Aquesta nit m' he colat a la teva habitació
mentre dorms entretenc les hores i vetllo els teus somnis...
Caminant per la nit
et veig perseguir un desig que va quedar atrapat en el temps
enterrant el teu cor fins els fonaments.
Nits on retinc a la memòria cada sentiment que trasbalsa els sentits quan et miro
sentint tot el que m' emporto de tu
i no et vaig sapiguer demanar
tornant fins a sempre cada nit a estimar-te a traves dels meus ulls
roçant els teus llavis amb el meu alè
sense tocar-los
per por a relliscar i caure a la teva boca.
Sense plorar
perquè no vull que cap llàgrima et mulli
i al despertar-te
em demanis que dormi amb tu.
( De la meva llibreta Retalls de Pell )
( De la meva llibreta Retalls de Pell )
Escrit després de llegir el teu profund poema i deixant-me endur per la provocació del paper en blanc i la tinta negra...
ResponEliminaCoixí del passat.
Els pètals no omplen
ni donen cos a
la meva absència.
El foc del passat
no ens pot donar caliu avui.
Potser –segurament-
que no mereixes ni llàgrimes
ni de passió ni de felicitat...
Potser senzillament res.
Batecs passats, i ara
tot és un somni en
el coixí del passat...
Des del far en present.
onatge
Que dir-te?, si els meu escrit t' ha provocat el lliurar-te al paper amb aquestes sinceres paraules només et puc dir que ha valgut la pena i gràcies.
ResponEliminaMolt bonic, sincer i emotiu, el teu poema, Marta. M'agrada molt. Saps pintar els sentiments més profunds amb paraules.
ResponEliminaQue passes un bon dia!
Magnífica, Marta, la teva capacitat de fer-nos arribar la passió d'una manera tan directa.
ResponEliminaQuantes vegades no hem entrat, ni que sigui en somnis desperts, a l'habitació d'algu que hem estimat, i hem escrit al nostre cor un poema com el teu...
Una gran abraçada, bonica!
Clar, emotiu i profund. M'agrada com t'expresses, com dius les coses.
ResponEliminaI l'ara és sempre temps present, sinó ja passa a conjugar-se diferent. A gaudir-ne'l amb tota la seva màgia!
Quanta emoció, tendresa i passió evoquen les teves paraules!.
ResponElimina