacular físicament que sigui la persona amb la que dorms el buit és immens si després no existeixen fonaments que ho ratifiquin.
L'aparença és variant i perible , les persones no, i no tenir-ho en compte és viure d'esquena a la vida sotmesos a llums que enceguen però no deixen veure.