Va dir Arquimedes "Doneu-me un punt de suport i mouré el món", però avui potser en el final d'un dels pitjors anys de la meva vida m'atreveixo a dir, que mouré el món començant pel meu propi, i ho faré no per ser una egocèntrica o com a punt d'inflexió existencial, sinó com a forma de supervivència, ja no sé si tant física com moral, però si demanant l'absolució per tots els somnis arrabassats, per tots els sentiments calcigats, per totes les absències plorades, pels bocins de pell que no tornaré a sentir, però sobretot pel meu egoisme en voler ressorgir de les cendres,de renovar-me en promeses noves i girar la vida del reves. Després de tot, ...qui sap si potser necessitava tocar fons perque aquest fos el principi del començament.
Desitjo que aquest nou any ens porti a tots els somnis fets a mida, una abraçada sincera per tothom.
segur que serà el començament d'una nova época plena d'alegries. Una forta abraçada de Festes i pau
ResponEliminaAl menys ho intentaré Joan.Una abraçada de pau i llum també per tu.
ResponEliminaMarta s'ha d'arribar al final d'una etapa per començar una de nova. I així serà, només ho has de voler.
ResponEliminaEt desitjo el millor en l'any que estem a punt d'encetar.
Una càlida abraçada.
Be, dons jo ja estic al final, a veure ara que passa. Petonet i tot el millor per tu també maca.
EliminaÉs clar que sí, Marta! Quan ja s'ha tocat fons no hi altre camí que remuntar. I n'estic segura de la teva empenta per fer-ho, bonica!
ResponEliminaTambé per a tu desitjo que se't compleixin tots els somnis. Una molt forta abraçada!
Bones festes per tu també Montse , et dec algun que altra mail, pero mes endavant si? Petonet
EliminaBenaventurat aquell
ResponEliminaque sempre ensopega amb la mateixa pedra
i bescanvia amb altri un pam de cara
decorada de nafres i saber com ningú
que la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que a força ell, d'existir
seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia
a cada vegada incorporant noves savieses
entorn a la tècnica de la travalada.
No desvia el camí, ans prossegueix i pensa:
"He caigut per que hi era. Encara hi som.
Just cau aquell que està dotat per fer-ho."
Miquel Àngel Riera "Tots els Poemes"
Edicions 62. 1985. 2ª Edicio
Jo, Marta, m'aplico aquesta pomada i vaig fent via...La vida es un viarany molt llarg i tortuós,i TU ets valenta i llesta, endavant !!!
Que passis uns dies ben dolços per compensar .!!
Com diu el meu fill, "amb dones com tu no hi han falta homes"!!! potser de cara al 2013 m' haure de creure una miqueta encara que nomes sigui una estoneta.
EliminaBones festes per tu també
Només has de seguir la llum que portes dins teu, la que ens fas arribar sempre.
ResponEliminaAferradetes ben fortes, ninona!
Tens raó lluneta, a vegades nosaltres mateixos som el nostre pitjor enemic.
EliminaAferradetes i bones festes bonica.
quan vaig obrir el bloc passava per una situació similar. En el primer any no hi apareixia gairebé ningú. De fet m´era igual perque el bloc era per mi i per les meves neures... ´
ResponEliminaPerò després de molts poemes, traduccions i un llibre les coses han canviat.
Només et puc donar ànims i encoratjar-te com sé, amb música.... En una cançó del Leonard Cohen que es diu Anthem i que tinc traduïda diu: There´s a crack in everything, that´s how the light gets in,....
un petó guapa
M' agrada molt aquesta canço des de sempre, gràcies Eric, tot passa ho sé.
ResponEliminaUna abraçada
Marta que aquest any que vindrà et sigui generós i mes benigne que el que has passat , A I que Les gallines et ponguin ous de dos rovells tots els dies de l'any!!! BONA FESTA !!
ResponEliminaDesitjo que els somnis s'acompleixen, però si no és possible, almenys que en l'intent trobem moments d'entusiasme i alegria per seguir intentant-ho. De vegades cal caure i sentir la sotragada, per poder tornar a començar.
ResponEliminaEspero que aquest any et sigui agraït i visquis moments inoblidables!!! Busca´ls segur que els trobes, però creu que pots, és la fórmula màgica que mai falla. Un petó, i "avanti"!!!!!
Marta, els ànims que t'envio són grans i generosos. Hi ha èpoques futudes, d'altres són més lluminoses. No sé dir-te res més, només que sigues com ets, que sempre il·lumines i dónes motius per pensar (bé, clar. Malament ja ho fan a "Intereconomia", hehehe)
ResponEliminaMolts petons, maca.
Marta, reb una gran abraçada de part meva!!! qualsevol temps pot ser millor.... sol cal agafar forçes i acceptar que la foscor també forma part de la vida. Un petonàs!
ResponEliminaes un moment de trasbalsos, de caminar per sorres traidores, vents que cremen, pero cap desert es infinit, l' important es caminar, busca un estel, no donesis tombs en cercles.
ResponEliminaAvet.
Gracies a tots per ser-hi, i que cada dia tinguem un motiu nou per veure sortir el sol.
ResponElimina