Quan deixa de ser un martiri assumir la vida
a poc a poc tot torna al seu lloc
una es redescobreix, es reinventa, es situa
es troba a cada racó de les seves dubtes i les seves pors
i deixa de fer conjectures amb els sentiments.
Torno de llargs silencis que m' enverinaven d'incertesa
torno a la teva carn, als teus ossos.
al coixí amb el que dorms
a les formes en les quals existeixo i dibuixes per a mi
encaixant les hores sobre les carícies nues
desfent les nits en un fluir de passió i vida
convertint-la en trossets d'eternitat
brodant en la nostra pell el temps, la complicitat, la tendresa
i otorgar-li al sexe el do de ser l'obra d'art dels nostres desitjos.
Embolicant-nos un a l'altre en un mar de sinceres perversions,
trobar en tu, home amic i amant
donar-me com amiga, amant i prostituta
ser l'u de l'altre el món sencer
i el teu cos l'immens univers de les meves ansies.
a poc a poc tot torna al seu lloc
una es redescobreix, es reinventa, es situa
es troba a cada racó de les seves dubtes i les seves pors
i deixa de fer conjectures amb els sentiments.
Torno de llargs silencis que m' enverinaven d'incertesa
torno a la teva carn, als teus ossos.
al coixí amb el que dorms
a les formes en les quals existeixo i dibuixes per a mi
encaixant les hores sobre les carícies nues
desfent les nits en un fluir de passió i vida
convertint-la en trossets d'eternitat
brodant en la nostra pell el temps, la complicitat, la tendresa
i otorgar-li al sexe el do de ser l'obra d'art dels nostres desitjos.
Embolicant-nos un a l'altre en un mar de sinceres perversions,
trobar en tu, home amic i amant
donar-me com amiga, amant i prostituta
ser l'u de l'altre el món sencer
i el teu cos l'immens univers de les meves ansies.
( De la meva llibreta de viatge Retalls de Pell )
retornar,
ResponSuprimeixal què desitges
i gaudir...
estimar!
Ja m'agradaria saber a quants has enviat a la "Legion Extrangera" TU. Dona de veres, i sense manies Europees...M'huria agradat presentar-te al Viladot segur que us haurieu fet amics...
ResponSuprimeixJoan vius sempre molt vius.
ResponSuprimeixMiquelet perdona la meva ignorancia, pero Viladot l' escriptor,el metge o cap dels dos?.
Sense manies si,d'idees fixes i amb la forta convicció de qui la segueix l'aconsegueix però inofensiv. Això si a la "Legión extranjera enviaria a mes d'un i de dos d'aquest país, en Peces Barba el primer per exemple a picar pedra a les canteres de Portugal.
Gràcies a tots dos per ser-hi
Mmmm, m'ha agradat aquesta rapsòdia
ResponSuprimeixm'ha semblat un text dolç i sincer. Molt guapo
bon cap de setmana
una rapsòdia que sigui real per sempre més. Viure al màxim
ResponSuprimeixTrencant les amarres de la incertesa, dels dubtes, seguint les onades del desig de vegades arribem als mars del plaer.
ResponSuprimeixBona tarda Marta.
Gregori sincera i directa per damunt de tot.
ResponSuprimeixJoan com diuen pels deserts arabics "'Inshallahà".
Sempre arribem Pere pero hem de saber deixar-nos anar.
Bona tarda i gràcies per ser-hi a tots tres
Delicioso escrito, muy bueno Marta
ResponSuprimeixPoca cosa puc dir davant d'aquesta excel·lent combinació de paraules i sentiments. Magnífic!!
ResponSuprimeixQuan deixa de ser un martiri assumir la vida, podem viure una altra vegada amb tota plenitud. Una rapsòdia per a emmudir tot escoltant-la, Marta; gràcies per regalar-nos els teus apunts de vida.
ResponSuprimeixUna forta abraçada!
Gràcias Roigbalterra, todo es sencillo cuando una se deja llevar y habla el corazón.
ResponSuprimeixL'Exorcista benvingut, de vegades les paraules prenen la justa mesura de les coses.
Montse al final t'adones que totes les coses tenen el just valor que vulguem donar-li i sobretot del temps que vulguem dedicar-li, a vegades no val la pena ni pensar-hi, perque nosaltres som el que som i la vida esta plena de trens.( Pero els trens borriquers no els hem de deixar parar mai a la nostra estació)
Petonás bonica
És un bon martiri. Molt bo, Marta.
ResponSuprimeixMarta i martiri, ara hi caic.
ResponSuprimeixPerdona'm la reincidència.
La teva llibreta de notes té pàgines plenes de gran sensibilitat. Sort que saps com reinventar-te cada dia.
ResponSuprimeixBon dia Marta !
ResponSuprimeixLlegeixo tot sovint el teu blog, m'agrada com escrius, et despulles, obres els 5 sentits i et noto molt a prop meu, em recordes...
Gràcies per les teves paraules.
Conce
Jordi un bon martiri que nomes ho deixa de ser si nosaltres volem.
ResponSuprimeixLa meva llibreta sóc jo en els millors i en els pitjors moments, retalls d' instants que marquen tota una vida.
Conce gràcies,tu també escrius? nomes despullant els sentiments podem arribar al fons del que som adonant-nos de fins on podem arribar per amor.
Gràcies a tots tres per ser-hi
bonic poema marta, ple de vida ,de renaixença i de passió
ResponSuprimeixmoltes gràcies per compartir-lo i per visitar el meu blog, especialment t'agraeixo les teves encoratjadores i amables paraules al meu últim poema
fins aviat, una abraçadota
joan
M'ha agradat molt...
ResponSuprimeixbon escrit
ResponSuprimeixm'agrada
salut!
Joan i que ens queda sinó?
ResponSuprimeixEl teu últim poema també es el que som pero la força es un mateix, la resta només temps.Una abraçada
Yves gràcies i benvingut
Mq m' agrada que t' agradi. salut!!