Rapsòdia d' una dona

Quan deixa de ser un martiri assumir la vida
a poc a poc tot torna al seu lloc
una es redescobreix, es reinventa, es situa
es troba a cada racó de les seves dubtes i les seves pors
i deixa de fer conjectures amb els sentiments.
Torno de llargs silencis que m' enverinaven d'incertesa
torno a la teva carn, als teus ossos.
al coixí amb el que dorms
a les formes en les quals existeixo i dibuixes per a mi
encaixant les hores sobre les carícies nues
desfent les nits en un fluir de passió i vida
convertint-la en trossets d'eternitat
brodant en la nostra pell el temps, la complicitat, la tendresa
i otorgar-li al sexe el do de ser l'obra d'art dels nostres desitjos.
Embolicant-nos un a l'altre en un mar de sinceres perversions,
trobar en tu, home amic i amant
donar-me com amiga, amant i prostituta
ser l'u de l'altre el món sencer
i el teu cos l'immens univers de les meves ansies.

( De la meva llibreta de viatge Retalls de Pell )