Hi ha dones que segurament no, però jo sóc una negada del bricolatge i al principi taladrador en mà ho he intentat tot, ja m'ho prenc com una qüestió personal perquè em sembla increïble no ser capaç de fer un forat sense perdre un tros de paret o sense que el cargol es donés la volta quan li treia l'ull de damunt, aixo quan no entraba el meu veí vermell com un titot caixa d' eines en ma cridant " Martaaa on collons vols penjar els cuadres?" perque no el deixava fer la migdiada.
Ni que dir que les parets de casa meva semblarien un formatge gruyere si tots els meus quadres no estiguessin estratègicament penjats i la "masilla" no hagués entrat a formar part de la meva intimitat.
Però res és etern, i un bon dia quan mes desesperada estava va apareix "ell " a la meva vida, aquesta coseta llarga i rodoneta sempre disposada, a punt, amb unes dimensions exactes i perfectes per encaixar en tot el meu esser , suau i càlid al tacte, humit a la vista, pletoric en qualsevol postura, amb aquesta immensa protuberància que es magnifica i es desborda inflant-se a les meves mans d'una forma brutal, vessant la seva essència blanca i espessa quan els meus llavis li estrenyen .... aquest déu que em fa sentir immensa, pletòrica, tota una deessa del bricolatge, el millor invent per a una dona (desprès del vibrador), el meu company a la vida, ell ... el " NO MAS CLAVOS!!!!, però mira que costa treure-li el tap ostia!!!!.
:DD!! Plas plas plas! Ah... hi ha la remota possibilitat de que vinguis al recital que organitza la Núria Pujolàs? Passa pel meu bloc, a la dreta hi ha una foto d'una fulla tardoral on hi diu "La cantireta recita". Please...!
ResponEliminaUna abraçada gran, gran, de diumenge. I celebro que conservis el bon humor !!
La mare em deia que jo m' enfotia fins i tot de la meva sombra i si no fos aixi que seria de nosaltres a vegades oi? Ara vaig al teu bloc i gràcies per ser-hi, petonet.
ResponEliminaBon dia Marta, no deixes de soprendre´m, m´has tret fins i tot una riaia ben fresca!
ResponEliminaQuè gran que ets!!
Gràcies pel teu bon humor, per la música (estupenda com sempre) i et vull desitjar un bon diumenge.
Aferradeta ben forta!!
LLunetaaaaaa, que son dos dies i mig el passem amb les hormones cabrejades, jajaja.
ResponEliminaSaps? quan em diuen no hi ha forma de trobar a la mitja taronja, els hi dic, cony menja mandarines!!!!!
Mare de Deu quin diumenge, li haurem de dir a Cristiano Ronaldo que per les depressions passi pels nostres blocs potser li marxaria la cara de ciri, perqué a tot es pot donar la volta si és vol,oi?.
Aferradeta guapa
Jo pertanc al sexe dels que sembla que van deixant pèls per la banyera, la tapa del vàter aixecada i la roba bruta amagada, però al meu favor he de dir que sé penjar quadres a les parets amb claus de veritat; així que no he tingut la necessitat d'obrir cap tub de "NO MÁS CLAVOS". Em sap greu però no t'hi puc ajudar.
ResponEliminaPer cert aquesta "essència blanca i espessa" no serà tòxica?
Ei "sin acritud y con talante eh"? que no tothom es igual ho sé, però generalment...
ResponEliminaVeus? com no utilitzes el NO MAS CLAVOS no coneixes els beneficis de la seva essència, tòxica, el que és diu tòxica si no te l'empasses no, però té l'inconvenient que és enganxosa a poc que la toquis.
Eh....però cal reconèixer que on hi hagi un bon clau....... :-)
ResponEliminaJoan tens tota la raó, pero a vegades el tubet es mes a ma!!!
EliminaNo si us plau no.... que les dones no demanin també la independència!!!
ResponEliminaLa mare que va parir al fabricant del "tubito". Ara si que estem cagats de por!!!!
Jajaja Enric, la independència no ho sé pero la plena autonomía em sembla que sí!!
ResponEliminaI així vaig jo de retardada pel mòn!; encara no sabia que existia el "No mas clavos"! Hi posaré remei!
ResponEliminaUna abraçada, bonica, i no perdis mai el sentit de l'humor!
Potser desprès d'aquesta entrada s' esgoten a les botigues Montse!!!!!
EliminaPetonet maca
Aquests escrits són els que ens fan somriure ...
ResponEliminaBona tarda Marta :)
Potser la virtut mes gran que tinc Pere, el sentit de l' humor peti qui peti.
ResponEliminaBona nit
Que bona!! Crec que quan surti de la feina aniré de pet a buscar-lo! No más clavos, sisplau!! haha. Així no haurem de dir allò tan típic de "un clavo saca otro clavo"...
ResponEliminaS' esgoten Silvia!!!!, per fí la total autonomía del altre sexe!!! si,si,si
ResponEliminaha,ha,ha...l'actriu porno Marta Lapiedra ha publicat un llibre que es diu "Independència sexual"...ha,ha,ha...m'hi has fet pensar!...t'apuntes al recital d'aquest divendres i ens llegeixes un conte teu?...Un petó!
ResponEliminaNuria vaig mirar per damunt el llibre de Maria Lapiedra a una llibreria i no diu res nou sobre l' hegemonia de les dones creu-me. Referent al recital desprès de que em convides la Cantireta vaig entrar al teu bloc per donar les gracies i per dir que aquesta vegada no podrà ser i que m' hauria agradat compartir una estona amb tots vosaltres.
EliminaM'ha encantat, Marta :-)
ResponEliminaVaig a comprar-me un tubet. Soc d'aquells que tampoc tenen gaire traça amb la taladradora :P
Ei!! dons no t' adormis que aviat hi hauran mastegots per aconseguir-ne quan sapiguen les virtuts de el NO MAS CLAVOS.
Elimina:D :D :D un bon somriure!!
ResponEliminaAixi sempre, que un bon somriure ens treu moltes tonteries del cap.
EliminaJa,ja, que buen humor Marta, saludos de nuevo
ResponEliminaPara dar y repartir Roig, un saludito
ResponEliminajajaja!
ResponEliminaque bona!
et segueixo de fa temps, i t'he de dir que aquest post és molt bo!
puc compartir alguns paràgrafs (citan-te) en el meu blog?
salutacions
Itxe tot el que vulguis, si és que a vegades les histories es repeteixen nomes canvien els actors.
EliminaUna abraçada
Quin decobriment Marta, la veritat que és l'única cosa que em faltava. Encara tinc un quadre per penjar, un llum, i altres petites coses que ara ja no estaran mig recolzades a la pared, amb un aire de provisionalitat. Amb el "No más clavos" es referma la meva independència.
ResponEliminaJajajaja...fins i tot el nom m'agrada!
Un petonet
Ona es indispensable a la meva vida!!! em sento una dona compler-ta, ha sigut com allibertat-me!!!! jajaja
ResponEliminaPetonet
Ostres, això és un prova que, vulguis que no, l'espècie evoluciona! (t'he descobert i em quedo per aquí..;)
ResponEliminaGemma és que ho dubtaves???? Som el que no hi ha nena!!!!
ResponEliminaBenvinguda
algun tribunal hauria d'actuar d'ofici acusant-lo de competència deslleial o algo així. la perfecció no existeix però en "no más clavos" gairebé la monopolitza tota per ell.
ResponEliminamiro a internet si fa cursos!
Osti tu aixo si que no eh? que ens aplicarien l'IVA de luxe i mes d'una plorariem per les cantonades.
ResponElimina