Serem capaços d'apagar la lluna
quan arribi aquesta nit que ens devem?
quan els nostres ulls es facin petits de tant mirar-nos.
Tu i jo junts
eclipsant al món
desafiant la vida
davant l' immensitat d'un univers que només a nosaltres ens pertany.
Jo i tu contemplant-nos
un damunt l' altre regalant-nos sencers
en carn salvatge que penetra fins els ossos
destronant a l' aire per fer-lo esclau del nostre alè.
un damunt l' altre regalant-nos sencers
en carn salvatge que penetra fins els ossos
destronant a l' aire per fer-lo esclau del nostre alè.
Lliurar-nos de les pors
de les cadenes
dels mals somnis
lligant-nos les mans amb el sentiment que es fon a la pell de l' ànima
donant-me com a tribut tal com sóc
lligant-nos les mans amb el sentiment que es fon a la pell de l' ànima
donant-me com a tribut tal com sóc
desitjosa i valenta
sotmesa i submisa
possessiva i posseïda
possessiva i posseïda
Deixant de ser tu per néixer en mi.
deixant de ser jo per morir en tu...
Hola Marta, no sé si apagareu la lluna, però segur que ella donarà tremp a la vostra abraçada... i esdevindreu el que vulgueu esdevenir... Escriureu el poema carícia a carícia, despertareu el silenci dels llavis i parlaran amb un crit dolç...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Que apagueu la lluna i eclipseu el món conjugant el tu i el jo enl'espiral del nosaltres convertida en un únic jo.
ResponEliminaUn poema molt apassionat i molt bonic!!!
Gràcies per cmpartir-lo.
A més d'haver quedat subjugada per la sensualitat del poema, m'han quedat els teus versos gravats al pensament, fent-me un munt de preguntes que poden resumir-se en una altra frase: arribarà mai la nit que ens devem?
ResponEliminaCada dia estic més sorpresa davant la immensa poeta que no coneixia, tot i seguir-te de feia anys, Martona. Una forta abraçada!
Quan arribi "la nit que ens devem", la reconeixerem, sabrem que és la nostra? Vindrà amb lluna o sense...?
ResponEliminaDes del far de nit.
onatge
Joana gracies, realment es total' aspiracio del ser huma quan estima, de dos fer-nen un.
ResponEliminaOnatge sempre ens ha de quedar una nit pendent, amb la lluna encesa o apagada, una nit on retrobar-nos plens, on les paraules son mudes i els ulls inventa'n un nou llenguatge.
Una nit que malgrat les ferides de l' anima sigui el ressorgir de totes les il.lusiones perdudes, una nit que malgrat la foscor s' obren totes les finestres per deixa que entri el sol i ens il.lumi amb els seus llamps.
Ho va dir Sisa " qualsevol nit pot sortir el sol"...
Galionar, l' altra espai meu era una mica el dia a dia, les experiències viscudes i la Marta inconformista amb tot el que no l' agrada d' aquesta societat. Aquí, en aquest raconet, soc tot plegat despulla'n sentiments.
Petonets a tots tres